Es publica (a mitges) el document que va justificar l'escorcoll de l'FBI a casa de Trump

Nova YorkTal com s'havia anunciat, el departament de Justícia dels Estats Units ha publicat aquest divendres una versió redactada del document legal que va permetre a l'FBI escorcollar la luxosa mansió de Donald Trump a Mar-a-Lago, a Florida, com a part de la investigació per determinar si l'expresident es va emportar documents classificats de la Casa Blanca. Fins ara, només s'havia fet pública una ordre no segellada de l'ordre de registrament, que simplement donava una justificació jurídica a l'escorcoll. Però el document fet públic ara treu a la llum –però d'una manera molt parcial, ja que part del contingut apareix guixat– els motius de la inspecció de l'FBI.

"El govern està duent a terme una investigació criminal sobre l'eliminació i l'emmagatzematge inadequat d'informació classificada en espais no autoritzats, així com l'ocultació o eliminació il·legals de registres governamentals", comença l'atestat, que té un total de 38 pàgines. Es confirma, doncs, que l'acció de l'FBI formava part d'una investigació federal sobre si l'expresident dels Estats Units havia retirat il·legalment documents quan va deixar el càrrec el gener del 2021, després de perdre les eleccions presidencials davant el demòcrata Joe Biden, i si va intentar obstruir la investigació de l'actual govern.

L'atestat –i això ja és més nou– explica quin va ser el motiu principal per engegar aquesta investigació: segons diu el document, signat per un agent de l'FBI de qui també s'oculta la identitat, l'Arxiu Nacional dels Estats Units va recuperar al gener 15 caixes del domicili de Trump en què van descobrir "documents amb marques de classificació" que contenien "informació de defensa nacional". En concret, l'expresident va retornar 184 documents classificats: 67 marcats com a confidencials, 92 com a secrets i 25 com a alt secret.

Aquesta troballa va fer pensar que hi havia raons per creure que Trump havia guardat més documents classificats a casa seva i, per tant, van decidir ordenar la investigació i el posterior escorcoll. “Hi ha una causa probable per creure que altres documents que contenen informació de defensa nacional classificada o que són documents presidencials subjectes a requisits de retenció de registres romanen actualment a les instal·lacions. També hi ha una causa probable per creure que es trobaran proves d'obstrucció”, afegeix el text. I així va ser.

En l'escorcoll a Mar-a-Lago, l'FBI es va emportar més de 20 caixes que contenien 11 conjunts de registres governamentals classificats, alguns dels quals van ser etiquetats com a "alt secret". Fa uns dies, The New York Times explicava que des que va marxar de la Casa Blanca, l'expresident havia acumulat més de 300 documents classificats.

En aquest sentit, i segons l'atestat, l'FBI temia que amb la retenció dels arxius per part de Trump s'estigués posant en perill la identitat de "fonts humanes d'intel·ligència clandestina".

Informació a mitges

Cal tenir en compte, però, que el document que ha sortit aquest divendres és la versió no confidencial, ja que el departament de Justícia va eliminar tot el que considerava que s'havia de mantenir en secret. Bona part dels detalls, doncs, apareixen guixats i no es poden llegir. En un principi el departament de Justícia s'havia oposat tant a la difusió de l'atestat –perquè podia comprometre la investigació– com a la difusió parcial –perquè creia que seria incomprensible–, però el jutge federal Bruce E. Reinhart, que va ser qui va aprovar l'ordre d'escorcoll, va apostar perquè es publiqués encara que fos amb parts guixades. "El públic ha de tenir tanta informació com sigui possible", deia fa uns dies Reinhart, una afirmació que aplaudien els grans mitjans de comunicació del país. És cert, però, que es tracta d'una decisió totalment excepcional, ja que aquest tipus d'atestats mai es publiquen quan un cas encara està en curs.

Tant la Fiscalia com Trump van estar d'acord que es publiqués l'ordre de registre amb els seus annexos i l'inventari de béns confiscats pels agents de l'FBI. Això va permetre saber, per exemple, que a l'expresident se l'investiga per suposats delictes d'obstrucció a la justícia, destrucció de documents i violació de la llei d'espionatge. Són delictes que poden comportar multes o penes de presó.

Però el republicà defensa que ja havia "desclassificat" aquests documents, un tràmit que pot exercir sense gaires problemes un president –sense haver de donar explicacions– i a partir del qual l'expresident voldrà basar la seva cobertura legal. Però amb les eleccions de mig mandat a tocar i les presidencials del 2024 a l'horitzó –on pren cada cop més força l'opció d'un Trump–, el trumpisme està intentant treure rèdit polític de tot plegat. Com? Apostant pel paper de víctima i assenyalant que totes aquestes investigacions s'estan duent a terme per afeblir políticament l'expresident i evitar així una possible tornada a la Casa Blanca el 2024.