McCarthy desbloqueja el caos en una votació dramàtica i ja és president de la Cambra de Representants
El republicà aconsegueix la presidència després de quatre llargues jornades en què ha cedit a les peticions de la ultradreta
WashingtonUn espectacle polític televisat. Això és el que ha viscut aquesta nit la Cambra de Representants dels Estats Units en la votació més dramàtica i tensa que es recorda en molt de temps: amb els seus girs de guió, escridassades a l'hemicicle, contacte físic entre els congressistes i un protagonista a l'ombra, Donald Trump. Tot plegat ha servit per posar fi a una setmana tràgica, en què l'extrema dreta ha afermat el seu poder al Capitoli el dia que s'ha complert el segon aniversari del seu assalt.
Després de quatre maratonianes jornades i tretze votacions fallides a president de la cambra baixa, el republicà Kevin McCarthy esperava captar en la catorzena el suport majoritari de l'òrgan legislatiu. Dijous al matí havia cedit novament a diversos punts de la llista de demandes de la ultradreta, i al llarg del dia havia aconseguit el que semblava impossible: que fins a 14 dels 20 republicans díscols, que han bloquejat des de dimarts l'activitat legislativa del país, canviessin d'opinió i el votessin a ell.
Caos i esperpent fins al capítol final
La veu més crítica amb McCarthy dins de la rebel·lió que ha endinsat en el caos el partit republicà, Matt Gaetz, ha sembrat la discòrdia durant la catorzena votació. Després de l'elecció dels altres 433 congressistes, tot depenia del seu últim vot, però ha optat per abstenir-se, deixant McCarthy a un escó de la majoria absoluta (amb el suport de 216 dels 434 parlamentaris presents).
Això ha forçat l'escalfada de McCarthy, que s'ha aixecat del seu seient i ha anat a buscar Gaetz per demanar-li explicacions. "Agenolla't", li ha cridat un representant demòcrata des de l'altra banda de la bancada, fent referència a les múltiples concessions que ha fet el candidat als ultres els últims dies. Aparentment, durant la tarda els equips negociadors de l'ala moderada i la ultradretana del partit republicà havien pactat una votació plàcida que posés fi al bloqueig. Però l'espectacle de l'ala dura del partit, que aquesta setmana ha convertit la Cambra de Representants en un esperpent històric, encara ha hagut d'allargar-se una ronda més.
Després d'un tens intercanvi amb Gaetz, McCarthy es disposava a tornar al seu seient. Just en aquest moment, ha aparegut un tercer congressista republicà, Mike Rogers, que ha hagut de ser aturat amb les mans després d'intentar arremetre físicament contra Gaetz. "Mai he vist una cosa semblant, això és inèdit", s'ha sorprès en antena el periodista Rick Klein, d'ABC News. "És la imatge més tensa que he vist mai en aquesta cambra".
Finalment, davant la manca d'acord, els congressistes es disposaven a votar per ajornar, de nou, la sessió fins dilluns, però hi ha hagut un altre gir inesperat: "Que tothom s'assegui, ho farem una altra vegada", ha començat a cridar McCarthy a la resta de diputats republicans, després d'una última conversa amb Gaetz que han captat les càmeres de televisió, en què aquest li ha assegurat que tindria els vots en la següent votació.
Durant els minuts en què s'estava votant si ajornar o no la sessió a dilluns, la congressista Marjorie Taylor Greene ha estat captada amb una trucada al telèfon en què apareixia el contacte "DT". Es tracta d'una de les republicanes més properes a l'expresident Trump, així que molts han especulat si no ha tingut una intromissió d'última hora, després de demanar als seus, fa dos dies, que votessin McCarthy. Segons un dels dissidents que ha canviat d'opinió aquest divendres, Byron Donalds, la implicació de l'expresident "ha tingut bastant a veure" amb el resultat final.
Així, la quinzena i última votació ha transcorregut com s'esperava, i finalment ha servit per escollir McCarthy com el nou speaker, amb 216 vots, envers els 212 del candidat demòcrata, Hakeem Jeffries, i sis abstencions de l'ala ultradretana. El preu a pagar a canvi d'aquests vots es prolongarà durant els dos anys de la legislatura: després de les concessions a la ultradreta, la seva estabilitat com a president queda condicionada als interessos d'una minoria d'ultres.
La Cambra, en mans de la ultradreta
Des que va començar tot aquest embolic, McCarthy s'ha compromès, entre d'altres, a canviar el reglament de la Cambra per possibilitar una moció de censura si un sol parlamentari ho demana; a dissoldre la comissió parlamentària de l'assalt al Capitoli i obrir-ne d'altres que interessin a l'ala dura, i a permetre més representació de la facció ultra en comissions clau, com la Comissió del Reglament, que controla quina legislació arriba a la cambra.
Un dels principals responsables de la revolta, Scott Perry, que ha portat la veu cantant en la negociació entre moderats i ultres, ha definit aquestes mesures com a necessàries per augmentar "la rendició de comptes de la persona més poderosa de l'edifici".
Aquesta lectura és diametralment oposada a la que en fan els demòcrates, que han presenciat aquesta nit com la ultradreta es queda les claus de la governabilitat de la institució. McCarthy pot esperar dos anys de legislatura caòtics. El sector més ultra ha demostrat al conjunt dels republicans que, si no pot comptar amb els seus vots, necessitarà el suport dels diputats demòcrates per tirar endavant iniciatives legislatives.
Tanmateix, això podria donar més protagonisme als demòcrates, que els últims dos anys, quan han mantingut el control de les dues cambres, han arribat a nombrosos acords bipartits amb els republicans més moderats. Concretament, s'han desplegat 934.000 milions de dòlars en lleis relacionades amb la millora de les infraestructures, la producció de microxips al país i l'augment de prestacions socials als veterans de guerra.
El Partit Demòcrata encara manté el Senat i ostenta la presidència del país, així que les possibilitats de la ultradreta per fer prosperar qualsevol llei segueixen sent ínfimes. Tanmateix, com s'ha demostrat, poden protagonitzar noves jornades de caos televisiu els pròxims dos anys. El de la matinada d'aquest dissabte ha servit per posar fi a la votació més llarga per escollir un speaker en els darrers 164 anys. I això que acostuma a ser un tràmit per al partit majoritari.