Nikki Haley, l'única dona candidata a la Casa Blanca, vol fer ombra a Trump

WashingtonNikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud i aspirant a la presidència dels Estats Units, es ven com la candidata d'aquells que voldrien les polítiques de Donald Trump, però estan cansats del seu esperpent, les distraccions i els comptes pendents amb la justícia de l'expresident. Haley, que està pujant com l'espuma a les enquestes i està a punt de desbancar el governador de Florida, Ron DeSantis, en la segona posició, s'ha convertit aquest dimecres a la nit, en el quart debat republicà de primàries, en la diana preferida dels seus contrincants.

Per quarta vegada, Trump ha evitat el debat, conscient que el seu ampli avantatge en les enquestes (que li donen el 60% dels vots republicans) és gairebé insalvable. Però, un altre cop, la seva ombra allargada hi ha estat present fins al final. Els quatre candidats presents –Haley, DeSantis, Vivek Ramaswamy i Chris Christie– han escenificat la batalla per la segona posició en el que probablement serà l'últim debat abans dels determinants caucus d'Iowa, d'aquí a un mes i mig.

De cara a aquesta important cita, s'ha de tenir ben present el nom de Haley, contra qui s'han dirigit els dards aquesta nit. "M'encanta que em presteu tanta atenció, companys", ha agraït cap al final del debat. La candidata no és de cap manera una cara desconeguda en la política nacional. De fet, en les eleccions de l'any vinent celebrarà el seu 20è aniversari en política: primer com a representant a la cambra baixa estatal de Carolina del Sud, després com a governadora i, finalment, com a ambaixadora dels Estats Units a l'ONU.

Va ser precisament Trump qui l'any 2017 va nomenar-la per representar el país davant l'organisme internacional. Després de sis anys servint en la tribuna estatal es va convertir en la primera índia americana a formar part del gabinet presidencial. Tanmateix, per acceptar aquest ascens, Haley va haver de renegar de la seva opinió sobre Trump, a qui havia criticat durament quan va presentar la seva campanya.

"No seguiu els cants de sirena de les veus enfadades", va dir de l'aleshores candidat en els mesos previs a les eleccions. "Trump és tot el que un governador no voldria com a president", va arribar a assegurar, tot insistint que les paraules del magnat són "irresponsables" i "no sap del que parla" en els seus discursos. Després d'un míting de Marco Rubio, el candidat a qui va donar el seu suport l'any 2016, va tornar a criticar el supremacisme de Trump: "No pararé fins que derrotem un home que decideix no renegar del Ku Klux Klan. Això no és el Partit Republicà".

Poc després, Haley es va empassar aquestes paraules i va acceptar el càrrec d'ambaixadora davant l'ONU: va passar a defensar davant el món les polítiques que tan sols uns mesos abans havia criticat amb tanta fermesa. Només va durar dos anys al càrrec, fins que el 9 d'octubre del 2018 va anunciar la seva dimissió. En aquest temps va tractar de suavitzar l'incendiari discurs de Trump davant el món, mentre internament deixava de banda les seves diferències amb el president.

El discurs de Haley va fer un nou gir el 7 de gener del 2021, ja alliberada dels seus lligams institucionals. Un dia després de l'assalt al Capitoli, va dir davant el Comitè Nacional Republicà que Trump havia estat "molt equivocat amb les seves paraules" davant la torba que, minuts després del seu míting, es va dirigir cap a la seu legislativa.

Haley ven ordre i canvi generacional

Ara, com a candidata, Haley discuteix encara més obertament les posicions del líder del seu partit: "No ens podem permetre quatre anys de caos, vendettes i drama", va dir sobre la seva probable elecció, "els EUA necessiten un capità que estabilitzi el vaixell" i, a Trump, "el caos el persegueix allà on va".

D'aquesta manera, es presenta com la candidata de l'ordre, però també del canvi generacional, malgrat que les seves conservadores propostes no disten gaire de les dels seus contrincants: vol prohibir a escala federal l'avortament 15 setmanes després de la concepció, revertir les restriccions de Biden al petroli i el gas, eliminar els subsidis a l'energia renovable, expandir la militarització de la frontera, limitar la ciutadania als immigrants i basar-la en el "mèrit" i les "necessitats de les empreses", i, en general, fer una gran retallada a la despesa pública, la qual cosa inclou la seguretat social i el sistema social d'assegurança mèdica Medicare.

Amb un 10% d'intenció de vot, de moment sembla lluny de convèncer els republicans davant de Trump. Però sí que ha començat a convèncer importants donants: la setmana passada, un dels super PACs (entitats encarregades de gestionar els diners de la campanya) més influents dels EUA, Americans for Prosperity Action, va anunciar que li donarà suport, atès que han vist en ella "l'oportunitat de passar pàgina de l'etapa política actual": "Haley té el que fa falta per liderar un programa polític que afronti els reptes de la nostra nació".