El crit d'alerta de l'ONU: "Veurem morir la gent de sida com als anys 90 i 2000”
Fins a 6,3 milions de persones poden morir de VIH en els pròxims quatre anys per culpa de les retallades de Trump, segons les estimacions de l'ONUSID
BarcelonaEn només dos mesos de govern, l'administració de Donald Trump ha posat en perill els avenços en l'erradicació de la sida dels últims 25 anys i ha posat en alerta els organismes que vetllen per la salut global. Aquest dilluns les Nacions Unides han quantificat les afectacions de les retallades del fons de cooperació nord-americà USAID en la prevenció i el tractament del virus de la immunodeficiència humana (VIH) i han arribat a la conclusió que això pot provocar fins a 2.000 infeccions diàries.
Així ho explicava als periodistes la directora executiva d'ONUSID, Winnie Byanyima, des de Ginebra, i destacava que la manca de finançament també provocarà 6,3 milions de morts per sida els pròxims quatre anys. "També esperem 8,7 milions de noves infeccions addicionals. En l'últim recompte, hi va haver 1,3 milions de noves infeccions a tot el món (el 2023)", ha afegit. Les estimacions suposen un fort retrocés en la lluita per a l'erradicació de la sida, que afecta 40 milions de persones arreu del món. "Veurem morir la gent com els vèiem als anys 90 i 2000", ha alertat. Això passarà "si l'ajuda dels Estats Units no es restaura i no se substitueix per altres finançaments", ha dit Byanyima, que ha indicat que cap altre govern ha manifestat un compromís per cobrir aquest buit.
On més afectació tindran les retallades del fons de cooperació internacional dels Estats Units serà a l'Àfrica, on a hores d'ara ja tenen la sida 1 de cada 30 adults. L'ONU qualifica els efectes que podria tenir el tancament sobtat del seu programa –que beu de fons nord-americans– de "catastròfic" i alerta que més del 60% de les persones afectades al continent serien noies joves.
De fet, les dades de l'organització mostren que 27 països de l'Àfrica i l'Àsia ja estan notant els efectes de la retirada del finançament a través de l'escassetat de personal, de retallades en els tractaments i de "l'esfondrament dels sistemes de prevenció". Byanyima ha posat l'exemple de Tanzània, on el 94% del programa per a la lluita contra la sida depèn de l'exterior. Prop d'un 5% de la població del país té el virus, i en algunes zones concretes fins i tot afecta el 15%.
El retrocés en el tractament de la malaltia també va acompanyat d'un "retrocés dels drets", afirmava la portaveu de l'ONU. A molts països d'arreu del món la sida va acompanyada d'un estigma que toca de més a prop segments clau de la població com el col·lectiu LGBT, les dones joves o les treballadores sexuals, que ja han patit discriminació o que eviten dirigir-se als centres de tractament per por de patir-ne. "Els hem d'ajudar a superar la criminalització", ha demanat Byanyima.
A més, l'ONU adverteix que un terç dels contagis pel VIH estan lligats a les infeccions per tuberculosi, una altra malaltia que també està patint els efectes de la desinversió en cooperació internacional de Washington.
Una amenaça per a la salut global
Des que Donald Trump va prendre possessió del càrrec, l'administració republicana no ha deixat de prendre decisions que afecten la salut global. La més evident va ser la retirada de l'Organització Mundial de la Salut i dels seus mecanismes de finançament, que va anunciar al primer dia del seu mandat i que va justificar amb una crítica a la gestió de la pandèmia del coronavirus. Poc després, Trump escollia Robert F. Kennedy Jr. per al càrrec de secretari de Sanitat, una figura cèlebre per la seva postura contrària a la vacuna del xarampió i per la seva defensa la llet sense pasteuritzar.
Però l'anunci de la decisió de suprimir el Usaid va causar un terrabastall arreu –especialment al Sud Global–, ja que deixava en risc de mort tot el sistema de cooperació internacional. Els Estats Units són el principal proveïdor d'ajuda humanitària al món, tot i que els fons destinats a cooperació –dins del qual s'inclou el Usaid– només representen entre el 0,7% i l'1,4% del seu pressupost federal. Tres de cada cinc dòlars de l'ajuda exterior es gestionen a través de Usaid, que finança projectes destinats a combatre epidèmies, a escolaritzar els infants, a proporcionar aigua potable i a donar suport a altres àrees de desenvolupament.
Segons dades de l'any 2023, Usaid va gestionar més de 43.000 milions de dòlars. Els països que més se'n van beneficiar aquell any van ser Ucraïna, Etiòpia i Jordània, però també es van destinar fons a països com la República Democràtica del Congo, l’Afganistan, el Sudan del Sud i Síria.
