L'atemptat i el canvi de to de Trump deixen els demòcrates en fora de joc

Milwaukee"Portes cap arma a la motxilla?", em pregunta un agent de seguretat. Escorcolla el cotxe per dins i obre les bosses per veure què hi portem. El motor està parat, i mentrestant tres agents més amb un pastor belga rastregen el maleter i obren la capota negra per inspeccionar-la per dins. Tots porten ulleres de sol malgrat que està ennuvolat. Per arribar al perímetre de seguretat que envolta el Firsev Forum, el gran recinte de Milwaukee on se celebra la convenció republicana, cal rodejar els carrers tallats amb barreres de formigó i reixes negres de més d'un metre d'alçada. Només es pot arribar a l'interior a través de les carpes que fan de punts de control.

Les mesures de seguretat no tenen res a envejar al dispositiu que es va desplegar a Washington la setmana passada per la cimera de l'OTAN. Encara falten tres hores perquè comenci el pròxim acte i al carrer pràcticament tot el que es veu són policies de tots els rangs possibles. La pregunta sobre la pistola no era perquè sí: a l'estat de Wisconsin està permès portar armes a sobre. Legalment, es pot dur una pistola o un AK-47.

Després de l'atemptat contra el president Donald Trump dissabte, l'organització de la convenció va dir que no calia reforçar les mesures de seguretat perquè les que hi havia previstes ja eren suficients. Així i tot, aquest dimarts el servei secret nord-americà les ha augmentat davant d'un suposat complot de l'Iran per assassinar l'expresident, segons han publicat mitjans nord-americans, i que Teheran ja ha negat. Aquest dimarts a la tarda un agent de policia ha disparat a un home i l'ha matat a prop del recinte on se celebra la convenció, tot i que de moment no se'n saben més detalls.

Malgrat la quantitat de policies i membres dels serveis secrets que hi ha per metre quadrat, l'ambient no es nota tens. "Això és un espai segur", explica Mary Laizch. Ella és un dels 2.400 delegats que dilluns van oficialitzar la candidatura de Trump.

La reaparició de Trump dilluns a la nit, amb l'orella dreta tapada per un apòsit blanc, va eclipsar els discursos dels ponents que havien de parlar sobre la inflació. Era el tema que s'havia de tractar aquella tarda, encara que la majoria van acabar parlant en contra de la migració i les persones trans. "Va ser un moment meravellós, però també seriós. Hi va haver moltes emocions per part dels delegats i del president... Veies la seva expressió i com tenia els ulls vidriosos", descriu Laizch. La seva mirada s'il·lumina darrere les ulleres rectangulars quan recorda aquell moment.

Els demòcrates, encara més desarmats

Trump arriba a la convenció del partit amb l'oportunitat d'alçar-se com la figura reconciliadora dins d'un escenari polític que amb els seus discursos ha anat polaritzant. S'espera que dijous faci el discurs oficial com a candidat i, segons ha anunciat, després del tiroteig ha fet canvis en el que tenia planejat. Probablement relegarà en J.D. Vance, que s'acaba de convertir en el seu número dos, la càrrega verbal més violenta, mentre que ell adoptarà una postura més calmada, recuperant la imatge d'home serè i ferm que ja va projectar al debat de la CNN el 27 de juny, que ha generat enormes dubtes sobre la capacitat de Joe Biden de continuar a la cursa presidencial.

El candidat republicà ha aconseguit capitalitzar la imatge de màrtir polític –com ell mateix s'ha mostrat en moltes ocasions–, que s'amplifica dins les files del partit. L'etiqueta no només li està servint per guanyar encara més suports entre els seus seguidors, sinó també per deixar fora de joc una de les cartes que tenien els demòcrates de cara a les eleccions: la d'assenyalar-lo com un "perill" per al país. Immediatament després del tiroteig, el Partit Demòcrata va suspendre les seves campanyes publicitàries per intentar rebaixar la tensió, encara que té previst reprendre-les aquesta setmana.

En una entrevista dilluns a la nit a la NBC, el president Joe Biden va assumir com un "error" haver utilitzat l'expressió "posar en el punt de mira" (bullseyes) per parlar de la necessitat de tornar a posar Trump en el focus durant un acte amb els donants abans del tiroteig. Les hores posteriors al tiroteig molts de republicans van acusar els demòcrates i el president d'haver instigat la violència contra el seu candidat. Un dels primers a fer-ho va ser el senador d'Ohio J.D.Vance, el potencial vicepresident de Trump.

"Puny de ferro" amb els migrants

Els seguidors de Trump el veuen com una "víctima política", però no dèbil. "Trump és l'home del puny de ferro", assegura Lazich quan parla sobre la gestió de la frontera, una de les seves grans preocupacions. Es tracta d'una de les qüestions que marcaran les eleccions del 5 de novembre. "Amb Biden hi ha molt més crim, és molt més comú. Hi ha una matança de les nostres dones per part d'immigrants il·legals amb intencions malvades", diu Lazich, que explica amb orgull que des del 2016 ha estat treballant amb Women for Trump. A l'haver estat involucrada en aquest grup, li pregunto si els ha arribat cap cas com el que descriu. La dona bada els ulls i ho talla ràpidament: "Això està ben documentat a les notícies. No m'ho estic inventant".

La idea que les persones migrants que passen la frontera amb Mèxic estan perpetrant matances contra els ciutadans nord-americans i violant les dones del país és una de les afirmacions que va fer Trump durant el debat. Tal com va recollir la CNN en el seu fact-cheking sobre el debat, no existeix una relació real entre els nivells de delinqüència al país i la immigració. El mitjà també apuntava que, de la mateixa manera que durant el mandat de Biden hi ha hagut assassinats i violacions per part de persones indocumentades, també passava durant el mandat de Trump i de presidents previs.