Primer revés d'un jutge a Trump: frena l'ordre que posava fi a la ciutadania per naixement als EUA
Es tracta del primer obstacle del president en el seu pla de deportacions massives
WashingtonPrimer fre al pla de deportacions massives de Donald Trump. Un jutge federal ha bloquejat cautelarment aquest dijous l’ordre executiva que el president va signar per posar fi al dret a la ciutadania per naixement en territori americà. D’entre tots els decrets que va signar Trump en matèria migratòria, aquest era previsiblement un dels que es frenarien més ràpidament, ja que la ciutadania nord-americana està regulada per la Constitució.
El jutge John C. Coughenour ha resolt a favor del recurs conjunt presentat pels estats de Washington, Arizona, Illinois i Oregon, en què s’exposa que l’esmena 14 de la carta magna és la que defineix la ciutadania nord-americana. “Aquesta és una ordre [executiva] flagrantment inconstitucional”, va dir el jutge Coughenour, que de moment ha decidit suspendre el decret temporalment. Al recurs també s'exposa que Trump estaria negant drets i beneficis a més de 150.000 infants nascuts cada any i en deixaria alguns d'apàtrides.
Amb aquesta ordre, el president volia posar fi al que es coneix com a “anchor babies”, els fills d’immigrants il·legals que, al néixer als Estats Units, obtenen la ciutadania. Els republicans i altres grups conservadors critiquen que persones migrants il·legals utilitzen aquesta via per obtenir més fàcilment els papers als Estats Units, tot i que aquesta afirmació no és certa, ja que els pares continuen corrent el risc de ser deportats en qualsevol moment i només tenen facilitats per començar a tramitar la green card quan el fill fa 21 anys.
El decret, que havia d'entrar en vigor el 19 de febrer, excloïa automàticament de la ciutadania les persones les mares de les quals no estiguin legalment als Estats Units i els pares de les quals no siguin ciutadans estatunidencs ni residents legals permanents. També afectava les criatures les mares de les quals es trobin al país legalment però de manera temporal, i els pares de les quals no siguin ciutadans ni residents legals permanents.
Recursos de més de vint estats
En resposta a l'ordre firmada per Trump, 22 estats i grups legals que treballen pels drets de les persones migrants van presentar recursos a diferents tribunals del país. El recurs presentat per Washington, Arizona, Illinois i Oregon és el que ha tirat endavant, però n'hi ha més.
Nova Jersey, Califòrnia, Massachusetts, Colorado, Connecticut, Delaware, Hawaii, Maine, Maryland, Michigan, Minnesota, Nevada, Nou Mèxic, Nova York, Carolina del Nord, Rhode Island, Vermont i Wisconsin es van unir per presentar una demanda al tribunal federal de New Hampshire. El Districte de Columbia, San Francisco i grups de defensa dels drets dels immigrants també estan recorrent l’ordre per frenar-la.
La dura campanya de Trump contra la immigració continua avançant a passos de gegant mentre continua en vigor l'ordre executiva que ha declarat l'emergència nacional a la frontera amb Mèxic. La nova administració ha començat a militaritzar la frontera, i el Pentàgon va anunciar ahir l'enviament de 1.500 soldats addicionals perquè treballessin sobre el terreny. Encara no se sap si només compliran tasques de suport logístic a la patrulla fronterera o si també començaran a actuar com a policia civil.
L'última opció suposaria una mesura extrema que està prohibida des del 1878. Tot i que existeix una excepció: la llei contra la insurrecció, que es va aprovar el 1807 i està prevista per sufocar rebel·lions internes. Històricament aquesta norma s'ha utilitzat en escasses ocasions i sempre ha comportat polèmica.
![Immigrants centreamericans miren per la tanca fronterera dels Estats Units i Mèxic.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4000 2666"%3E%3C/svg%3E)
