"No som humans per a ells": la vida dels presoners reclutats per l'exèrcit rus

Un soldat rus descriu el menyspreu dels comandants per la vida dels reclusos: no recullen els cadàvers per no haver d'indemnitzar les famílies

Tancs russos a la frontera amb Ucraïna
Anatoly Kurmanaev i Ekaterina Bodyagina / The New York Times
15/08/2023
4 min

Nova YorkEn el mes que va passar al front, l'Aleksandr, un exconvicte que servia a l'exèrcit rus, no va veure ni un sol soldat ucraïnès i amb prou feines va disparar un tret. La seva unitat, formada precipitadament i integrada gairebé del tot per reclusos, va ser enviada a protegir un pont perquè les tropes ucraïneses no travessessin un riu al sud d'Ucraïna. Allà, van suportar setmanes de bombardejos implacables, atacs de franctiradors i emboscades. El terreny pantanós i pla no oferia cap cobertura més enllà dels blocs de cases cremades.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'Aleksandr diu que va veure com els gossos rosegaven cadàvers de companys seus que no havien estat recollits, que va beure aigua de pluja i va buscar menjar a les escombraries. Dels 120 homes de la seva unitat, assegura, només uns 40 continuen vius. Els supervivents estan sent fortament pressionats per l'exèrcit rus perquè es quedin al camp de batalla després d'haver acabat els seus contractes de sis mesos, segons l'Aleksandr i els relats proporcionats a The New York Times per dos presos més que també lluiten al front.

"Ens estan enviant a una matança", deia Aleksandr en referència als seus comandants en una sèrie de missatges d'àudio des de la regió de Kherson. "No som humans per a ells, perquè som delinqüents".

Les unitats formades per condemnats s'han convertit en una de les pedres angulars de l'estratègia militar russa, ja que els combats prolongats han delmat les forces regulars del país. El ministeri de Defensa rus va començar a inscriure milers de reclusos de les presons del país en unitats especials anomenades Storm Z al febrer, després de fer-se càrrec d'un model de reclutament a les presons utilitzat per l'empresa militar privada Wagner durant el primer any de la guerra.

L'Aleksandr explica que es va allistar al març, poc després de rebre una llarga pena de presó per homicidi al centre de Rússia. Havia deixat a casa la seva dona, una filla i un fill nounat i estava preocupat per si no sobrevivia a les tortures i extorsions de la vida a la presó. Com a altres combatents reclusos, se li va prometre un sou mensual de 2.000 dòlars al tipus de canvi actual i la llibertat al final del seu contracte de sis mesos, una còpia del qual va compartir amb aquest diari.

Wagner afirma que 49.000 presos van lluitar per al seu grup a Ucraïna, i que el 20% d'ells van morir. Excombatents han descrit les brutals mesures disciplinàries imposades pel grup paramilitar. Però també han dit a grans trets que van poder cobrar els salaris promesos i que van tornar a casa després de sis mesos com a homes lliures. Per elevar les xifres de reclutament, Wagner també va treballar per rehabilitar els reclusos als ulls de la societat russa, presentant el seu servei militar com una redempció patriòtica.

Els reclusos són les víctimes més freqüents des de la primavera

Però al febrer Wagner va perdre l'accés a les presons russes arran de la seva lluita de poder amb els alts comandaments militars. El ministeri de Defensa rus va començar llavors a reclutar condemnats.

Es desconeix la mida de les unitats de reclusos de l'exèrcit rus i les seves taxes de baixes. Però un recompte de les morts durant la guerra a Ucraïna recollit per la BBC i Mediazona, un mitjà independent, mostra que els reclusos es van convertir en les víctimes russes més freqüents a partir d'aquesta primavera, cosa que constata la gran contribució que han fet a les files de guerra del país.

El testimoni d'Aleksandr i tres expresos més demostra com ha canviat la situació per a les unitats de condemnats sota el control directe de l'exèrcit rus. The Times va obtenir la informació de contacte de l'Aleksandr a través d'una activista de drets russa, Yana Gelmel, i va verificar la seva identitat i la d'altres reclusos mitjançant registres judicials disponibles públicament i entrevistes amb els seus familiars i amics. Relaten pagaments salarials irregulars que estaven molt per sota de les quantitats promeses per l'estat i la incapacitat per cobrar indemnitzacions per lesions.

L'Aleksandr també assegura que els seus oficials havien impedit explícitament que els homes de la seva unitat recollissin camarades morts del camp de batalla. Diu que això es va fer per evitar que les seves famílies reclamessin una indemnització, perquè així serien registrats com a desapareguts i no com a morts en acció. "Hi havia cadàvers per tot arreu –diu l'Aleksandr, descrivint els combats a la vora del riu Dnipro al maig–. Ningú es preocupava de recollir-los". El ministeri de Defensa de Rússia no va respondre a una sol·licitud de comentaris.

L'Aleksandr també relata amenaces i intimidacions per forçar els presos supervivents a quedar-se al front un any més després de la finalització dels seus contractes. Tots els presos han parlat de víctimes molt nombroses a les seves unitats i de l'aparent menyspreu dels seus comandants per les seves vides. "Ens diuen: «No sou ningú i el vostre nom no és res»", diu l'Aleksandr. A prop del pont Antonovskiy, la unitat de l'Aleksandr va aguantar més de tres setmanes sota foc intens i sense armes pesants ni mitjans per defensar-se dels atacs ucraïnesos, explica. L'objectiu de la seva missió no els quedava clar.

"Aquí no hi ha res humà"

"Vaig amb una pistola automàtica com un idiota. No he disparat ni un sol tret, no he vist ni un sol enemic", deia un exreclús de la unitat de l'Aleksandr anomenat Dmitri, que ara és mort, en un missatge de veu en aquell moment. "Només som un esquer per exposar les seves posicions d'artilleria", afegia. El missatge va ser compartit amb The Times per la dona del Dmitri.

L'Aleksandr explica que la seva unitat es va quedar sense menjar ni aigua durant dies després de demanar als seus comandants que fossin rellevats. Van haver de buscar galetes racionades i beure aigua de pluja tractada amb clor.

A finals de maig, l'Aleksandr va ser enviat a una missió per minar una ribera. La seva unitat va ser atacada per un obús ucraïnès, que va fer detonar mines properes. Tots els altres homes del seu destacament van morir a l'instant i ell va quedar ferit. "Estava plovent i vaig caure en un bassal. Em vaig anar arrossegant a poc a poc i em vaig cobrir amb algunes runes, perquè sabia que em rematarien". Havia aconseguit enviar missatges de text a la seva unitat abans de perdre el coneixement. L'endemà, va ser arrossegat pels seus companys i evacuat a un hospital de Crimea. Tot i que encara no podia caminar bé, va ser enviat de nou a la primera línia de front, on va ser ubicat en una barraca amb altres combatents convalescents. "Fa molta por quedar-se aquí –deia l'Aleksandr–. Aquesta no és la nostra guerra. Aquí no hi ha res humà".

stats