Més pressió per a Biden: qui són els candidats a rellevar-lo?

BarcelonaFa una setmana exacta que Joe Biden i Donald Trump es van enfrontar en el debat que ha fet trontollar el Partit Demòcrata i la candidatura a la reelecció del president. Malgrat els intents insistents de Biden i de diverses figures clau del partit per esvair els dubtes, les pressions no s'aturen. I les enquestes publicades de les últimes hores en capçaleres destacades com el New York Times i el Wall Street Journal, que mostren una creixent distància entre els candidats a favor de Trump, no ajuden a calmar les aigües.

Aquest dijous, a la campanya contra la candidatura de Biden, s'hi ha sumat el setmanari britànic The Economist, que en la portada del seu pròxim número llança un missatge demolidor. Hi surt la imatge d'un caminador amb el segell de la presidència estatunidenca i el titular "Així no es pot governar un país". A la web el titular és "Per què Biden ha de retirar-se". Argumenta que "el debat presidencial va ser horrible per a Joe Biden, però l'encobriment ha sigut pitjor". "Va ser agònic veure com un vell desconcertat lluitava per recordar paraules i fets. La seva incapacitat per argumentar contra un oponent feble era descoratjadora. Però l'operació de la seva campanya per negar el que milions de nord-americans van veure amb els seus propis ulls és més tòxica, perquè la seva deshonestedat provoca menyspreu", conclou la prestigiosa publicació.

Aquest dimecres a la matinada, els governadors demòcrates es van reunir amb Biden i la vicepresidenta, Kamala Harris, per mostrar unitat, i van llançar un missatge de suport al president. Amb tot, alguns congressistes del partit han expressat les seves reticències i, el que és pitjor per a la formació, també ho han fet alguns donants. Entre ells, Ramesh Kapur, un empresari de Massachusetts que ha organitzat recaptacions de fons per als demòcrates des del 1988. "Crec que és hora que passi el testimoni –ha dit Kapur a la BBC–. Sé que vol fer-ho, però no es pot lluitar contra la mare natura", ha afegit.

I, mentre el debat es manté obert, també es repeteix la pregunta del milió: qui podria ser el relleu de Biden?

El nom de la número 2 de la candidatura de Biden ha agafat força els últims dies, i es veu com l'opció més lògica i potser la més pragmàtica. Ella seria qui hauria de substituir el president en cas que deixés el càrrec durant el mandat i, tot i que aquest relleu automàtic no s'aplica de la mateixa manera durant la cursa electoral, hi ha demòcrates que consideren que l'opció menys traumàtica seria que Biden fes un pas al costat i li donés suport. En primer lloc, perquè Harris podria utilitzar els fons recaptats per Biden per fer campanya, tenint en compte que el seu compte de campanya es va registrar a la Comissió Electoral Federal en nom de tots dos candidats, segons apunten experts a Associated Press. De moment, el ticket Biden-Harris ha recaptat uns 91 milions de dòlars. En canvi, en cas que el candidat a president fos qualsevol altre demòcrata, els donants tindrien dret a reclamar el retorn dels diners.

Alguns demòcrates destacats ja s'han posicionat a favor de la vicepresidenta. Tot i que durant el mandat no ha comptat amb una alta popularitat, algunes enquestes comencen a mostrar un canvi de tendència. Entre les qualitats que se li destaquen hi ha la seva posició ferma en defensa de drets socials com l'avortament i que pot atraure més vot jove que Biden. La taxa d'aprovació de Kamala Harris entre els estatunidencs ha crescut lleugerament l'últim mig any. Ara mateix se situa en el 39,5%, mentre que el 49,5% dels ciutadans no la veuen amb bons ulls, segons les enquestes recollides al portal FiveThirtyEight.

Tot i que el seu nom és el que està prenent gairebé tot el protagonisme en les travesses d'un hipotètic relleu els últims dies, hi ha altres figures demòcrates que també s'han apuntat com a possibles candidats.

Un dels homes propers a Biden. Després del debat va dir el següent a la MSNBC: "No dones l'esquena només per una mala actuació". S'ha erigit en un defensor dels drets LGTBI+, l'avortament i el control d'armes. Durant la presidència de Trump va convertir el seu estat en la "resistència". I els últims anys ha guanyat notorietat en l'àmbit estatal amb la participació en mitjans conservadors i en un debat l'any passat contra el governador de Florida, l'ultraconservador Ron DeSantis.

Va entrar en política el 2000 i ha servit quatre mandats com a congressista a l'estat. Shapiro va aconseguir ser elegit governador a l'estat on Biden va perdre contra Trump el 2020, amb un marge de 14 punts percentuals sobre el seu rival republicà. Pensilvània tornarà a ser un estat clau aquests comicis. Entre els seus punts a favor, els seus partidaris destaquen que té un perfil més moderat o centrista que altres figures demòcrates, que pot arrossegar votants tradicionalment republicans que no volen donar la victòria a Donald Trump.

El nom de la governadora de Michigan també ha sonat altres vegades com a possible successora de Biden i s'ha especulat que podria intentar presentar-se com a presidenciable a les eleccions del 2028. Durant la pandèmia de la covid es va enfrontar a l'administració Trump per la seva gestió. I a les legislatives del 2022 va aconseguir que els demòcrates aconseguissin el control estatal, cosa que ha permès implementar diverses polítiques progressistes, com ara la protecció de l'accés a l'avortament a Michigan i l'aprovació de mesures de control d'armes.

En aquest moment de tanta especulació, la llista de possibles candidats és llarga. Alguns mitjans apunten també a Pete Buttigieg, l'actual secretari de Transports, que a la cursa presidencial del 2020 ja es va presentar a les primàries demòcrates. També sona el nom de Joe Manchin, senador a Virgínia Occidental, un perfil semblant al de Shapiro que pot atraure els republicans moderats. De moment, però, tot plegat és fer volar coloms.