Biden trenca el silenci i condemna les mobilitzacions propalestines: "La protesta violenta no està protegida"

WashingtonQuan les protestes universitàries del 1968 contra la guerra del Vietnam al campus de Colúmbia amenaçaven la presidència del demòcrata Lyndon B. Johnson, Joe Biden tan sols tenia 26 anys i estava estudiant dret a la Universitat de Syracuse. Més de cinquanta anys després, el fantasma d'aquestes mobilitzacions reencarnades en les acampades contra la guerra de Gaza estan posant l'actual president contra les cordes. O si més no, afegeixen encara més pressió sobre Biden per aconseguir un alto el foc a la Franja i el tornen a posar en el punt de mira de cara a les eleccions del 5 de novembre. Si el vot protesta de les primàries ja havia estat un avís, les manifestacions poden convertir-se en un incendi.

Fins ara Biden havia intentat mantenir un perfil baix respecte a les protestes en el campus mentre els republicans feien el seu agost titllant-les d'"antisemites". Però l'escalada de la violència policial de les darreres 48 hores i el desmantellament dels campaments de Colúmbia (el cor de les mobilitzacions) i de la Universitat de Califòrnia (UCLA), ha fet que el president hagi hagut de pronunciar-se en persona sobre els fets. Anteriorment, només ho havia fet a partir de portaveus de la Casa Blanca quan en un primer moment va condemnar l'ocupació de l'edifici Hamilton Hall a la Universitat de Colúmbia. Aquest dijous, però, les paraules que han sortit de la boca de Biden buscaven un terme mitjà entre l'intent d'apaivagar les mobilitzacions i no despertar més crítiques per la persecució dels estudiants: "Tots hem vist les imatges i posen a prova dos principis estatunidencs fonamentals. El primer és el dret a la llibertat d'expressió i que la gent es reuneixi pacíficament i faci escoltar la seva veu. El segon és l'estat de dret. Tots dos han de ser respectats". "Existeix el dret a protestar, però no el dret a causar caos", ha remarcat.

"La protesta violenta no està protegida. La protesta pacífica és… Destruir propietats no és una protesta pacífica. Va contra la llei", ha avisat Biden als manifestants dels campus, als quals s'acusa de vandalisme. També ha remarcat que "no hi ha d'haver lloc als campus nord-americans per a l'antisemitisme o l'amenaça de violència contra estudiants jueus. No hi ha lloc per al discurs d'odi i la violència de cap tipus, ja sigui antisemitisme o islamofòbia, ni la discriminació contra els estatunidencs àrabs o palestins".

Les protestes propalestines que encara continuen en peu a una quarantena de campus i que ja s'han saldat amb almenys 2.000 detinguts reforcen les crítiques contra Washington per la seva aliança amb Israel (van vetar en solitari l'entrada de Palestina com a membre de ple dret de l'ONU i segueixen enviant armes a Tel-Aviv) i també obren un nou front sobre el posicionament de Biden respecte a les actuacions policials i la llibertat d'expressió. Tots dos són igual d'escabrosos i podrien sortir-li molt cars a les urnes el 5 de novembre.

La intervenció policial a la Universitat de Califòrnia tan sols 24 hores després que es desallotgés la de Colúmbia ha suposat un punt àlgid en l'ús de la força dels cossos de seguretat per frenar les protestes. Centenars d'antidisturbis han irromput al campus de la UCLA la matinada d'aquest dijous i han utilitzat bengales i granades atordidores contra el miler d'estudiants que es negaven a abandonar les seves tendes. L'acció policial s'ha saldat amb desenes de detinguts i a hores d'ara ja només queden mobles trencats i carpes desfetes on abans hi havia el campament. Igual que va passar amb Colúmbia, els agents hi han intervingut per petició del rector de la universitat, Gene Block.

Durant les darreres hores també hi ha hagut detencions a la Universitat de Fordham (Manhattan), a la Universitat de Texas (Dallas), al Dartmouth College (New Hampshire) i a la Universitat de Tulane (Nova Orleans).

La persecució que es cova al Capitoli

Les acusacions d'antisemitisme contra els estudiants propalestins per part d'alguns grups jueus i sectors conservadors han posat sobre la taula el debat sobre els límits de la llibertat d'expressió. Tot i que per a algunes personalitats com el president de la Cambra dels Representats, el republicà Mike Johnson, no hi ha debat: reiteradament ha qualificat les mobilitzacions d'antisemites i les ha acusat de propagar el discurs d'odi. Enmig d'una tempesta política dins del seu partit per haver portat a votació l'ajuda a Ucraïna, Johnson s'ha convertit en l'abanderat de la persecució de les protestes i ha desviat l'atenció d'aquelles veus que demanen el seu cap.

Quan les xarxes socials encara estaven inundades per les imatges de la policia irrompent al campus de Colúmbia i a l'edifici ocupat de Hamilton Hall, la cambra baixa va aprovar aquest dimecres un projecte de llei sobre l'antisemitisme que podria servir per perseguir les protestes universitàries contra la guerra de Gaza. El text amplia la definició d'antisemitisme no només per a les amenaces contra els jueus, sinó també per a les crítiques a Israel. El text ha rebut nombroses crítiques, ja que aquesta ampliació de l'etiqueta d'antisemitisme pot suposar una amenaça al dret de la llibertat d'expressió.

Malgrat haver aconseguit passar el filtre de la Cambra de Representants amb 320 vots a favor i 91 en contra, encara cal veure si la norma és capaç de sortir del Senat, on els demòcrates tenen majoria. De fet, les paraules d'avui de Biden sobre la necessitat de respectar el dret de la llibertat d'expressió també poden ser vistes com una al·lusió a aquest projecte de llei impulsat pels republicans.