Els republicans utilitzen la inflació per seduir el vot llatí a les 'midterms'

Nova YorkEls hispans representen el 14,3% del cens electoral dels Estats Units, són la minoria majoritària i poden ser una de les claus de les eleccions de mig mandat que se celebren aquest dimarts per escollir tots els membres de la Cambra de Representants, un terç del Senat i 36 governadors estatals. Tot i que tradicionalment han votat demòcrata, elecció rere elecció n'hi ha més que voten el Partit Republicà. Fa dos anys, els llatins van apostar per Biden davant Trump amb un 63% dels vots –vuit punts menys que el 2016–, segons l'empresa de dades Catalist.

Aquesta comunitat ha crescut de manera significativa els últims anys: mentre que el 2008 els llatins representaven un 9,2% del cens electoral, ara suposen el 14,2%. I els hispans tenen un pes rellevant a l'hora de decantar els resultats als swing states en l'elecció del Senat, la cambra més renyida. A Arizona, els llatins representen el 32,3% de la població; a Nevada, un 29,9%; a Wisconsin, un 18,7%; a Geòrgia, un 10%, i a Pennsilvània, un 8,4%.

"Les eleccions van i venen, però hi ha coses reals com la necessitat de pagar el lloguer o la compra d'aliments, que es mantenen al llarg del temps", diu Jessica Altagracia Woolford, una de les candidates llatines més emergents. La dominicana-estatunidenca va perdre les primàries del Partit Demòcrata al juny com a representant del nord del Bronx a les eleccions de mig mandat.

Altagracia explica: "La campanya va ser molt dura, perquè soc mare d'una filla de tres anys i realment és un repte compaginar-ho tot; de fet, el primer dia de la campanya la meva filla estava malalta i mentre es llançaven l'espot i la web, la tenia a la falda". Afegeix que la seva cultura llatina la porta a tenir molta càrrega familiar en les cures. El més important, diu Altagracia, era "no agafar diners corporatius". De fet, el lema de la seva campanya era "Para el pueblo y mi gente, no las corporaciones".

Protagonisme i desinformació

L'any 2017, la republicana Catherine Cortez Masto va ser escollida com la primera llatina al Senat. A la mateixa època, la novaiorquesa Alexandra Ocasio-Cortez, de Queens, un dels cinc districtes de Nova York, va revolucionar el que s'entenia com a campanya, i això li ha donat un lloc protagonista no només a la Cambra de Representants, sinó també a les xarxes socials.

La comunitat llatina és una de les més afectades per la desinformació. N'hi ha molts que voten per primera vegada, perquè simplement són nous votants que van a les urnes per primer cop, o perquè acaben d'aconseguir la ciutadania i, per tant, també voten per primer cop. Els dos mitjans en castellà amb més audiència del país, Univisión i Telemundo, tenen seccions específiques per desmuntar mentides, i fa només uns mesos el mitjà espanyol Maldita, que també es dedica a la verificació d'informació, s'ha estès als Estats Units i Amèrica Llatina.

L'impacte del missatge de les "eleccions robades" del novembre del 2020 encara està present entre l'opinió pública. Això va ser l'excusa perquè, tal com també està passant amb l'avortament, els estats més progressistes hagin fet lleis facilitant el vot, eliminant per exemple la necessitat de registrar-se amb antelació per votar, i per contra els estats menys progressistes l'hagin posat cada cop més difícil.

Restriccions al vot

A Texas, per exemple, les noves lleis de vot són força restrictives. De fet, s'han posat nous requisits d'identificació si es vol votar per correu, i es limita molt la capacitat dels funcionaris electorals per donar als votants informació sobre el vot per correu. De fet, a les primàries que es van celebrar al mes de març, el percentatge de paperetes rebutjades per correu va augmentar més d'un 1.100% respecte a les eleccions generals del 2020.

Kathy Cano-Murillo és una autora i artista que viu a Arizona: els seus besavis van néixer a Mèxic i els seus avis als Estats Units. "Com que la nostra cultura està molt infrarepresentada, vaig decidir fer-hi alguna cosa", explica. Reivindica que "és essencial recordar i assegurar constantment com és d'important que la gent de la comunitat llatina vagi a votar, perquè marcarà la diferència i és una manera de comptar... Si no votes no et pots queixar." Per això, afegeix: "T'has de proposar anar a votar i fer pressió social als que t'envolten perquè també votin".

Respecte als inconvenients que pateixen les comunitats hispanes, l'artista d'Arizona considera que el problema més greu és que molta gent no confia en el sistema. Per la seva banda, Altagracia diu: "Un error de molts demòcrates és que es presenten a les comunitats llatines tard, i m'agradaria veure més compromís per aconseguir coses com ara augmentar el registre de votants i tenir converses amb la gent... Ens cal escoltar i ser sensibles".

Una enquesta de BSP Research publicada a l'agost va demanar als llatins quins temes els amoïnaven més. La inflació i el cost de la vida van quedar en primer lloc (amb un 46%), seguits del crim i la violència armada (36%) i les feines i l'economia en general (29%).

Altagracia ha tornat a Knightbridge Unidos, una organització de voluntaris que lluita per proveir d'aliments les famílies del barri que ho necessiten. La dominicana explica que això ha estat molt important per a ella: "El menjar és la manera com ens comuniquem i expressem el nostre amor, i això em permet estar en contacte amb la gent i ajudar a definir una agenda, entendre què mou la gent". Sobre si es presentarà a les pròximes eleccions, ho deixa obert, però es mostra esperançada.