Un segon mandat de Trump: d’impensable a probable

LondresQuan Donald Trump va deixar la presidència dels Estats Units, el gener del 2021, la seva carrera política semblava haver-se acabat. I no només ho pensaven els demòcrates. “Estem molt, molt a prop de poder ignorar Trump la majoria de les nits –va escriure el presentador de televisió Tucker Carlson quan encara era l'amfitrió del programa nocturn més popular de Fox News–. Realment no puc esperar”. Carlson no ha aconseguit el seu desig. El pronòstic estadístic que The Economist ha publicat aquesta setmana dona a Trump una probabilitat de dos sobre tres de guanyar al novembre. Aquest és el mateix model que va fer de Joe Biden el gran favorit per convertir-se en president el 2020. Comprovat amb dades electorals d'eleccions anteriors, sense conèixer el resultat, el model va donar a Barack Obama gairebé les mateixes possibilitats de guanyar el 2012, en aquest punt de la cursa electoral, que a Trump ara. Ara bé, com la majoria dels experts el model estadístic va predir que Hillary Clinton guanyaria el 2016, un recordatori que els models, tot i que ofereixen una manera rigorosa de pensar el món, no són boles de vidre infal·libles.

¿Com ha passat Trump de ser expulsat pel seu partit a ser el guanyador més probable d'un altre mandat? Els presidents i els primers ministres en funcions estan traient mals resultats a tot arreu. L'onada que ha deixat sense majoria Narendra Modi a l'Índia i que segurament esborrarà Rishi Sunak a la Gran Bretanya es pot veure a les costes de l'Atlàntic, del Pacífic i del Golf. Els índexs d'aprovació de Biden estan entre els pitjors per a un president nord-americà al final del seu primer mandat. L'únic que el fa respectable és si se'l compara amb Sunak, Justin Trudeau i Emmanuel Macron, els nombres dels quals són encara pitjors. La inflació en podria tenir la culpa. Biden voldria que les eleccions fossin per preservar la democràcia, però sembla que els votants indecisos es preocupen més pel preu dels ous.

La permanència de Trump

Donald Trump pot tenir 34 condemnes per delictes penals, però els líders republicans li donen suport de totes maneres i, per tant, donen permís als republicans de base per tornar-lo a votar. El febrer del 2021 Mitch McConnell, el líder de la minoria republicana al Senat, va descriure Trump com a “moralment responsable” de la violenta invasió del Capitoli per part d'una multitud de seguidors de l'aleshores president. No obstant això, el març d'aquest any li va donar suport. I aquesta revisió de la història no es limita als grans republicans. Els votants normals també ho estan fent. Quan Trump va deixar el càrrec, el 41% dels nord-americans van qualificar la seva presidència com un èxit. Ara ho fan el 55%.

La guerra a Gaza, que divideix els demòcrates i uneix els republicans, no ha ajudat Biden. A tot això s'hi ha afegit la ineptitud política de la seva campanya. Quan el seu equip ha intentat subornar els votants, per exemple perdonant préstecs estudiantils, ha pagat a qui no li calia. Els demòcrates amb formació universitària són la circumscripció electoral més lleial del partit. Aquests suborns són més efectius quan s'ofereixen als votants indecisos, un punt que Trump entén millor (només cal veure la seva pretensió de convertir les propines en lliures d'impostos a Nevada). Quan Biden ha anat, per exemple, a la frontera (on ara la política de l'administració és notablement dura), hi ha passat tan silenciosament que els votants amb prou feines se n'han adonat.

Moltes coses poden canviar des d'ara fins al novembre. El primer debat, que tindrà lloc el 27 de juny, tindrà una importància inusual. Però el que més crida l'atenció de les enquestes d'enguany que s'han mogut molt poc. Trump és el primer expresident i primer candidat de primera línia que ha estat condemnat en un tribunal. No obstant això, en lloc de canviar d'opinió sobre ell els votants republicans han canviat d'opinió sobre els tribunals. El percentatge de persones que van dir en una enquesta de YouGov que un delinqüent condemnat hauria de poder ser president va passar del 17% a l'abril al 58% al juny. Mentrestant, el 46% de tots els votants registrats semblen segurs que Biden ha fet alguna cosa il·legal en relació amb el seu fill Hunter (cosa que no és veritat). La condemna del fill del president nord-americà per càrrecs d'armes probablement reforçarà la falsa impressió d'equivalència entre els dos candidats.

La majoria dels nord-americans ja han decidit qui rebrà el seu vot. Joe Biden ha anat per darrere a les enquestes tot l'any, i encara que només sigui una mica, això és profundament preocupant. El sistema electoral encara afavoreix els republicans, per la qual cosa l'actual president hauria d'anar davant per tenir una oportunitat de guanyar. El seu camí cap a la victòria és terriblement estret. Ha de guanyar a Wisconsin, Michigan i Pensilvània (més el vot únic d'Omaha) per arribar als 270 vots necessaris. Si perd algun d'aquests estats, haurà de guanyar a Arizona, Geòrgia, Nevada o Carolina del Nord, on actualment va diversos punts per sota a les enquestes. En altres paraules, no hi ha un pla B clar.

L'equip polític de Biden ho sap, però està ensenyant una cara tranquil·la al món exterior, amb l'esperança que a mesura que s'acostin les eleccions els votants recordin per què fins i tot Tucker Carlson estava fart de Trump. Biden corre com si anés al capdavant de la cursa. I no hi va.