Resignats al retorn de Trump

BarcelonaQuan Joe Biden va assumir la presidència el 2021 va prometre unir el país, restablir la democràcia nord-americana i deixar enrere el govern de Donald Trump. En el seu discurs inaugural, en plena pandèmia, va afirmar que la democràcia havia “prevalgut” i va deixar clar que els anys de Trump havien estat un període fosc, marcat per abusos de poder, mentides sobre un frau electoral inexistent, la negativa a acceptar la derrota i l’assalt al Capitoli liderat per una turba de seguidors seus. Biden aspirava a convertir Trump en una anomalia, en un peu de pàgina de la història, però va fracassar i el seu llegat quedarà per sempre tacat pel retorn del republicà a la Casa Blanca.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Conscient de la seva edat, el polític demòcrata havia insinuat en campanya que seria un president de transició, amb l'objectiu de reconciliar un país profundament dividit i donar pas a una nova generació de líders. Però, un cop al poder, va decidir buscar la reelecció, ignorant la preocupació creixent sobre la seva capacitat física i mental, convençut que els seus èxits legislatius i el rebuig a Trump d’una part de l’electorat serien suficients. Però la realitat va ser ben diferent. Les seves inversions històriques en infraestructures i les mesures per combatre el canvi climàtic —sovint comparades amb les grans reformes socials de Lyndon B. Johnson i Franklin D. Roosevelt— van quedar eclipsades per problemes com la inflació persistent, la crisi migratòria i conflictes internacionals, com la caòtica retirada de l'Afganistan i la seva incapacitat per assolir un acord de pau entre Israel i Palestina. A més, el seu primer i únic cara a cara amb Trump va deixar clar que no tenia la vitalitat per governar el país quatre anys més.

Ara el segon mandat de Donald Trump es presenta molt diferent de la seva irrupció a la política fa vuit anys. En aquell moment, Trump era un outsider, un empresari sense experiència política que, tot i la seva gran popularitat entre les bases republicanes, depenia de la maquinària establerta del partit per governar. Tecnòcrates i republicans moderats van complicar la implementació de les seves polítiques més disruptives. Després de la seva derrota el 2020, des de Mar-a-Lago i malgrat els seus problemes judicials, Trump va consolidar el seu poder dins el Partit Republicà i va remodelar la seva ideologia cap a polítiques proteccionistes i aïllacionistes. Avui, amb una majoria més trumpista al Congrés, pot implementar les seves polítiques amb menys resistències.

Resignació entre l'oposició

Trump ja ha començat a signar ordres executives per deportar massivament immigrants, eliminar o reduir regulacions federals en diversos sectors, incloent-hi l'energia, el medi ambient i les finances, i polítiques proteccionistes que podrien desencadenar tensions internacionals. A més, ha designat persones lleials als càrrecs clau, especialment als departaments de Justícia i a l'FBI, cosa que podria eliminar obstacles institucionals i obrir la porta a purgues internes i, fins i tot, a persecucions d’adversaris.

L'acatament de polítics, jutges, mitjans i grans empresaris, sobretot els líders tecnològics, ha creat una sensació de resignació entre l’oposició, com si Trump fos imparable. En el seu últim discurs, Joe Biden va alertar que aquesta elit, unida a un "complex tecnologicoindustrial", podria vulnerar els drets dels ciutadans i amenaçar la democràcia als Estats Units. Tot i això, la tendència de Trump a crear divisions dins el seu propi partit i les conseqüències d’un lideratge autoritari podrien erosionar la seva popularitat. Trump continua sent una figura polaritzada i volàtil i el seu futur polític, el del país i fins i tot del món, és ple d'incertesa. Ens trobem davant una nova etapa en què la democràcia nord-americana es veu empesa cap a un territori desconegut.

Qui manarà als Estats Units més enllà de Trump?