Mentre el món mira cap a Ucraïna, els EUA amplien la presència militar a l'Indopacífic

WashingtonMentre el món centra la mirada en Ucraïna, els Estats Units s'han assegurat un acord crucial per a les seves pretensions a l'altra banda del tauler geopolític, l'Indopacífic, on busca contenir la creixent influència de la Xina sobre els seus veïns. El secretari de Defensa nord-americà, Lloyd J. Austin III, ha anunciat aquest dijous, durant la seva visita a Manila (Filipines), que els EUA ampliaran la seva presència militar al país asiàtic, amb qui manté un tractat de defensa mútua des de l'any 1951.

Concretament, guanyarà accés a quatre noves bases militars, que se sumen a les cinc on ja hi té instal·lades unitats i armament, en el marc de l'Acord de Cooperació de Defensa Millorada, signat l'any 2014. L'extensió d'aquest acord implicarà la presència militar més gran dels EUA a Filipines de les últimes tres dècades, des que l'any 1992, acabada la Guerra Freda i la dictadura de Ferdinand Marcos (aliat dels nord-americans), van començar a retirar tropes de la seva antiga colònia.

Des d'aleshores, els presidents filipins han mantingut un difícil equilibri entre la influència de la Xina (principal soci econòmic) i els EUA (principal aliat militar). De fet, l'expresident Rodrigo Duterte va renegar en diverses ocasions de la presència militar nord-americana i va protagonitzar un acostament als xinesos. Però la victòria de Ferdinand Marcos Jr., el fill del dictador, a les eleccions presidencials celebrades al maig ha contribuït a recuperar les relacions amb els EUA.

El país nord-americà "ha sigut sempre el nostre més gran soci i aliat", ha dit el president filipí, "el futur de les Filipines, i per tant de la regió de l'Àsia-Pacífic, sempre involucrarà els EUA". Aquesta regió és una prioritat geoestratègica per a Washington, especialment des que l'any 2012 l'aleshores president Barack Obama, conscient del seu creixent pes geopolític, va fer un gir en la política exterior per contrarestar la influència de Pequín. El seu Pivot to Asia ha significat des d’aleshores un canvi de focus, del Pròxim Orient a l’Àsia Oriental. 

Una posició estratègica per contenir la Xina

Malgrat que cap dels dos líders s'ha referit directament a la Xina en la justificació de l'acord, n'és el clar teló de fons. L'accés a noves bases militars "permetrà donar un millor suport humanitari i una resposta ràpida als desastres climàtics a les Filipines, així com respondre a altres reptes compartits", assegura la Casa Blanca.

Aquests "reptes compartits" són una referència implícita al mar del Sud de la Xina (o mar Occidental de les Filipines, segons qui l'anomeni), on el gegant asiàtic té disputes territorials obertes amb quatre països: el Vietnam, les Filipines, Malàisia i Brunei. La Xina, com també Taiwan, considera –en contra de les resolucions de les Nacions Unides– que té un “dret històric” sobre el conjunt d’illes situades en aquest mar, un punt clau per al comerç marítim, molt ric en reserves de gas i petroli.

Amb el desplegament de noves tropes a les Filipines, especialment a la part nord-occidental de l'illa de Luzon, els EUA podran reforçar una posició privilegiada sobre aquest mar. Però, principalment, podran vigilar de prop els passos de la Xina a l'illa de Taiwan, on l'any passat es va viure una nova escalada de la tensió, amb maniobres militars del gegant asiàtic, després de la visita de l'expresidenta de la cambra baixa nord-americana Nancy Pelosi.

La Xina ha criticat l'acord assegurant que suposa "una escalada regional de la tensió i soscava la pau i l'estabilitat regionals". Segons un comunicat de l'ambaixada, "els EUA, pel seu propi interès i la mentalitat de joc de suma zero, continuen augmentant la postura militar. Els països de la regió haurien d'estar vigilants i evitar la coerció dels EUA".