L'amenaça de l'Iran mobilitza els engranatges del Congrés dels Estats Units per desbloquejar l'ajuda a Israel i Ucraïna

WashingtonL'atac de l'Iran d'aquest cap de setmana està desencallant l'ajuda militar dels Estats Units a Israel i, de pas, també a Ucraïna. El president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, ha anunciat aquest dilluns a la matinada que en els pròxims dies tornarà a posar sobre la taula els projectes de llei per enviar ajuda a Israel i Ucraïna. Si el pla de Johnson té èxit, podria suposar el final del bloqueig que han mantingut una part dels republicans sobre el paquet d'ajudes als aliats de Washington.

Al fer aquest moviment, l'speaker, que també és republicà, corre el risc de provocar la ira de l'ala més conservadora del seu partit i acabar patint la mateixa sort que el seu predecessor, Kevin McCarthy, que va acabar sent destituït pel boicot d'aquest sector. Alguns dels membres més pro Trump ja han estat amenaçant Johnson amb una possible destitució.

El paquet conjunt de 95.000 milions de dòlars per assistir Ucraïna i Israel va ser aprovat pel Senat al febrer i incloïa 14.000 milions per a Tel-Aviv i 60.000 milions per a Kíiv. La resta havia d'estar destinada a enfortir els aliats del Pacífic, com Taiwan, davant el creixement de la Xina. Des de llavors, el projecte de llei s'havia quedat al calaix.

La idea de Johnson és dividir el paquet en tres parts. Els congressistes votarien un projecte de llei per a Israel, un per assignar fons a Ucraïna i un tercer per a Taiwan i altres aliats. A banda, hi hauria un quart paquet per a mesures addicionals per enfortir la seguretat nacional.

La decisió d'intentar desencallar les ajudes arriba just després de l'atac iranià contra Israel, que ja durant el cap de setmana va aixecar algunes veus dins del Capitoli que demanaven accelerar la tramitació de noves ajudes per al seu aliat. "Sabem que el món ens està observant per veure com reaccionem", ha dit Johnson en unes declaracions recollides per Reuters. "Estan observant si els Estats Units defensaran els seus aliats i els nostres interessos en tot el món, i ho farem".

Encara no queda clar que les ajudes s'aprovin: d'una banda, hi ha el sector republicà que es nega a enviar un cèntim més a Ucraïna, mentre que entre els demòcrates cada cop hi ha més veus reticents a enviar diners i armes a Tel-Aviv a causa de la brutal ofensiva sobre Gaza.

El president nord-americà, Joe Biden, havia tornat a demanar aquest dilluns que el Congrés aprovés les ajudes. Diumenge a la nit l'speaker ja va reunir-se amb Biden i la resta de líders polítics del Congrés amb els quals havia arribat a "un consens" sobre la urgència d'aprovar l'ajuda per a Israel i Ucraïna.

Kíiv depèn en gran part de l'ajuda que li enviïn els Estats Units. L'últim enviament que va fer la Casa Blanca va ser el març passat amb els "estalvis" del Pentàgon. Es tractava d'un paquet extraordinari, ja que havia avisat el desembre de l'any passat que s'havien quedat sense més diners per a Ucraïna fins que no es desbloquegés l'ajuda de 60.000 milions de dòlars. Amb els "estalvis" del Pentàgon els Estats Units van reunir 300 milions de dòlars que incloïen míssils antiaeris Stinger i munició d'artilleria, així com sistemes de blindatge i equips de manteniment.