La presidència Biden, un parèntesi en el regnat de Trump

WashingtonMés de cinquanta anys dedicats a la política, però els quatre últims són els que determinaran el llegat de Joe Biden als llibres d'història. El 20 de gener Biden no només deixa el Despatx Oval, sinó que també posa punt final a una vida dedicada a servir el país. El demòcrata va arribar a la Casa Blanca amb la idea de restaurar els valors democràtics i marxa com un parèntesi enmig del regnat de Donald Trump. La gestió de la pandèmia, la inflació, la seva edat i l'esclat de les guerres d'Ucraïna i Gaza han marcat el mandat d'un dels presidents més impopulars de la història.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

El demòcrata volia redreçar el país per la via democràtica i la confiança en les institucions després de l'assalt al Capitoli instigat per Trump. Malgrat els esforços per reconciliar la societat nord-americana i desplegar una agenda progressista, ara el país està encara més polaritzat i sembla que els Estats Units són cada cop més conservadors. A Biden li va bastar un any de governança per guanyar-se el títol d'impopular. Aconseguir treure el país de la pandèmia, que va deixar més de 400.000 morts i una economia tocada, no va ser tan fàcil com prometia. L'avenç de les teories conspiranoiques al voltant del virus i les vacunes, així com el desacord en l'ús de les mascaretes, també van erosionar-lo.

Dominar la inflació ha estat un dels altres grans reptes (i lloses) del demòcrata. Malgrat aconseguir uns bons indicadors macroeconòmics, els nord-americans només recordaran que el cistell de la compra es va encarir sota la seva administració. Biden també serà recordat per les xifres rècord d'arribades a la frontera amb Mèxic, que van tocar el seu màxim històric amb 250.000 detencions al desembre de 2023, i per ser el demòcrata que va aprovar l'ordre executiva més restrictiva sobre el dret d'asil. Gràcies a aquesta ordre que permet devolucions exprés, Biden tanca el seu mandant havent deportat més persones que Trump. Encara que és probable que la xifra no acabi sent recordada gràcies al triomf de la retòrica trumpista sobre la "frontera oberta" del president.

La realitat és que Biden no només ha estat un parèntesi en el regnat de Trump, sinó que la seva agenda ha acabat marcada pel mateix republicà. La seva administració i el partit han virat cap a posicions més conservadores i ha intentat amagar sota la catifa les polítiques per protegir les persones LGTBI i negres per intentar acostar-se a una societat cada cop més conservadora.

La imatge de president "ancià" és un altre qualificatiu que acompanyarà el seu nom al llarg dels anys. Biden deixa la Casa Blanca amb 82 anys i amb el desastrós debat de la CNN a les seves espatlles que va precipitar els dubtes sobre si realment estava capacitat per governar. Els tartamudejos i el posat desorientat del demòcrata van desencadenar una crisi interna al partit, que volia que renunciés a la candidatura. Biden primer va dir que només ho faria si "Déu tot poderós" l'hi demanava, però va acabar fent un pas al costat arran de peticions més terrenals. El demòcrata no volia ser recordat com algú que es va aferrar al poder fins a l'últim moment, i per això es va adreçar a la nació amb la intenció de tancar tota la crisi com un acte de servei per defensar la democràcia. La democràcia l'hi va tornar amb una victòria del seu rival a les urnes.

Afganistan, Ucraïna i Gaza

Cinc dies abans de deixar el càrrec, Biden ha aconseguit penjar-se la medalla d'haver aconseguit un alto el foc a Gaza. Malgrat això, quedarà per a la història com un dels presidents més pro-Israel que ha tingut el país. Al llarg dels 15 mesos que ha durat el conflicte, que ha deixat més de 46.000 morts, el mandatari ha mantingut el suport militar i econòmic a Israel. El demòcrata mai va complir les amenaces d'aturar l'enviament d'armes a Tel-Aviv cada vegada que Israel creuava una de les seves línies vermelles.

En el conflicte europeu, Biden va ser dels primers a posar-se del costat de Kíiv quan Rússia va envair Ucraïna el febrer del 2022. Sota la seva presidència, Washington s'ha convertit en el principal subministrador d'armes per als ucraïnesos. Abans de deixar el càrrec, en la recta final, Biden va prendre una decisió que té el potencial d'influir en el curs de la guerra: autoritzar l'ús de míssils de llarg abast per atacar territori rus.

La retirada de tropes de l’Afganistan, probablement, serà recordada com el fracàs més gran de la política exterior de l’administració Biden. Les imatges de l'estiu del 2021, amb afganesos aferrant-se als avions militars per intentar fugir del país i els talibans exhibint les armes nord-americanes abandonades, van quedar gravades a la retina de milers d’espectadors. Ara, les nenes i les dones afganeses viuen sota el terror talibà.