Per què Taiwan és tan important per als Estats Units?

Barcelona“La solidaritat americana és avui més important que mai, en un moment en què el món es debat entre l’autocràcia i la democràcia”. És el tuit que la portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va publicar just aterrar a Taiwan, aquesta setmana. La seva controvertida visita a terra taiwanesa duu la bandera de la democràcia en el marc discursiu, però evidentment l’interès nord-americà per aquesta illa del Pacífic va molt més enllà: és la primera línia de defensa en la pugna amb la Xina per l’hegemonia global. També és, esclar, un territori d’alt valor geoestratègic per al futur de Washington, que mira amb recel el creixent expansionisme comercial i rearmament militar xinès.

L’any 2012 l’expresident Barack Obama, conscient del creixent pes geopolític de la regió de l’Indo-Pacífic, va fer un gir en la política exterior per contrarestar la influència de Pequín. El seu Pivot to Asia ha significat des d’aleshores un canvi de focus, del Pròxim Orient a l’Àsia Oriental. S’han estret lligams diplomàtics i comercials, i s’han reforçat aliances militars amb els principals exèrcits dels voltants de la Xina, com l’Índia, Austràlia o el Japó, membres del Diàleg de Seguretat Quadrilateral. Pel que fa a Taiwan, aquesta línia estratègica ha suposat un augment de la venda d’armes en els mandats d’Obama i Trump, el qual va marcar un nou rècord durant el seu govern.

L’administració Biden, amb la guerra d’Ucraïna com a teló de fons, ha anat un pas més enllà i ha arribat a afirmar que estaria disposada a defensar l’illa d’una agressió militar xinesa. Segons assenyala en un article al prestigiós centre Brookings el màxim assessor d’Obama a l’Àsia, Jeffrey Bader, "pel que fa al repte més gran de política exterior dels EUA –l'ascens de la Xina–, Biden ha continuat l'enfocament destructiu de Trump". Més enllà del debat intern al país sobre l’escalada en les formes de Biden, o la conveniència de la visita de Pelosi, el suport a Taiwan és àmpliament compartit als EUA; és un dels pocs punts de consens entre demòcrates i republicans. Però per què és tan important Taiwan per a la Casa Blanca? Aquests són els punts més rellevants.

Dic de contenció a la Xina

Situada a 120 quilòmetres de la costa continental xinesa, Taiwan limita la sortida del gegant asiàtic al Pacífic. Forma part de l’anomenada primera cadena d’illes, com també el Japó, Corea del Sud i les Filipines, tots ells aliats dels Estats Units. En cas d'aconseguir-ne el control, la Xina avançaria posicions cap a l’est, i des de Washington es tem l’amenaça directa que això suposaria per a les seves bases militars a les illes de Guam i Hawaii.

“Taiwan és crucial per a la política exterior dels EUA, perquè es veu com un punt clau en la contenció de l’expansió xinesa”, reitera Manel Ollé, professor d'estudis xinesos a la UPF. L’expansionisme del règim de Xi Jinping, que en l’àmbit comercial s’articula a través del finançament d’infraestructures en la Nova Ruta de la Seda, en el geopolític s’ha limitat al reclam territorial, la retòrica de confrontació i l’exhibició de maniobres militars per mostrar el seu múscul. La protecció de Taiwan davant l’amenaça d’expansió xinesa s’entén també com un missatge de suport que Washington fa extensiu a la resta de nacions aliades al Sud-est Asiàtic: el nostre compromís amb Taipei mostra que som aquí per donar-vos auxili. Tot i així, aquests països han de mantenir un incòmode equilibri entre la influència del gegant asiàtic i els EUA.

Una regió estratègica

A més del Pacífic, la República Popular de la Xina porta anys perseguint el control del mar de la Xina Meridional, on té disputes territorials obertes amb quatre països: el Vietnam, les Filipines, Malàisia i Brunei. La Xina, com també Taiwan, considera que té un “dret històric” sobre el conjunt d’illes situades en aquest mar. Basa la seva sobirania en la línia dels nou traços, un conjunt imprecís de línies que assenyala en el mapa tot allò que considera el seu territori històric. 

Amb una superfície de 3,5 milions de quilòmetres quadrats, aquest és “un punt clau per al comerç marítim, ja que hi passen més del 50% dels contenidors a escala mundial”, assegura Ollé, “i és molt ric en reserves de gas i petroli”. El control efectiu de Taiwan atorgaria a la Xina una posició estratègica per al control de les rutes comercials, així com dels arxipèlags Paracel i Spratly, terreny de disputa amb els seus veïns asiàtics. Per assegurar-se el domini del mar, de fet, “la Xina està construint illots artificials i situant-hi bases militars”, per expandir la seva petjada sobre un punt geopolític de primer ordre.

Disputa pels microxips

Podríem dir que Taiwan és posseïdor de bona part de l’or del futur. L’illa és, amb diferència, el primer productor mundial de semiconductors, components crítics per a tota mena d’aparells electrònics, com telèfons mòbils, equipament mèdic, electrodomèstics, cotxes o fins i tot avions de combat. El desenvolupament tecnològic propugnat durant dècades per l’autogovern taiwanès ha assolit una indústria capdavantera al país, que obté el 64% de la venda global de microxips. L’empresa Taiwan Semiconductor Manufacturing Co (TSMC), per si sola, controla més de la meitat del pastís (54%), segons les dades del primer trimestre del 2022 de TrendForce. I, si es tenen en compte els microxips de tecnologia més avançada, Taiwan té el 92% de la producció mundial, segons el Boston Consulting.

Mentrestant, la Xina (9%) i els EUA (6%), completament dependents de les importacions taiwaneses, busquen desenvolupar a casa la capacitat per produir semiconductors d’altes prestacions. Tanmateix, les seves principals empreses –SMIC a la Xina i Global Foundries als EUA– es troben encara molt lluny del potencial de la petita illa del Pacífic. Les disrupcions en les cadenes de subministrament, acuitades arran de la pandèmia, han demostrat el perill que suposa el desabastiment d’aquest component crucial per al progrés tecnològic.

No és casualitat que una de les trobades de Pelosi a Taiwan hagi sigut amb el president de TSMC (Mark Liu). La companyia taiwanesa està construint una planta de fabricació a Arizona que podria beneficiar-se de subvencions americanes. La Cambra de Representants va ratificar al mes passat el projecte de llei Chips, que preveu desemborsar 52.000 milions de dòlars per promoure la fabricació nacional de semiconductors. Aquest impuls, en forma de subsidis a les empreses que obrin factories als EUA, busca independitzar el país de l’hegemònica producció asiàtica, en un dels principals terrenys de disputa comercial amb la Xina.