La petita Palestina de Chicago no creu en Kamala Harris: “Amb els nostres impostos es paga un genocidi”

ChicagoCom en totes les perifèries de les grans ciutats nord-americanes, als afores de Chicago els carrers es converteixen en carreteres de quatre carrils amb doble sentit i tot són locals solitaris amb pàrquings o suburbis de casetes de dues plantes amb jardí. Quan baixes per la S Harlem Avenue, l'arquitectura no canvia, però veus com els rètols dels restaurants i les botigues passen a estar en àrab. Als locals hi venen teteres, caftans i hijabs, i a tots els restaurants hi ha carn halal. Per les finestres dels cotxes baixades, en comptes de filtrar-se a tot drap hip hop o corridos tumbados, sona música àrab. Es tracta de la Little Palestine de Chicago.

Chicago és una de les ciutats dels Estats Units que té més població d'origen àrab, unes 100.000 persones segons el cens. Els demòcrates, que durant la convenció han intentat passar de puntetes per sobre de la guerra de Gaza perquè no els espatlli massa la festa, tenien a 30 minuts en cotxe una de les comunitats palestines més grans del país.

Dimecres van deixar pujar a l'escenari de la convenció els pares d'un ostatge capturat per Hamàs el 7 d'octubre, però van denegar que una persona palestina-americana pogués fer el mateix per explicar el seu patiment. El sentiment és recíproc: els veïns d'aquest barri fa temps que se senten abandonats per la política del país i tampoc creuen en Harris. "Si et soc sincer, no espero que canviï res. No crec que hi hagi diferències i és per això que necessitem que les nostres veus siguin més escoltades que mai", explica Saif Ismail, propietari del restaurant Al Bawadi.

Entrar a l'Al Bawadi és com viatjar a l'altra banda de l'oceà: pels altaveus sona Fairuz, la gran diva de la música libanesa, i molts dels cambrers van i venen amb plats de labneh, fatuix i xauarma. A la paret del fons, abans que comenci la part del sostre engalanada amb teles vermelles, com si fos una haima, una gran fotografia de la mesquita d'Al-Aqsa –a l'esplanada de Jerusalem– presideix la sala. No serà el primer lloc on veurem aquesta imatge. Al centre de la sala, en una gran taula, està dinant un grup dels delegats per l'alto el foc a Gaza. Se'ls reconeix pels mocadors palestins que porten al voltant del coll.

Referència al barri

El restaurant el van obrir els pares del Saif l'any 2008, poc després d'emigrar als Estats Units. Ben aviat es va convertir en un punt de referència per a la comunitat. Ells són fills dels desplaçats a Jordània durant la Nakba. "La meva família va ser expulsada el 1948. Nosaltres som d'Ein Karem, que ara és territori israelià". El Saif ja va néixer i es va criar a Chicago, i està molt agraït d'haver crescut en aquest barri. "Si no fos així, no seria conscient de tot el que passa a l'altra banda del mar. Alhamdulillah [gràcies a déu]". Saif, igual que el ponent que van vetar els demòcrates, és estatunidenc i palestí.

"Estic molt decebut que no hagin deixat parlar alguna persona amb arrels palestines a la convenció. Realment esperava que els demòcrates fessin un canvi. La comunitat d'aquí està molt dolguda i trista pel que està passant a Gaza els últims mesos –lamenta Saif–. Com a ciutadà nord-americà que també soc, no vull que utilitzin els meus diners per finançar Israel. Per compensar, la meva família i jo estem donant diners, treballem perquè la gent sàpiga què està passant. Per això tinc el rètol a fora".

Al pàrquing del restaurant hi ha una pantalla de leds gegant que va mostrant diferents lemes: "Deixeu que hi hagi un alto el foc a Gaza immediatament" o "Financem el sistema sanitari americà, no els crims de guerra d'Israel".

Muneer Al-Shujaiya, que té una botiga de fruits secs i dolços àrabs, es queixa del mateix: "No els importem. Només volen els diners dels nostres impostos per enviar-los a Israel perquè compri bombes i mati la nostra gent. En certa manera sents que t'obliguen a ser còmplice de la matança".

Al-Shujaiya té els seus cosins a Gaza i aquests 10 mesos de guerra estan sent un "malson": "Tècnicament, ja són desplaçats perquè casa seva ha estat destruïda per les bombes. Un dels seus fills ha perdut un peu. És terrible perquè anem sabent d'ells amb comptagotes". Al-Shujaiya, que va arribar als Estats Units el 1989, pensa que la posició de Harris és "hipòcrita": "Volen vendre que els importen els drets humans i a Gaza estan matant tot el que es mou". Des que va començar el conflicte ja hi ha més de 40.000 palestins morts.

Al costat de la botiga de pastes d'Al-Shujaiya, el Kamal Homami té una botiga de queviures. A dins, tot són productes d'importació àrab i, per sobre de les prestatgeries amb oli, llegums i galetes hi penja una bandera palestina. Ell és iemenita i fa 25 anys que viu a Chicago. Va arribar als Estats Units quan en tenia 6; va ser dels primers àrabs a instal·lar-se al barri. "No votaré perquè tots fan el mateix. Per sort les noves generacions sí que estan veient el que passa a Gaza i entenen que és un genocidi".