Per què els republicans no accepten ara la proposta demòcrata de blindar més les fronteres?

BarcelonaLlum verda al Senat nord-americà. Després de mesos de negociacions, senadors demòcrates i republicans van presentar diumenge un projecte de llei conjunt per enviar ajuda a Ucraïna i Israel que, tal com volien els republicans, finalment s'ha vinculat a un enduriment de la política migratòria. Tanmateix, ara per ara, el projecte de llei, que té un pressupost de 118.000 milions de dòlars, sembla molt difícil que pugui materialitzar-se. De fet, el president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, ja va declarar-lo "mort d'entrada" si és que acabava arribant finalment a la seva cambra. D'una banda, per l'oposició de l'ala més dura dels republicans, però també per la dificultat que els demòcrates més progressistes acceptin limitar la política d'asil de la manera com es planteja a la llei.

El president Joe Biden, que al gener va prometre que tancaria la frontera immediatament si la llei tirava endavant, va suplicar al Congrés que l'aprovés i l'enviés al seu escriptori com més aviat millor. "Si creieu, com jo, que hem d'assegurar la frontera ara, no fer res no és una opció", va expressar en un comunicat, i va afegir que "els republicans de la Cambra de Representants han de decidir si volen resoldre el problema o volen continuar jugant a la política amb la frontera".

La llei preveu que es destinin 60.000 milions a Ucraïna, 14.000 a Israel (tots dos en ajuda militar) i 10.000 a Gaza en concepte d'ajuda humanitària. Mentre que per al reforçament de fronteres s'hi destinarien 20.000 milions. En aquest àmbit, les restriccions que es plantegen són de les més importants que el Congrés ha valorat en anys, segons afirma el New York Times. Per exemple, s'hi inclouen restriccions severes en el tractament de peticions d'asil, facilitar els processos de detenció i limitar a 5.000 per setmana el nombre de persones que poden travessar la frontera des de Mèxic (tenint en compte que el desembre hi va haver pics en què passaven fins a 10.000 persones al dia). A la pràctica, això vol dir que els immigrants irregulars que arribessin als Estats Units un cop passat aquest límit no tindrien dret de demanar asil i serien expulsats poc després. Una modificació considerable en comparació amb la legislació actual. A més, el president obtindria nous poders per expulsar immediatament els migrants si les autoritats es veuen superades amb les sol·licituds d'asil.

Una llei que no convenç ni demòcrates ni republicans

El projecte de llei no inclou algunes de les demandes dels republicans, com ara la construcció d'un mur fronterer i limitar la llibertat condicional dels sol·licitants d'asil, que ara poden viure i treballar legalment als Estats Units mentre esperen resposta de l'administració, a vegades durant anys. Però al mateix temps les restriccions han despertat crítiques dels demòcrates, que veuen la política migratòria massa restrictiva, com és el cas del senador Alex Padilla, demòcrata de Califòrnia. "L'acord inclou una nova versió d'una política d'immigració fallida de l'era de Trump que provocarà més caos a la frontera, no menys", va lamentar en un comunicat.

Per això no és gens clar que la llei tiri endavant tampoc al mateix Senat, on es preveu que se sotmeti a una votació inicial dimecres. Donald Trump i altres líders republicans estan fent campanya entre els membres del seu partit perquè el projecte de llei no avanci.

Però si són precisament els republicans qui porten anys demanant l'enduriment de la política migratòria, com és que ara líders del partit i el mateix Donald Trump estan en contra que s'aprovi la llei? Segons argumenten la majoria dels mitjans nord-americans, els republicans de Trump estarien disposats a renunciar a blindar les fronteres per pura maniobra electoral. Si conclouen un acord amb els seus rivals demòcrates per resoldre el problema de fons de la qüestió migratòria, serà Joe Biden qui es penjarà la medalla i apareixerà com el "salvador" americà. En canvi, si no s'aprova, Trump espera mantenir fins a les eleccions la retòrica que ha anat repetint en els darrers anys, segons la qual els Estats Units pateixen una "invasió" de migrants de la frontera sud.