Presó per als pares d'un adolescent que va perpetrar un tiroteig en un institut als Estats Units
És el primer cas en què els progenitors d'un menor són declarats culpables d'homicidi involuntari pel crim comès pel seu fill
WashingtonEl 30 de novembre del 2021, Ethan Crumbley va entrar armat a l'Institut Oxford de Michigan, als Estats Units, i va obrir foc contra els estudiants que hi havia. El jove, de 15 anys, va matar quatre adolescents i va ferir set persones més, inclòs un professor. Aquest dimarts, més de dos anys després, el Tribunal de Michigan ha condemnat els seus pares, Jennifer i James Crumbley, a fins a entre 10 i 15 anys de presó per l'homicidi perpetrat pel seu fill.
La sentència dels Crumbley és la primera dels Estats Units en la qual uns progenitors d'un menor són declarats directament responsables dels assassinats del seu fill. El seu cas marca un precedent legal sobre la responsabilitat parental en els tirotejos a mans de menors en un moment en què aquests casos estan a l'alça.
El Tribunal de Michigan ja va sentenciar que els Crumbley eren culpables d'homicidi involuntari en judicis separats els passats mesos de febrer i març. El tribunal va acusar-los d'haver permès que l'Ethan tingués accés a l'arma amb la qual va cometre el crim; el pare l'havia comprat només quatre dies abans dels fets. Durant el seu judici, l'Ethan va declarar que la pistola no estava tancada amb clau quan la va agafar per endur-se-la a l'institut.
Els dos progenitors també van ser acusats d'haver ignorat els problemes de salut mental que tenia el seu fill. El mateix matí del tiroteig, l'Ethan va fer un dibuix en què apareixien una pistola i un home ferit. Al costat hi havia escrit: "Els pensaments no s'aturen. Ajudeu-me. La meva vida no té sentit". A l'hora de presentar càrrecs, l'acusació va emfatitzar que els pares havien portat l'adolescent a un camp de tir poc abans del crim i van carregar especialment contra la mare per haver passat per alt els senyals del seu fill.
La defensa dels Crumbley va intentar, en va, desqualificar els arguments dels fiscals dient que els pares no podien haver previst els actes violents que acabaria cometent el seu fill. "Em presento avui no per demanar perdó, ja que sé que potser està fora del meu abast, sinó per expressar les meves disculpes pel dolor causat", ha dit aquest dimarts Jennifer Crumbley, adreçant-se als familiars dels estudiants morts que hi havia a la sala del tribunal. El pare, James Crumbley, també ha demanat disculpes: "No puc expressar com desitjaria haver sabut el que estava passant amb ell o el que estava a punt de passar, perquè hauria fet moltes coses d'una altra manera".
El mateix 30 de desembre la parella ja va ser detinguda, i des de llavors han estat a la presó mentre esperaven que se celebrés el judici. El seu fill, l'Ethan, també va ser jutjat i condemnat l'any passat a cadena perpetua sense llibertat condicional. El jove es va declarar culpable dels 24 càrrecs que se li imputaven, inclòs el d'assassinat en primer grau per la mort del Justin, la Hana i la Madisyn, de 17 anys, i el Tate Myre, de 16.
Abans que comencés el judici, Jennifer Crumbley havia demanat ser condemnada a un arrest domiciliari en lloc de ser enviada a presó. James Crumbley havia argumentat que se l'havia declarat culpable erròniament i que la seva sentència havia de ser equivalent als dos anys que ja havia estat empresonat.
La responsabilitat dels pares
Als Estats Units ja hi ha hagut altres judicis en què els pares de menors han estat declarats culpables per conducta imprudent o negligència després que els seus fills ferissin o matessin altres persones amb armes de foc. El novembre de l'any passat, Robert Crimo Jr. va ser declarat culpable de set delictes menors després que el seu fill perpetrés un tiroteig el 4 de juliol del 2022. L'home va autoritzar que el seu fill presentés una sol·licitud per obtenir el permís d'armes, tot i que anteriorment havia expressat el seu desig de cometre un tiroteig massiu. La sentencia per Crimo Jr. va ser de 60 dies de presó, dos anys de llibertat condicional i 100 hores de servei públic.
La condemna dels Crumbley va un pas més enllà, ja que és la primera vegada que en un cas així es declara culpables els pares per homicidi involuntari. Malgrat ser una sentència estatal, marca un precedent per a la resta de judicis que hi pugui haver arreu del país, i serveix de guia per a les acusacions.
"Es tracta d'un cas molt singular per tot el seguit de males decisions que es van prendre i no sé fins a quin punt s'aplicarà en altres casos. Sens dubte marca un precedent, però molts de tirotejos escolars acaben que l'autor se suïcida. I, normalment, no hi ha cap benefici en castigar els pares que ja han patit la pèrdua d'un fill", exposa Nick Wilson, director de l'equip de Prevenció de la Violència Armada del Center for American Progress.
Prop del 80% dels tirotejos escolars als Estats Units s'han produït perquè els adolescents van aconseguir les armes de casa o de casa d'un amic seu, exposa Wilson: "Així que aquesta sentència segurament crearà més consciència entre els pares de la importància de tancar sota pany i clau les armes que puguin tenir a casa".
Més enllà del debat ètic sobre fins on arriba la responsabilitat dels progenitors en relació amb els crims comesos pels seus fills, Wilson remarca que no només es pot deixar tota la responsabilitat a les famílies: "A qui hem de mirar és als grans actors, com la indústria armamentística i l'Associació Americana del Rifle que fan campanyes perquè la gent adquireixi armes. No pot ser que es facin armes amb gallets que fins i tot nens de tres anys poden disparar".