Per què Nikki Haley no pot derrotar Donald Trump

L'expresident vol culminar la deriva del Partit Republicà cap a l'extrema dreta

L'exambaixadora dels EUA davant l'ONU Nikki Haley i l'expresident dels EUA Donald Trump, en una foto d'arxiu.
4 min

BarcelonaEl Partit Republicà dels Estats Units es va fundar el 1854 en contra de l'expansió de l'esclavitud. Avui els seus governadors prohibeixen que s'expliqui la història racista del país a les escoles. El partit d'Abraham Lincoln s'ha convertit en el partit de Donald Trump –i de personatges com Marjorie Taylor Greene, la congressista defensora de la teoria conspirativa de Q-Anon–. Fins a la radicalitat actual, la metamorfosi del gran vell partit dels Estats Units (GOP), que va començar molt abans de Trump, ha estat lenta però constant. El magnat novaiorquès li ha acabat de donar forma. Ara és, per damunt de tot, el partit de Trump: populista, demagog, antiimmigrant, anti-LGTBI, aïllacionista en política exterior i econòmicament proteccionista.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

I és això precisament el que fa molt difícil que Nikki Haley, l'única candidata que encara oposa resistència a Trump a les primàries republicanes, tingui possibilitats de guanyar-li la partida. "Haley és la candidata d'un partit que ja no existeix", deia molt gràficament l'opinadora del The Guardian Moira Donegan. "Nikki Haley representa una part del partit que no és predominant: els republicans moderats, amb educació universitària i de l'establishment, ara mateix són un 25% del vot republicà", explica per telèfon des de Washington John Fortier, analista del think tank American Enterprise Institute. "Són votants republicans que no volen marxar, és a dir, que si Haley perd no votaran Biden, però no són la majoria. El problema de Haley és que per guanyar necessita expandir-se més enllà d'aquest grup", diu.

Per intentar captar el vot de Trump, l'exgovernadora de Carolina del Sud manté algunes posicions ambigües respecte al seu rival: ha promès que si és presidenta donarà el perdó a Trump si és condemnat i, de fet, moltes veus no descarten que si perd la candidatura (com sembla probable) s'acabi sumant a la de Trump, fins i tot com a possible vicepresidenta. Haley manté la mateixa posició sobre l'Assalt al Capitoli que la majoria de l'establishment del partit: treure-li importància i intentar passar pàgina d'aquell episodi. Els seus atacs a Trump s'han centrat més aviat en la seva edat i l'evident pèrdua de capacitats cognitives: Trump li va servir en safata quan la va confondre reiteradament amb la demòcrata Nancy Pelosi durant un míting fa pocs dies. Es guarda molt, en canvi, de fer crítiques més dures o d'anar a posicions que, a ulls dels votants republicans, l'equipararien –més encara del que ja ho fan– amb una candidata demòcrata. És molt conscient de la nova composició sociodemogràfica del Partit Republicà.

Blancs sense estudis universitaris

"El 30-35% del votant republicà és un ferm defensor de Trump: són els coneguts com a MAGA (Make America Great Again); un 15-20% són anti-Trump, els que voten a Haley; un 30-40% votarien Trump, però estan més oberts a altres opcions", resumeix l'analista del Real Instituto Elcano Carlota García Encina. A poc a poc, el Partit Republicà s'ha convertit en el partit de les classes treballadores –sobretot les blanques– i el Partit Demòcrata en el de les elits instal·lades a les dues costes del país. Una inversió dels termes respecte de fa un segle, quan els treballadors de coll blau s'identificaven més com a demòcrates.

Des del 2016, més de la meitat dels votants republicans són blancs sense educació superior: van ser el 63% dels votants republicans contra Hillary Clinton (en bona part exvotants d'Obama) i encara el 58% el 2020 contra Biden, segons dades de Pew Research. I més d'una tercera part són evangèlics (un 33% el 2022). De fet, fins al 85% dels votants del GOP en els últims cicles electorals són blancs, davant d'uns demòcrates més diversos (que s'emporten prop del 90% dels votants afroamericans i un 65% dels llatins). Alhora, el votant republicà és més rural i el demòcrata molt més urbà, però es disputen el vot dels suburbis residencials del país.

Haley –o qualsevol candidat republicà que vulgui succeir l'expresident– necessitarà convèncer "els votants que Trump va portar al Partit Republicà, majoritàriament de classe treballadora i blancs, i que abans eren independents o votaven demòcrata", explica Fortier. L'expresident ha fet servir la retòrica antiimmigrant per catalitzar el malestar d'aquesta classe social treballadora furiosa amb les elits del país, que ja estava virant cap als republicans abans, i "que vol un líder fort", explica Fortier.

El Partit Republicà és d'extrema dreta?

La deriva cap a l'autoritarisme la descriu Kenneth Janda, professor de la Northwestern University, al seu llibre L'evolució republicana. Del partit que governa al partit anti-govern 1860-2020. Però es pot dir que el nou Partit Republicà és d'extrema dreta? "Les definicions d'extrema dreta varien, però un element central és l'etnocentrisme, afavorir una etnicitat i rebutjar-ne altres. Amb Reagan, els republicans van moure's en aquesta direcció al cultivar el suport dels blancs cristians. Trump ha explotat aquesta tendència atacant els immigrants", respon a l'ARA Kenneth Janda. "Els MAGA (els votants més fidels de Trump) proposen tornar al 1950, quan la població dels Estats Units era un 90% blanca. El 80% dels votants de Trump li donen crèdit per "lluitar per gent com nosaltres" i la majoria són cristians blancs, relata Janda, que defineix aquesta majoria trumpista com a "reaccionaris".

En el seu llibre, Janda explica que "l'origen del canvi en el Partit Republicà està en la candidatura presidencial de Barry Goldwater l'any 1964", algú que era "un llibertari obert" però "no era etnocèntric". "Va fer campanya pels vots blancs en el sud segregacionista mentre el Partit Demòcrata defensava els drets civils. Va perdre les eleccions, però els demòcrates van perdre aquests vots del sud i els republicans els van guanyar i des de llavors han anat cultivant les seves tendències etnocèntriques", relata.

Fortier es resisteix a afirmar que el Partit Republicà sigui d'extrema dreta, però García Encina sí que creu que es podria dir "perquè l'Assalt al Congrés va donar-li l'oportunitat de passar pàgina de Trump i no ho va fer". Avui és el partit del culte a la personalitat de Trump, malgrat les seves 91 imputacions criminals. A la fidelitat cega dels seus seguidors s'hi afegeix la manera d'entendre la política del votant mitjà nord-americà. Tal com va resumir l'humorista sud-africà Trevor Noah, "arreu del món la gent passa més temps criticant el partit que ha votat que aquell pel qual mai votaria, però als Estats Units la política és com l'esport: el meu partit mai fa res dolent i sempre la culpa és de l'àrbitre".

stats