"Si no aconseguim l'ajuda, perdrem la guerra": Zelenski demana al congrés dels EUA que aprovi un paquet clau

Washington"Si no aconseguim l'ajuda, perdrem la guerra": així de contundent s'ha mostrat Volodímir Zelenski, el president d'Ucraïna, en la seva visita al Capitoli aquest dijous. Allà, la Cambra de Representants està debatent l'aprovació d'un nou paquet d'ajuda militar i humanitària, de 24.000 milions de dòlars, impulsat per l'administració de Joe Biden. Però compta amb l'oposició de desenes de congressistes republicans, que tenen la majoria i estan dividits sobre la necessitat de seguir augmentant la inversió en la guerra, que després de 19 mesos d'hostilitats ja ascendeix a més de 75.000 milions de dòlars.

Després de participar aquesta setmana per primera vegada en l'Assemblea General i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, el mandatari ha aterrat aquest dijous a Washington –per segona vegada des que va començar la guerra– amb un objectiu clar: tractar de mantenir viu el suport militar del seu aliat més fiable.

No és d'estranyar que la primera parada del president ucraïnès hagi estat el Capitoli, on ha mantingut una reunió a porta tancada amb el president de la Cambra de Representants, el republicà Kevin McCarthy, i el líder de la minoria demòcrata, Hakeem Jeffries. Després ha assistit a una sessió al Senat, també a porta tancada; s'ha dirigit al Pentàgon per compartir opinions sobre l'estat de la guerra amb el secretari de Defensa, Lloyd J. Austin; i ha acabat la maratoniana jornada a la Casa Blanca, on Biden li ha reiterat el seu "compromís a llarg termini en la seguretat d'Ucraïna".

Però aquest compromís ha de passar per l'aprovació del Capitoli, on Zelenski ha mirat de convèncer els republicans crítics perquè superin les seves divisions internes i aprovin el paquet d'ajuda proposat per Biden. Amb les eleccions presidencials de fons i amb unes enquestes que reflecteixen el cansament dels nord-americans amb la guerra (el 55% s'oposen a l'aprovació de més ajuda militar, segons l'última enquesta de la CNN), l'ala dura dels republicans ha augmentat l'escrutini sobre la despesa del govern de Biden: "On és la rendició de comptes sobre els diners que ja hem gastat? Quin és el pla per a la victòria? Crec que això és el que els nord-americans volen saber", va dir McCarthy en una roda de premsa dimarts.

Els demòcrates volen incloure aquest impuls en la votació de pressupostos, que el Congrés ha de tirar endavant abans que acabi el mes si vol evitar la catàstrofe que suposaria un tancament del govern. Aquesta situació deixa entre l'espasa i la paret el líder de la Cambra de Representants, McCarthy, nomenat al gener –després de 15 votacions– després de cedir a les pressions de la facció més ultra del seu partit, que ara lidera l'oposició al suport militar. Una oposició on també hi ha els dos principals candidats per a les primàries republicanes: Donald Trump i Ron DeSantis.

Zelenski reclama míssils de llarga distància

Des de l'inici de la guerra, els EUA han proporcionat armes d'infanteria, míssils antitancs, de defensa antiaèria, artilleria pesant, drons de combat, tancs, vehicles tàctics i sistemes de radar i comunicacions, i han autoritzat la venda de bombes de dispersió per part d'altres països.

Però el mandatari ucraïnès fa mesos que reclama amb insistència un nou nivell d'ajuda militar: sistemes de míssils tàctics de llarga distància (ATACMS, pel seu acrònim en anglès). "La defensa aèria estarà entre les principals prioritats en les meves reunions", ha avançat Zelenski en un tuit després d'aterrar a Washington, on ha recordat que "aquesta nit, Rússia ha llançat un altre atac massiu amb míssils contra Ucraïna" i ha cridat a "treballar junts per privar a Rússia del seu potencial terrorista".

Aquest ha estat un dels principals punts de la reunió d'aquesta tarda a la Casa Blanca. El govern està avaluant l'enviament de míssils ATACMS, tot i que encara no ha pres una decisió ferma. “Estem debatent aquest assumpte i, per descomptat, estem en converses amb els nostres socis ucraïnesos”, va dir aquest dimecres un dels portaveus de l'administració, John Kirby.

El país europeu argumenta que els míssils ATACMS, amb un abast d'uns 300 quilòmetres, són necessaris per neutralitzar els llançamíssils russos a Crimea, península clau ocupada per Rússia l'any 2014, des d'on acostuma a atacar Odessa. No obstant això, Washington s'hi ha mostrat reticent fins al moment, ja que aquests míssils de llarg abast podrien arribar a atacar localitats russes, cosa que provocaria una escalada de les hostilitats. "Estem tractant d'evitar una Tercera Guerra Mundial", va insistir Biden la setmana passada.