El pla de Trump per a les escoles: més bíblies però menys recursos per als alumnes pobres
El president electe ha assegurat que desmantellarà el departament d'Educació i retallarà recursos a centres que promoguin "continguts racials, sexuals o polítics inapropiats"
WashingtonLa croada dels republicans a les escoles ja fa temps que està en marxa arreu del país amb la prohibició de llibres amb continguts relacionats amb la comunitat LGBTI, el feminisme i el racisme. Ara que Donald Trump arriba a la Casa Blanca, el que passa a les aules no només dependrà de la pressió que puguin exercir els grups conservadors o els legisladors del Partit Republicà. Una de les promeses que ha fet Trump en diverses ocasions és que eliminarà el departament d'Educació, que existeix des del 1979.
"Tancarem el departament d'Educació a Washington D.C., i el retornarem als estats", diu el programa electoral aprovat durant la convenció republicana, un programa que també promet "retallar el finançament federal a qualsevol escola que promogui la teoria crítica de la raça, ideologies de gènere radicals o altres continguts racials, sexuals o polítics inapropiats per als nostres infants". Per contra, promet garantir "llibertat per pregar" a les escoles, concretament "resar i llegir la Bíblia", a més de "plantar cara als que violen les llibertats religioses dels estudiants americans".
Per tancar el departament d'Educació, com assegura Trump, necessitaria una supermajoria al Congrés –que no té– i no està tan clar fins a quin punt estarà disposat a gastar energies al Capitoli per avançar en aquesta política quan per davant té altres aspectes, com la deportació massiva "més gran de la història", a resoldre. Per altra banda, l'educació de facto ja està en mans dels estats. El departament en cap cas dicta el currículum escolar ni intervé en la majoria de les polítiques escolars, que depenen dels estats. Un 90% del finançament també l'aporten els mateixos estats. Un exemple d'això és com el superintendent d'Oklahoma, Ryan Waters, anunciava aquesta setmana que aquest estat és el primer "que ha retornat la Bíblia a les escoles" com un avenç davant "l'esquerra radical" i el seu suposat adoctrinament.
El paper que té el departament d'Educació, però, és important. Sobretot per als alumnes amb menys recursos. Dins del 10% dels recursos que el govern federal aporta als estats per finançar l'educació s'hi inclouen plans com el Title I, que forma part de la legislació federal d'educació i que està destinat a atendre estudiants econòmicament desfavorits. El departament d'Educació també supervisa el finançament de la IDEA (Individuals with Disabilities Education Act), i s'assegura que els estats rebin aquests fons i que els utilitzin per atendre estudiants amb discapacitats.
La millor carta que té Trump per desmantellar el Departament és aplicar retallades en el pressupost, i l'ajustada majoria que té a les dues cambres li garanteix la majoria simple, sempre que els congressistes siguin obedients. "Bona part de les ajudes per als estudiants amb un nivell de pobresa molt alt ve del Title I i del departament d'Educació. Si Trump decideix retallar el Title I, la responsabilitat passarà als estats, que tindran el problema d'haver de trobar els diners per atendre aquests estudiants", exposa Weadé James, directora de l'àrea de polítiques educatives del Center For American Progress (CAP).
"Trump ha proposat canviar la manera com es finança aquesta llei, i vol convertir la IDEA en una subvenció sense condicions. Això significa que els estats podrien utilitzar aquests diners per a altres coses que no necessàriament beneficiïn els estudiants amb discapacitats", assenyala James, que té clar que la croada contra el departament d'Educació a força de retallades impactarà tots els alumnes però "especialment els estudiants pobres i els discapacitats".
Actualment, els ingressos estatals ja són problemàtics i "no estan generant prou finançament per cobrir les necessitats educatives de manera adequada", apunta James. La majoria de les escoles, a més, encara compten amb les ajudes que l'administració de Joe Biden va aprovar durant la pandèmia per mitigar l'endarreriment acadèmic que es va produir amb la covid. El paquet, conegut com a ESSER (Elementary and Secondary Education Relief Fund), tenia un pressupost de 190.000 milions de dòlars i l'última partida caducarà el gener del 2025. "Un cop aquest finançament s'acabi i, si a sobre Trump aplica retallades addicionals de finançament i limita el departament d'Educació, en veurem les conseqüències. Les escoles encara tindran més difícil suplir aquesta falta de finançament i suport", exposa James.
Per a la investigadora, l'impacte d'aquestes retallades serà "immediat", tot i que "també hi haurà un impacte a llarg termini, perquè sense aquests recursos i sense la supervisió del departament d'Educació, més estudiants quedaran enrere. Trump estarà al càrrec durant quatre anys; per tant, seran quatre anys de regressió".
Privatització de l'educació
Enmig dels problemes de finançament, no només els més pobres tenen les de perdre amb les retallades que augura Trump. El mateix sistema d'educació pública podria acabar derivant en un model privat. "El departament d'Educació es va crear precisament per garantir que les escoles públiques poguessin rebre finançament i assegurar un accés equitatiu a una educació de qualitat per a tots els estudiants. Sense supervisió i governança federal sobre l'educació pública, si es deixa aquesta responsabilitat exclusivament als estats, aquests poden dir que no tenen els recursos per donar suport a les escoles públiques. Això podria portar a un model de privatització de l'educació", raona James. L'experta apunta que, quan hi havia el model privat, la majoria d'escoles eren de caràcter religiós –"fundades per anglicans, metodistes i catòlics"– i no només excloïen els alumnes pobres pel seu preu, sinó que "podien excloure qui volguessin".
El programa de Trump també assegura que defensarà "l'elecció escolar universal", que tot i que els republicans ho dibuixen com una batalla per defensar l'autonomia dels pares a l'hora de triar l'escola dels seus fills, per a molts membres de la comunitat educativa és un pla per acabar amb l'escola pública. Durant el seu primer mandat Trump ja va impulsar polítiques encaminades a expandir l'educació privada, tot i que no totes van triomfar. Una de les seves prioritats va ser aplicar beneficis fiscals per a donacions a organitzacions que donen beques per a escoles privades.
Si en aquest segon mandat Trump comença a aplicar retallades al departament d'Educació, que faran empitjorar la situació de les escoles públiques i, per altra banda, aposta per un model en què s'aproven ajudes o beques perquè els alumnes puguin anar a l'escola que decideixin, hi haurà una clara migració cap als centres privats o concertats. Així i tot, seguiria sent problemàtic per als alumnes de les comunitats rurals en què les opcions són reduïdes. "Aquests pobles, que van votar majoritàriament per Trump, inclouen districtes rurals molt petits amb només una escola primària o un centre de secundària a tot el poble. Aquestes comunitats es veuran especialment afectades perquè no tenen les opcions que poden tenir les zones urbanes o suburbanes", reflexiona James.
La inclinació de Trump per un model privat i concertat s'ha vist especialment a Florida, on el congressista Byron Donalds s'ha convertit en un "lluitador" conservador dins del camp de l'educació. A principis d'any, Donalds sonava fins i tot com a vicepresident potencial de Trump. Com a legislador s'ha encarregat de defensar els valors cristians evangèlics i ha ajudat a aprovar lleis estatals per la prohibició de llibres a les escoles sobre sexualitat i gènere. Més enllà de ser vist com una figura influent dins del moviment a favor de les escoles concertades, resulta que la seva dona, Erika Donalds, n'ha obert una a Florida.