Com serà el Trump president 2.0?

WashingtonDel personatge histriònic i xòuman a la figura fosca i agressiva que promet venjança contra “l’enemic intern” des del primer moment en què trepitgi la Casa Blanca. El final de l'espiral de la ira per la qual havia descendit Donald Trump (Nova York, 1946) l'ha deixat a les portes del Despatx Oval. El Trump que torna a agafar les regnes dels Estats Units no només està corcat per la rancúnia, sinó que ja ha après dels errors del seu primer mandat. L'expresident ja coneix les regles que regeixen Washington, encara que el seu objectiu és fer saltar pels aires el tauler i purgar el funcionariat per col·locar-hi soldats lleials que no suposin una trava per als seus plans, com li va passar fa quatre anys.

Trump recompensa la fidelitat i els primers a cobrar seran el propietari de X, el multimilionari Elon Musk, i el candidat independent Robert Kennedy. Al primer, l'expresident li ha promès un càrrec al seu govern perquè lideri les polítiques de reducció de despesa pública. Al segon li entregarà “el control de les agències de salut pública”.

Enmig d'una campanya turbulenta, en la qual Trump sortia amb pitjors cartes, el magnat ha demostrat que és el rei Mides dels escàndols polítics: els escàndols que haurien suposat la mort política de qualsevol altre candidat s'han convertit en màquines per mobilitzar les seves bases. La condemna pel cas Stormy Daniels al maig només va donar més material als creadors de marxandatge per serigrafiar samarretes amb la frase “Sí, votaré un convicte”. Ara, el lema ja es podrà actualitzar per un "Sí, he fet president un convicte". Trump fa història convertint-se en el primer candidat condemnat per un cas penal que guanya unes eleccions.

Amb els altres tres casos penals que afecten Trump pendents de judici, els Estats Units s'endinsen en terreny desconegut. Tot i que hi ha la possibilitat que el magnat s'autoperdoni en els casos federals, o bé que ordeni al fiscal general retirar els càrrecs, es manté la incògnita del cas estatal de Geòrgia per l'intent d'interferir en els resultats electorals del 2020. En principi, el poder federal no podria interferir en les competències estatals.

Líder messiànic

El Trump que torna a la Casa Blanca quatre anys després d'abandonar-la a contracor ho fa també amb ínfules de líder messiànic després de sobreviure al tiroteig de Butler. A Milwaukee, en la seva primera aparició postatemptat, va assegurar que Déu estava de la seva part, i dilluns, en la vigília electoral, Trump tornava a citar la providència divina. "Molta gent diu que Déu em va salvar perquè pogués salvar Amèrica. Molta gent ho està dient", assegurava des de Pittsburgh. L'altra afirmació, més terrenal però no menys inquietant, que va fer Trump just abans dels comicis va ser que "no hauria d'haver deixat" la Casa Blanca el 2020.

Més enllà de la "neteja" que farà entre el "deep state" al qual havia jurat venjança, també buidarà el país de persones migrants. Trump ha apujat l'aposta aquesta campanya i la promesa estrella ha passat de ser el mur a ser "la deportació massiva més gran de la història dels Estats Units".

La victòria de Trump també suposa la consolidació d'una nova manera de fer política en què el més important és mobilitzar les emocions i les expectatives de la gent. El magnat ha continuat els darrers quatre anys alimentant la realitat paral·lela en la qual mai va perdre, en què ell era la víctima d'una "retòrica violenta" que havien creat els demòcrates i no pas ell. A Milwaukee el republicà va fer una crida a la unitat dels seus i ara s'erigirà en el president dels seus. Per molt que prometi reunificar els Estats Units, Trump parla des de l'altra banda del mirall, una realitat alternativa on l'altra meitat del país són ombres deshumanitzades: les persones migrants, "criminals"; els que no pensen com ell, "enemic intern".