Els sensesostre que malviuen a tocar de la Casa Blanca

Washington"Som als Estats Units d'Amèrica, la nació més rica del món. No hi hauria d'haver persones sense sostre en aquest maleït país", lamenta l'Scotlund des de la tenda de campanya on dorm cada nit, situada als peus del departament d'Estat i a escassos metres del memorial a Abraham Lincoln. Als seus 54 anys, s'autoproclama alcalde de Triangle Park, el campament on s'ha instal·lat després de vagar durant mesos per diversos punts de Washington, la capital política del món occidental.

Al maig va sortir de la presó després de complir condemna per un doble robatori a mà armada. Sense família ni possessions, va decidir anar a dormir sota un pont. Quan va aconseguir una tenda de campanya, va provar sort a la plaça McPherson, a dues illes de cases de la Casa Blanca, on dormen cada nit més de cinquanta persones. "És un lloc horrible, està ple de depredadors, robatoris, drogues i violència, però la gent hi va a viure perquè diverses organitzacions hi donen menjar", explica.

Allà hi viuen el Tyler, un noi de 27 anys procedent de Virgínia, i la seva dona, que prefereix mantenir-se en l'anonimat. "L'últim any i mig ha estat una muntanya russa", explica, mentre fa voltes a un ritme accelerat pel centre de Washington. Des que va començar a viure al carrer, la parella ha anat de campament en campament, atès que el govern federal, propietari dels parcs, els està tancant davant les queixes dels veïns. Finalment, s'han quedat a McPherson perquè és on viuen alguns amics. Però la seva estada té data de caducitat: el National Park Service ja ha anunciat que buidarà la plaça el 12 d'abril.

Les autoritats del Districte de Colúmbia, consultades per aquest diari, calculen que hi ha 85 campaments de persones sense sostre a la ciutat, 49 menys que l'any passat. "Des del 2016, quan l'alcaldessa Muriel Bowser va adoptar el pla estratègic per prevenir el sensellarisme, hem assolit una reducció del 47% de persones sense llar", assegura el consell encarregat d'aquest assumpte (ICH). El pla de l'Ajuntament ha implicat l'obertura de nous refugis, així com la creació d'habitatge social.

Refugi d'hivern

Ara que el fred s'apodera de la ciutat, amb temperatures mitjanes properes als 0 graus centígrads i risc de nevades, el districte ha posat a disposició dels sensesostre més refugis per prevenir les malalties i morts per hipotèrmia que cada any registren els carrers. El seu winter plan "coordina els refugis i els esforços per minimitzar riscos i distribueix material de supervivència –menjar, aigua, mantes o roba interior tèrmica– abans que l'impacte del fred sigui crític", asseguren des del consell del sensellarisme.

Tanmateix, ni els refugis ni la roba convencen als habitants dels campaments visitats. "No necessitem més maleïdes mantes, no necessitem més menjar: el que necessitem són estufes", diu l'Scotlund. "Jo tinc un escalfador que funciona amb bombones de propà. El vaig aconseguir a Walmart [una gran cadena de supermercats], vaig demanar-lo com una donació. Però cada tanc són cinc dòlars, tan sols dura quatre hores i, si cau, pot incendiar la tenda. És massa perillós", lamenta.

L'Scotlund prefereix dormir al carrer que a un dels 24 refugis que té a la seva disposició tot l'any. "He estat en uns quants i són llocs horribles. Estan plens de depredadors, que només busquen beneficiar-se dels més febles: la gent roba, viola i fa coses terribles", explica. "Jo soc dèbil, no estic fet per a aquesta merda. He estat a la presó, però no soc un criminal", afirma. Per altra banda, el Tyler només ha trepitjat un refugi, però té clar que no hi tornarà: "Estava ple de drogoaddictes i gent tocada de l'ala, com jo mateix, però molt més greu".

Davant aquestes experiències, tots dos tenen clar que la sortida més viable és l'habitatge social. "Washington ofereix moltes oportunitats per aconseguir allotjament, però el temps d'espera és massa llarg", considera l'Scotland, que ha iniciat el procés previst pel consistori a través de l'ONG Miriam's Kitchen.

Un problema estructural

Washington no és la ciutat amb més persones vivint al carrer. Pateixen sensellarisme 90 de cada 10.000, un total de 6.000, segons la National Alliance to End Homelessness. Lluny de ciutats com Nova York (78.000), Los Angeles (56.000) o Seattle (11.000). "El sensellarisme ha estat amb nosaltres durant tota la història dels EUA", diu en una entrevista amb l'ARA el director executiu de la National Coalition for the Homeless, Donald Witehead. "Va començar quan vam desposseir els pobladors originals de les seves terres".

Witehead explica que "durant els 70, el problema va créixer a causa de la decisió federal de retallar subsidis a l'habitatge i per la introducció de pràctiques criminalitzadores dels sensellar". La situació ha anat millorant des d'aleshores, però els últims cinc anys hi ha hagut un nou increment: "El coronavirus ha tingut un efecte important, però no és només això. Es deu principalment al fort increment dels preus i el cost de l'habitatge".

Whitehead té clar que el sensellarisme "és resoluble". "Certament, tenim els recursos: som la nació més rica de la història de la humanitat. Si prioritzéssim eliminar-lo i invertíssim els recursos estructurals necessaris, s'acabaria el problema en un dia", sosté. Malgrat tot, ara mateix els Estats Units segueixen sense reconèixer a nivell federal el dret a l'habitatge.