Assemblea General ONU

L'ONU encara l'Assemblea General amb més tensió de les últimes dècades

Els 193 països membres es reuneixen a partir de dimarts a Nova York

Reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre el conflicte entre Israel i el Líban
4 min

WashingtonLa 79a Assemblea General de l'ONU comença aquesta setmana a Nova York amb el teló de fons de l'augment de la tensió al Pròxim Orient amb les hostilitats entre Israel i Hezbollah. La guerra de Gaza, a punt de complir un any, marcarà la trobada, i ara els líders dels 193 països membres es reuniran sota l'amenaça d'una escalada regional. El protagonista serà el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Després d'atacar Beirut i del sabotatge inèdit als sistemes de comunicació de Hezbollah, Netanyahu insistia que "els nostres objectius són clars i les nostres accions parlen per si soles", malgrat les crides a la contenció dels Estats Units.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els ulls no només estaran posats sobre el primer ministre israelià, sinó també sobre el seu principal aliat i proveïdor d'armes: els Estats Units. La subsecretària general d'Assumptes Polítics i de Consolidació de la Pau de l'ONU, Rosemary DiCarlo, va demanar, durant la reunió d'urgència del Consell de Seguretat de divendres, que aquells "estats que tenen influència sobre les parts actuïn ja" per evitar una guerra total, en una clara al·lusió a Washington. L'ambaixador nord-americà a l'ONU, Robert A. Wood, va demanar una desescalada, però també va insistir que "Israel té dret a defensar-se".

Mentrestant, el representant d'Israel donava a entendre que els atacs eren fruit del cansament per la "falta d'accions diplomàtiques". "Fa un any que actuem amb moderació esperant accions diplomàtiques. No volem que hi hagi cap guerra, però no permetrem que la nostra gent segueixi dessagnant-se. El resultat d'aquesta situació està clar: Hezbollah serà empesa a la frontera; la qüestió és com s'aconseguirà i a quin preu". L'última vegada que semblava que s'estava arribant a un acord amb Hamàs per l'alto el foc, Netanyahu va tornar a canviar les seves exigències. A la pregunta de si encara era realista pensar que es podia tancar l'acord després dels atacs al Líban, Joe Biden responia amb una certa impotència: "Si algun cop digués que no és realista, llavors més valdria que plegués. Moltes coses no semblen realistes fins que les aconseguim. Ho hem de seguir intentant".

La possibilitat d'una guerra total al sud del Líban també amenaça amb desviar l'atenció de Gaza, on l'exèrcit israelià continua amb la carnisseria que ja s'ha cobrat la vida de més de 40.000 palestins en gairebé un any de guerra. Durant el cap de setmana Israel ha tornat a bombardejar dues escoles en què es refugiaven milers de palestins desplaçats per les bombes, la majoria dones i criatures, segons van reportar les autoritats sanitàries palestines.

El debat general arrencarà aquest dimarts, després que el Consell de Seguretat hagi aprovat dues resolucions demanant l'alto el foc a Gaza, resolucions que encara no han anat més enllà del paper. Tampoc ha servit per canviar el modus operandi d'Israel el fet que l'ONU afegís el seu exèrcit a la llista d'organitzacions que violen els drets dels infants, ni que el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, el més important del món, obrís un procediment per genocidi contra Israel, a petició de Sud-àfrica.

L'Assemblea també escenificarà el viratge que viu últimament el sistema internacional cap a un sistema de blocs, en què es dibuixa una clara divisió entre els països membres de l'OTAN i la tríada conformada per Rússia, la Xina i l'Iran, que està obtenint el suport, en moltes latituds, de l'anomenat sud global, des del Brasil fins a Sud-àfrica. Les votacions a l'Assemblea sobre la qüestió palestina, com la que dimecres va donar suport per una majoria aclaparadora (124 països a favor, 14 en contra i 43 abstencions) a l'exigència a Israel que posi fi a l'ocupació dels territoris palestins, han reproduït aquests patrons en reiterades ocasions.

Dins de l'OTAN i la UE també hi ha discrepàncies amb Israel i els Estats Units. Espanya ha estat un dels països occidentals en liderar el reconeixement de Palestina com a estat. El president espanyol, Pedro Sánchez, intervindrà durant la matinada de dijous a l'Assemblea, i es preveu que durant el seu discurs exigeixi el compliment del dret internacional humanitari a Gaza i Ucraïna.

La petició de Zelenski

L'altra qüestió que sobrevolarà l'Assemblea serà la petició d'Ucraïna de poder utilitzar els míssils de llarg abast que li han lliurat els Estats Units, França i la Gran Bretanya per atacar objectius a més de 100 quilòmetres dins de territori rus. A mitjans de setembre el primer ministre britànic, Keir Starmer, es va reunir amb Biden per ultimar la decisió. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, serà un altre dels protagonistes de la trobada.

Fins ara els Estats Units s'havien mostrat reticents que Ucraïna utilitzés míssils occidentals dins de territori rus, més enllà de la frontera, per por que el Kremlin pogués respondre amb atacs als estats europeus membres de l'Aliança, com Polònia o les repúbliques bàltiques. Rússia ho podria interpretar com una declaració de guerra per part de l'OTAN, fet que implicaria entrar en un nou estadi de la guerra.

Els dubtes de Biden responen també a les advertències dels serveis d'intel·ligència que avisen que Rússia podria respondre ajudant l'Iran a atacar les bases nord-americanes al Pròxim Orient. Per als nord-americans avaluar fins a quin punt es pot creure Putin no és fàcil, ja que des de l'inici de la guerra el dirigent rus ha amenaçat amb represàlies. Encara que l'amenaça de Putin sobre l'OTAN ha estat una de les més clares que es recorden.

Paral·lelament a la trobada, Zelenski també té planejat viatjar a Washington per reunir-se amb el president Biden a la Casa Blanca. Durant aquesta trobada, el més probable és que Zelenski torni a plantejar a Biden la importància de penetrar més endins del territori rus amb els míssils de llarg abast. Poder superar la barrera dels 100 quilòmetres de la frontera, que és fins on ara té autorització pot ser clau perquè les tropes ucraïneses mantinguin la seva posició després d'ocupar per sorpresa la regió russa de Kursk. El mandatari ucraïnès també pretén trobar-se amb la candidata demòcrata Kamala Harris i el republicà Donald Trump. L'expresident ha dit que "probablement" es veurà amb Zelenski, mentre que Harris ho faria després de la cita amb Biden.

stats