S'enlaira amb èxit Odisseu, la primera nau dels Estats Units que vol aterrar a la Lluna 51 anys després
La nau porta instruments científics per analitzar el pol Sud del satèl·lit, on podria aterrar una futura missió tripulada del programa Artemis
BarcelonaMés de mig segle després de l'última missió de la NASA a la Lluna, el desembre del 1972 amb l'Apolo 17, d'aquí a pocs dies l'agència estatunidenca tornarà a posar un aparell en la superfície lunar. Serà el mòdul Odisseu, construït per l'empresa privada Intuitive Machines, que aquest dijous s'ha enlairat des de Florida en un coet Falcon 9 de l'empresa SpaceX. La col·laboració del sector privat és una peça clau en les noves missions Artemis de la NASA, que esperen tornar a portar aviat humans a la Lluna.
El mòdul Odisseu, que s'ha enlairat amb èxit a les 1.05 h de la matinada als Estats Units (les 7.05 h del matí catalanes), aterrarà el 22 de febrer al pol Sud de la Lluna. Hi porta instruments científics de la NASA amb la missió principal d'analitzar aquesta zona inexplorada per l'agència nord-americana, per aplanar el camí cap a les futures missions del programa Artemis. L'enlairament s'havia ajornat un dia per anomalies en la càrrega del metà, però aquest dijous finalment s'ha dut a terme segons el previst.
Si tot va bé, serà el primer aterratge d'un aparell privat a la Lluna i també el primer dels Estats Units des de fa 51 anys. Intuitive Machines és una empresa amb seu a Houston (Texas). Aquesta missió privada, que forma part de la iniciativa Serveis Comercials de Càrrega Útil Lunar (CLPS) de la NASA, arriba després que la nau Peregrine, de l'empresa Astrobotic, fracassés en el seu intent de ser la primera a fer un aterratge a la Lluna el gener passat.
El lloc escollit per a l'aterratge del Nova-C, el mòdul d'aterratge de l'Odisseu, és un dels que es plantegen per a la missió Artemis III, que serà la primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle. Es preveu que l'Odisseu orbiti la Lluna durant un dia sencer abans de fer-hi un aterratge, en un procés que durarà una hora, dijous que ve, 22 de febrer. Ho faria a prop del cràter Malapert A, que té una amplitud de 69 quilòmetres i que es troba a uns 300 quilòmetres del pol Sud de la Lluna. És un dels 13 llocs que s'estudien per a l'allunatge de la missió Artemis III, que portarà la primera dona a la Lluna i que s'ha retardat un any fins al 2026. Les operacions del Nova-C en aquell indret s'espera que durin uns set dies.
"Aquest és un moment profundament humil per a tots nosaltres a Intuitive Machines", ha dit abans de l'enlairament Trent Martin, vicepresident de sistemes espacials d'Intuitive Machines. "L'oportunitat de fer tornar els Estats Units a la Lluna per primera vegada des del 1972 és una proesa d'enginyeria que requereix una gran avidesa per l'exploració i això és el que està al cor de tothom a Intuitive Machines", va afegir.
L'Odisseu porta quatre càmeres que capturaran imatges i so de la columna de pols creada pel motor del mòdul d'aterratge durant l'hora que dura el descens a la superfície de la Lluna i fins que s'apaga. També porta sensors, un receptor de ràdio de baixa freqüència i altres instruments científics per mesurar molts paràmetres útils per a futures missions orbitals i d'aterratge a la Lluna.
La missió Artemis de la NASA va completar amb èxit el seu primer vol, Artemis I, l'any 2022. Aquell va ser un vol no tripulat per provar sobretot l'Orion, que serà la càpsula que portarà de nou astronautes a la Lluna. L'Artemis II s'ha retardat del 2024 al 2025 i serà la primera missió tripulada a la Lluna en mig segle, però encara no hi aterrarà. Els quatre astronautes escollits per a aquesta missió, entre ells la primera dona i el primer afroamericà que mai han viatjat a la Lluna, orbitaran el satèl·lit dins de l'Orion i tornaran. Serà l'Artemis III, prevista ara per al 2026, la que farà aterrar els primers humans al pol Sud de la Lluna, entre ells també la primera dona, de la qual encara no s'ha revelat el nom.