L'OTAN aplana el camí per a la "irreversible" adhesió d'Ucraïna

WashingtonLa futura adhesió d'Ucraïna a l'OTAN és "irreversible". La declaració emesa pels caps d'estat i govern durant la cimera del 75è aniversari de l'Aliança Atlàntica reafirma amb aquesta paraula clau el compromís amb el país de Volodímir Zelenski perquè pugui acabar formant part de l'aliança militar en un futur. Es tracta d'un gest simbòlic que a la pràctica no canvia res, ja que la integració només es produirà "quan els aliats ho acordin i es donin les condicions". Una d'aquestes condicions és que el país deixi d'estar en guerra.

"Una Ucraïna forta, independent i democràtica és vital per a la seguretat i l'estabilitat de la zona euroatlàntica", exposa el comunicat, en què es detallen alguns dels plans que ja s'havien avançat per reforçar la capacitat militar d'Ucraïna. Entre ells hi ha el finançament de "mínim" 40.000 milions d'euros que "els Aliats tenen la intenció de proporcionar durant el pròxim any", i el compromís de garantir assistència militar "a llarg termini".

"La qüestió ja no és si Ucraïna entrarà a l'OTAN; la qüestió és quan", ha assegurat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, durant una roda de premsa posterior a la publicació del comunicat. El polític noruec ha subratllat que la declaració deixa una cosa ben clara: "Realment volem que Ucraïna s'uneixi" a l'Aliança Atlàntica.

A més del finançament, els Aliats també han anunciat la creació d'una unitat de l'OTAN per a l'assistència i l'entrenament de les forces ucraïneses (NSTAU en angles). La base operarà en els estats aliats i servirà per coordinar el subministrament de l'equip militar a Ucraïna. Segons va avançar dilluns el director per Europa en el Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, Michael Carpenter, Alemanya serà el lloc on s'instal·laria aquesta unitat.

El compromís amb Ucraïna s'ha fet públic durant la segona jornada de la cimera de l'OTAN, després que els líders dels països membres s'hagin reunit en la primera sessió del Consell de l'Atlàntic Nord. "L'OTAN pot defensar i defensarà cada centímetre del territori de l'Aliança", ha assegurat el president nord-americà, Joe Biden, a l'inici de la sessió.

La declaració no només posa el focus en l'amenaça russa, sinó que també eleva el to contra la Xina i l'Iran. Els aliats avisen que la potència asiàtica ha mostrat "polítiques coercitives" que amenacen els interessos i la seguretat dels països membres. Així, asseguren que la relació de suport entre Vladímir Putin i Xi Jinping "amenaça de canviar les normes de l'ordre internacional i genera una profunda preocupació". Pel que fa a l'Iran, l'acusen de "subministrar suport militar directe" a Rússia en la seva guerra contra Ucraïna.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, també ha anunciat que ja hi ha caçabombarders F-16 de camí a Ucraïna, des de Dinamarca i els Països Baixos, i ha assegurat que volaran pel cel ucraïnès aquest estiu. "Els F-16 també s'utilitzaran per reforçar la defensa àrea d'Ucraïna. Tinc la confiança en què ens ajudaran a protegir millor els ucraïnesos dels brutals atacs russos, com l'atac d'aquesta setmana contra l'hospital pediàtric Ojmatdit, a Kíiv", ha explicat Zelesnki a X.

A l'altra banda de la trinxera, la portaveu del Kremlin, Maria Zajarova, ha considerat que l'enviament dels caçabombarders mostra que "Washington està liderant una màfia bèl·lica". Putin ja havia advertit que si aquests avions s'arriben a utilitzar en aeròdroms de tercers països, es "convertiran en un objectiu legítim".

Cursa armamentística amb Rússia

"Rússia està augmentat la producció d'armes i munició. No podem permetre que l'Aliança es quedi enrere", ha avisat el president nord-americà, que ha esperonat tots els països membres de l'OTAN a continuar augmentat les seves capacitats armamentístiques.

Encara que la majoria d'acords estan encarats a reforçar les tropes de Volodímir Zelenski a la primera línia de defensa, també hi ha hagut anuncis per enfortir la seguretat en altres punts del continent. Enmig dels temors que un segon mandat de Donald Trump pugui erosionar la cohesió de l'aliança, els Estats Units han anunciat un acord amb Alemanya per desplegar al territori germànic míssils de llarga distància a partir del 2026. El paquet armamentístic inclou míssils SM-6 i Tomahawk, que tenen un abast més gran que les capacitades balístiques que hi ha actualment a Europa. Aquest increment de les capacitats militars al centre d'Europa ressona dins del clima prebèl·lic que s'està escampant a la resta de països de la UE.