Mark Zuckerberg demana perdó a les famílies de les víctimes de Facebook

LondresEn una molt tensa sessió al Senat dels Estats Units, el cap executiu de Meta i fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha demanat aquest dimecres perdó als pares i mares de les víctimes adolescents de la seva xarxa social, immediatament després d'un duríssim interrogatori per part del representant republicà de l'estat de Missouri, Josh Hawley. El senador ha desafiat Zuckerberg a disculpar-se davant dels representants de "famílies de tot el país", i també li ha demanat, repetidament, si estaria disposat a compensar-los amb els "milions de dòlars que vostè ha guanyat d'ells" pels danys causats als joves –de vegades posant fi a la seva mateixa vida– arran de l'exposició a continguts no adequats per a les seves edats. Zuckerberg ha sigut el més escaldat dels cinc caps de xarxes socials que s'han sotmès aquest dimecres a un dur interrogatori del comitè judicial del Senat dels Estats Units.

"Jo estic... Sento per tot el que heu passat. És terrible. Ningú no hauria de passar per les coses que han patit les vostres famílies. I per això invertim tant i continuarem fent esforços capdavanters en la indústria per assegurar-nos que ningú hagi de passar pel tipus de coses que han hagut de patir les vostres famílies", ha dit Zuckerberg. Unes paraules, però, que han sonat poc menys que a llàgrimes de cocodril, després de l'embranzida del senador Hawley, que li ha demostrat que la companyia no ha fet prou per evitar els perjudicis causats, segons documentació interna de l'empresa filtrada per un informant.

La doble cara del fundador de Facebook

Però no només Zuckerberg s'ha hagut de sotmetre a la graella dels senadors. També ho han fet els consellers delegats de X, abans Twitter, Linda Yaccarino; Shou Zi Chew, de TikTok; Evan Spiegel, de Snap; i Jason Citron, de Discord. Tots cinc han estat a bastament criticats pel que els diferents legisladors, un rere l'altre, han descrit "com un fracàs en la protecció dels nens" mentre naveguen per les plataformes i les xarxes socials. La sessió del comitè judicial del Senat ha posat una vegada més de manifest la creixent preocupació tant dels demòcrates com dels republicans per l'exposició "dels usuaris més joves a depredadors infantils i per l'accés no volgut a un mercat de pornografia infantil", en paraules del senador Alex Padilla.

Si bé la disculpa de Zuckerberg ha sigut un dels grans moments de la llarga sessió, minuts abans d'aixecar-se de la cadira i girar-se cap als assistents, la seva autoritat moral s'havia fet miques i havia quedat del tot desacreditada per l'interrogatori del senador Richard Blumenthal. Després de llegir una declaració oficial de Meta sobre els mecanismes que la companyia havia posat en marxa per mantenir la seguretat dels menors, Blumenthal li ha mostrat correus electrònics interns que posen en dubte fins a quin punt el màxim responsable de l'empresa està compromès amb aquests esforços. Blumenthal s'ha referit a una comunicació de Nick Clegg, exviceprimer ministre britànic (2010-15) i ara president d'Afers Globals de Meta, en què deia: "No estem en el bon camí per tenir èxit en temes bàsics sobre benestar: ús problemàtic, assetjament, autolesions i suïcidi".

"Nick Clegg –ha continuat el senador– us demanava, suplicant-vos, recursos per donar suport a les afirmacions que asseguraven que es complien aquests compromisos" amb la seguretat dels menors, ha dit Blumenthal, que ha recordat a Zuckerberg que es va negar a contractar una sèrie d'enginyers que Clegg havia sol·licitat per dur a terme aquesta tasca. "Hem calculat que aquests 84 enginyers haurien costat a Meta uns 50 milions de dòlars en un trimestre, quan [l'empresa] va guanyar 9.200 milions de dòlars", ha recordat. El senador ha impedit que l'interrogat s'hi tornés.

La sessió del comitè ha començat mostrant un emotiu vídeo de víctimes parlant d'abús sexual a les plataformes. També hi intervenien pares de nens que s'havien suïcidat després de patir abusos mentre navegaven. "Senyor Zuckerberg, vostè i empreses com la seva [...] teniu sang a les mans", ha afirmat Lindsey Graham, senador de Carolina del Sud (republicà), en el seu discurs d'obertura. En aquest moment, els presents han trencat en aplaudiments. "Teniu un producte que està matant gent", ha insistit. Una afirmació que no deixa de resultar fins a cert punt sorprenent als Estats Units, on es venen armes de foc de forma quotidiana que provoquen també milers de morts a l'any.

Ecos del McCarthyisme

Per la seva banda, el senador Dick Durbin, president demòcrata del comitè, ha destacat que les estadístiques mostren un augment de l'intercanvi de material d'abús sexual infantil a través d'internet, així com un augment dels delictes d'"extorsió". "Aquest creixement inquietant i explotació sexual infantil està impulsat per una cosa: els canvis en la tecnologia", ha dit.

I si bé és cert que hi ha una gran pressió social als Estats Units perquè les grans plataformes imposin més controls a la seva activitat, en alguns moments la sessió ha recordat a interrogatoris del període del McCarthyisme. En especial quan l'interrogat ha sigut el cap de TikTok, Shou Zi Chew, amb passaport de Singapur. El senador republicà per Arkansas Tom Cotton li ha preguntat repetidament si era xinès o si havia sol·licitat mai altra ciutadania. I ha seguit: "Has estat mai membre del Partit Comunista Xinès?". I Chew s'hi ha tornat: "Senador, soc de Singapur", on viu amb la seva dona, que és nord-americana, com els seus fills.

Ara per ara, hi ha diverses propostes de legislació federal dirigides als grups de Silicon Valley, com la controvertida Llei de seguretat en línia per a nens, que requereix a les plataformes establir diferents mecanismes per protegir els menors. Però de moment, ni el Senat ni la Cambra dels Representants no han aconseguit un consens sobre les mesures precises a prendre. Projectes de llei com la Llei de seguretat infantil en línia s'ha trobat amb un rebuig de les plataformes tecnològiques i dels grups comercials que les representen.

Al llarg de la sessió, els executius s'han mantingut molt cautelosos amb les propostes actuals. En la seva intervenció d'obertura, Zuckerberg ha demanat als legisladors que s'assegurin que les botigues d'aplicacions d'Apple i Google verifiquin l'edat dels usuaris més joves.

Una de les dades més interessants de la compareixença ha sigut la declaració en què els caps de les companyies han informat del nombre de persones que treballen per mantenir la seguretat que els demanen. A Meta, 40.000 persones; a X, 2.300 persones; a TikTok, 40.000; a Snap, 2.000; i a Discord, "centenars de persones", segons el seu cap.

Sigui com sigui, i més enllà de la voluntat dels màxims responsables d'aquestes empreses, tot sembla poc. Meta s'enfronta ara a una demanda de l'estat de Nou Mèxic per no haver eliminat material d'abús sexual infantil de les seves plataformes, un "lloc privilegiat per als depredadors", segons les acusacions arran d'una investigació de mesos en què el fiscal general ha creat "comptes trampa" de suposats titulars d'adolescents de 14 anys o menys. X també ha entomat el cap de setmana passat un nou escrutini quan a la plataforma han aparegut imatges pornogràfiques de Taylor Swift generades per intel·ligència artificial.

Fins a quin punt la sessió haurà servit per a res, més enllà de la performance de Zuckerberg, es veurà en el futur. El cert és que fa anys que el Capitoli vol tallar les ales a les xarxes socials, però, de moment, no se n'ha sortit.