El país que queda després de quatre anys de Biden

La polarització de la societat nord-americana ha donat pas a la violència política; la derogació del dret de l’avortament no ha frenat les interrupcions de l’embaràs però sí que ha augmentat la mortalitat infantil; els tirotejos massius han registrat les xifres més altes des del 2014, i la mà dura a la frontera sembla haver-se convertit en l’única gestió possible. Malgrat el govern Biden, l’ombra de Donald Trump ha seguit modelant el país durant l’última legislatura.

Quan Joe Biden deixi la Casa Blanca el gener del 2025 encara hi haurà nord-americans que seguiran creient fermament que el demòcrata no va guanyar les eleccions. La “gran mentida” que va crear Donald Trump el 2020 després de perdre les eleccions continua més viva que mai. La malfiança respecte al sistema electoral d’una bona part de la població no s’acabarà aquests comicis i segurament formarà part del llegat de Trump malgrat que els últims anys no hagi sigut ell qui seia al Despatx Oval.

A Arizona, alguns comtats com el de Pinal han acabat instal·lant parets de vidre i càmeres 24 hores per veure online com es recompten els vots. Al responsable del centre de recompte de vots de Maricopa, un altre comtat d’Arizona, defensar la integritat del procés electoral del 2020 li va costar amenaces de mort. Així mateix, els treballadors electorals que han participat en els comicis s’han enfrontat a situacions d’intimidació.

Trump ha estat víctima de la polarització que ell mateix ha estat alimentant des del 2016: al juliol patia l’intent d’atemptat a Butler, i al setembre el Servei Secret en frustrava un altre. La bala que va sacsejar la campanya electoral a l’estiu també va reobrir un dels episodis més foscos de la història política del país, que els Estats Units creien haver deixat enrere després de l’intent d’assassinat contra Ronald Reagan el 1981: el de la violència política.

La societat nord-americana ja no només és una societat altament dividida, sinó que la violència física cada cop sembla més plausible i més probable. Rere aquesta predisposició a la malfiança cap a les institucions s’amaga una societat cada cop més atemorida per l’altre.

Donald Trump és qui s’ha encarregat de deshumanitzar les persones migrants elevant la retòrica xenòfoba fins a assegurar que els migrants “enverinen la sang” del país. El republicà s’ha omplert la boca aquests anys amb la construcció del mur i la persecució dels migrants. Però mentre Trump prometia la “deportació més gran de la història dels Estats Units”, Joe Biden superava la xifra rècord d’1,5 milions de persones expulsades registrada mentre Trump era a la Casa Blanca.

Els demòcrates, que anteriorment havien mostrat una major sensibilitat per la situació de les persones, s’han vist arrossegats per la retòrica xenòfoba de Trump i han adoptat posicions més conservadores. L’ordre executiva signada per Biden al juny n’és el gran exemple: devolucions en poc més de 24 hores i limitació del dret de l’asil encara que les persones comuniquin als oficials nord-americans que fugen d’amenaces de mort. Trump ha convertit la frontera en un dels temes incòmodes per als demòcrates, que han evitat treure pit d’aquestes dades durant la campanya per no decebre les bases més progressistes, però que han fet insinuacions vagues sobre la mà dura. “Expulsarem ràpidament els que arribin aquí de manera il·legal, processarem els càrtels i donarem a la patrulla fronterera el suport que tant necessita”. La frase és de Kamala Harris, i tot i que és cert que en comparació amb el discurs de Trump sona més suau, ja ha comprat el marc mental de les devolucions en calent i la limitació del dret d’asil. Els demòcrates també han caigut en el relat teixit per Trump sobre els migrants “bons”, els legals, i els “dolents”, els il·legals. Discurs incendiari o moderat, però mà dura al cap i a la fi.

La Reserva Federal dels Estats Units va anunciar finalment l’esperada baixada de tipus després de veure com la inflació comença a estar encaminada cap a l’objectiu del 2%. Ara bé, el descens de la inflació encara segueix sense notar-se al cistell de la compra. Els macroindicadors mostren com Biden ha reconduït l’economia postpandèmia que va trobar el 2021, però durant aquests quatre anys han esclatat dues guerres: la d’Ucraïna i la del Pròxim Orient. Tots dos conflictes seran factors externs amb els quals haurà de lidiar la nova administració nord-americana.

Quan Biden va arribar a la Casa Blanca, més de 22 milions de persones rebien algun tipus d’ajuda a la desocupació i l’atur vorejava el 8%. A un mes de les eleccions, les dades de l’octubre d’aquest any mostraven que s’havien creat 12.000 nous llocs de treball, malgrat els dos huracans que ha patit el país i les grans vagues dels últims mesos. Així mateix, l’atur es manté ferm entorn del 4,1%.

La preocupació per un possible alentiment del mercat laboral (un dels primers indicadors d’una possible recessió) continua present després de l’ensurt de l’estiu, quan van caure les borses. Quan Jerome Powell, el president de la Fed, va anunciar la retallada de tipus, va reconèixer que “els riscos a l’alça per a la inflació han disminuït i els riscos a la baixa per a l’ocupació han augmentat”.

L’altre front que hi ha obert és la guerra comercial amb la Xina, especialment dins del camp dels cotxes elèctrics xinesos. Els Estats Units ja han acusat el gegant asiàtic de “pràctiques comercials deslleials” i la indústria automobilística és un dels sectors amb més pes dins l’economia nord-americana, del qual depenen milers de llocs de treball.

Joe Biden va assumir la presidència d’uns Estats Units on el dret a l’avortament estava protegit. Joe Biden deixarà la presidència el gener del 2025 d’uns Estats Units on la mortalitat infantil ha augmentat des que es va abolir el dret a l’avortament i 13 estats el van il·legalitzar. La dada no és resultat de les polítiques del demòcrata, sinó un exemple de com l’ombra allargada de Donald Trump ha seguit modelant la societat nord-americana tot i estar fora de la Casa Blanca.

La derogació de la sentència de Roe contra Wade, que protegia el dret a l’avortament, ha suposat retrocedir moltes caselles en els avenços del feminisme. Ara les dones estatunidenques s’han trobat lluitant per drets que feia anys que es donaven per fets. Paradoxalment, sota la prohibició del dret a l’avortament és quan més han crescut les interrupcions de l’embaràs. Des de la decisió del Suprem del 2022, el nombre mitjà d’avortaments practicats cada mes al país ha anat augmentant, fins a arribar a una mitjana de 98.990 avortaments al mes entre gener i març d’aquest any. Això suposa un 14% més que la mitjana del mateix període del 2023, és a dir, uns 12.000 avortaments més al mes, segons un informe publicat a l’agost per la Society of Family Planning.

Un dels motius pels quals s’explica l’augment de les xifres és que la prohibició, paradoxalment, ha fet que desaparegui l’estigma. Cada cop més dones han començat a parlar més obertament sobre l’avortament i com la mesura està impactant en les seves vides. Malgrat la mobilització en favor dels drets reproductius, la nova administració s’enfrontarà a un Tribunal Suprem amb majoria conservadora que encara podria acceptar recursos per part de grups conservadors que intentessin retallar els drets reproductius.

El suport a Ucraïna i la guerra de Gaza són dos dels grans fronts que ara mateix tenen els Estats Units, que els últims quatre anys han assistit a un augment dels conflictes. Washington ha assistit a la configuració d’un sistema internacional que amenaça amb tornar a la dinàmica de blocs davant l’alineació d’interessos entre Rússia, la Xina i l’Iran.

Els nord-americans han apostat per una agenda política activa de cara a l’exterior, encara que de portes endins els ha costat crítiques. D’una banda, alguns nord-americans segueixen pensant que els diners que els Estats Units estan invertint en ajudar Ucraïna a defensar-se de Rússia valdria més utilitzar-los per millorar la situació de casa; de l’altra, la complicitat del govern nord-americà amb la mort de més de 43.000 palestins des que va esclatar el conflicte ha generat el rebuig dels sectors més progressistes i bona part de la població araboamericana.

La futura presidència tindrà sobre la seva taula dues qüestions que podrien ser determinants per al futur del Pròxim Orient i per al continent europeu: posar límits o donar carta blanca al primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, i decidir si Kíiv pot fer servir els míssils de llarg abast per atacar territori rus més enllà de l’actual límit establert. L’última paraula sobre aquesta qüestió la té Washington i el president rus Vladímir Putin ja ha promès escalar el conflicte si això passa.

Mentrestant, al mar de la Xina la tensió no ha fet més que augmentar mentre els Estats Units han reforçat la seva presència militar en aquesta zona per dissuadir-la de qualsevol acció. El gegant asiàtic cada cop ha fet més explícita la seva intenció d’ocupar Taiwan i la regió no ha deixat d’escalfar-se.

L’ombra allargada de Donald Trump ha seguit modelant la societat nord-americana tot i estar fora de la Casa Blanca. Una ombra que ha seguit alimentant la polarització fins a crear dues realitats paral·leles i ha empès el marc polític més cap a la dreta, aconseguint que els demòcrates hagin adoptat posicions més conservadores respecte a qüestions com les armes, el col·lectiu LGBTI i les persones migrants. Després de la desconfiança en les institucions democràtiques, la majoria conservadora al Tribunal Suprem és un dels altres llegats de Trump que seguiran donant continuïtat a l’agenda conservadora governi qui governi.

Un exemple del viratge cap a la dreta és el contrast entre la Kamala Harris del 2022 i la del 2024. El 2022, durant una taula rodona, Harris es va presentar indicant els seus pronoms femenins i introduint-se com a dona cisgènere. La Harris actual ha promès que els Estats Units tindran l’exèrcit “més letal i fort” del món, i ha anat pels platós de televisió explicant que a casa seva té una pistola Glock per qüestions de “seguretat”. Un altre exemple del viratge cap a posicions més conservadores és com els demòcrates també s’han sumat a les devolucions en calent –sense presumir-ne– que tant promet Trump. Mentrestant el republicà insisteix en dir que Harris és una “radical d’esquerres”. Davant d’aquesta deriva més cap al centre, els membres més progressistes del Partit Demòcrata opten per contenir les crítiques perquè l’alternativa és un escenari molt pitjor.

Deixar enrere les polítiques identitàries, que durant anys també havien estat un segell dels demòcrates, no només respon a la necessitat de sumar vots per fer front a Trump, sinó que és símptoma d’una tendència global en què l’agenda conservadora i l’extrema dreta estan aconseguit penetrar i ser les que marquin els temes que hi ha a taula.