El risc mortal de trucar un timbre equivocat

Nova YorkSet persones van rebre trets als Estats Units aquesta setmana per haver comès un error tan quotidià i freqüent com apropar-se a una casa o a un lloc equivocat. Un home a Missouri va disparar un adolescent per haver trucat per error el timbre de casa seva; una noia va morir a trets a Nova York després d’aturar-se amb el seu cotxe a l’entrada del garatge incorrecte; un altre home a Texas va tirotejar dues noies perquè va confondre el seu cotxe amb el d'elles; i dos pares i la seva filla de sis anys van rebre trets del seu veí quan van intentar recuperar una pilota de bàsquet. Tots aquests casos han renovat el debat sobre les lleis de defensa pròpia del país.

Aquestes lleis es basen en la "doctrina del castell", un principi jurídic centenari que permet als nord-americans utilitzar una força raonable –incloent-hi la força letal d’una arma de foc– per protegir casa seva, el seu castell. En les últimes dues dècades, la majoria dels estats conservadors, més propensos a defensar el dret a les armes, han aprovat legislacions que van més enllà d’aquest concepte. Les anomenades lleis stand your ground (defensar la teva posició) es poden aplicar a qualsevol lloc si la persona creu que cal emprar l’ús de la força per defensar-se, o per protegir el seu cotxe o carrer.

Aquest tipus de llei ja va tenir molt impacte a Florida, ara fa onze anys, quan un vigilant voluntari urbà que va matar un adolescent negre, Trayvon Martin, el van declarar innocent després d’al·legar defensa pròpia. L' absolució va causar una gran indignació i, en un moment de sinceritat del llavors president nord-americà, Barack Obama, va dir que en Travon podria haver estat ell quan era jove, pel contingut racial del cas.

Discriminació racial

Tot i la polèmica, més estats van adoptar aquestes lleis, que van passar de 24 el 2012 a les actuals 38, segons una anàlisi de Reveal. Una tendència que s’ha produït tot i ser legislacions impopulars i contra les advertències dels seus detractors, que asseguraven que aquestes lleis farien créixer les morts per armes de foc. De fet, diversos estudis recents corroboren aquest temor, però també l’augment de disparitats racials.

Un article d’investigadors nord-americans publicat a JAMA conclou que les lleis stand your ground estan vinculades a un increment d’entre el 8 i l’11% dels índexs d’homicidis, és a dir, uns 700 morts més a l’any, mentre que un estudi del grup procontrol d’armes Giffords Law Center va revelar a principis d’any que els tirotejos en què persones blanques van disparar persones negres tenien gairebé tres vegades més probabilitats de ser considerats "justificats" que els casos en què persones blanques en van disparar altres de blanques.

L’expansió de les lleis de defensa pròpia són el resultat d’una cultura de les armes molt arrelada a la societat. Per a molts nord-americans el dret de les armes és essencial per a la seva llibertat. Una idea fomentada també durant dècades pel lobi de les armes per vendre més fusells, pistoles i metralladores. Però aquesta defensa sense límits per un suposat pilar de la llibertat personal posa en perill cada dia la vida de milers de nord-americans. Quan s’aproven lleis com les de stand your ground s'atorga una certa llicència per matar, de fer servir les armes abans que el sentit comú per mitigar un conflicte. I el resultat és un augment de morts evitables i una sensació d’impunitat davant d’aquests casos, ja que només cal al·legar defensa pròpia davant una percepció d’amenaça, encara que no sigui real, per evitar càrrecs criminals.