Jimmy Carter, el primer president centenari dels Estats Units

Quan Jimmy Carter va ser hospitalitzat a casa seva a Geòrgia, la família i amics van pensar que només li quedaven dies de vida. Avui, més de 19 mesos després, celebra el seu 100è aniversari, cosa que el converteix en el primer president de la història dels Estats Units a assolir aquesta fita.

L'últim capítol de la ja notable història de la vida de Carter resulta ser d'una resistència sorprenent. L'agricultor de cacauets que es va convertir en estadista mundial ha vençut al llarg dels anys un tumor cerebral, s'ha recuperat d'un maluc trencat i ha sobreviscut als seus adversaris polítics. I ara està establint un rècord de durabilitat presidencial que pot ser difícil de batre.

Carter, tot i estar fràgil i generalment confinat a casa seva, un modest ranxo a Plains, Geòrgia, no només s'ha negat a lliurar-se a la mort, sinó que s'ha animat en els últims mesos, segons els seus familiars. S'ha tornat a comprometre una mica més, i ha dit als seus fills i nets que té una nova fita que vol assolir: no el seu aniversari, que afirma que no li importa gaire, sinó el dia de les eleccions, per poder votar la vicepresidenta Kamala Harris. "Són un regal", va dir Josh Carter, un dels seus nets, sobre els últims mesos. "Un regal que no sabia que rebríem".

Jimmy Carter ja havia superat tots els seus predecessors per convertir-se en el president més longeu, però alguns dels que han viscut en primera persona el seu tossut mal geni al llarg de les dècades asseguren que no els sorprèn que enceti ara el seu segon segle. "El Jimmy és així", afirma Gerald Rafshoon, el cap de comunicació de la Casa Blanca durant la seva presidència i amic de molt de temps. "Gairebé tota la vida ha anat contra la norma. Digues-li que no pot fer alguna cosa, només això, i ja veuràs quina determinació", diu.

El poble natal de Carter, Plains, que només parpellejant un cop ja perds de vista al mapa, està situat al sud-oest de Geòrgia i amb prou feines arriba als 500 residents. Avui celebra l'aniversari del seu ciutadà d'honor amb una desfilada aèria d'avions militars, una cerimònia de naturalització per a 100 nous ciutadans i un concert. Alguns seguidors ja van fer un animat concert aquest mes al Fox Theatre d'Atlanta que s'emetrà avui dimarts, amb actuacions dels B-52, BeBe Winans i d'altres, juntament amb homenatges gravats en vídeo de la majoria dels altres presidents. Però Carter no va poder-hi assistir personalment. Ha quedat molt impossibilitat físicament. Hi ha dies en què els seus nets i besnets viatgen a Plains només perquè l'avi Carter els digui que no els pot veure.

La mort de la seva dona l'any passat, l'antiga primera dama Rosalynn Carter, va aclaparar i desorientar l'expresident, segons expliquen els familiars. Després de 77 anys de matrimoni, el seu entorn temia que la seguiria aviat. "Quan va morir, tots vam pensar francament que no duraria gaire més", declara Jason Carter, un altre net i president de la junta del Centre Carter, la institució filantròpica fundada per l'expresident i la primera dama. "I crec que va tenir una etapa molt baixa durant un temps. Però aquests últims mesos, s'ha tornat a relacionar amb el món".

Tossudament actiu

L'expresident escolta música, incloent-hi clàssics com Bob Dylan i l'Allman Brothers Band. La seva cançó preferida és Unanswered prayers, de Garth Brooks. Carter també pregunta sobre la feina que es fa al Centre Carter i comparteix les seves opinions sobre l'estat dels Braves d'Atlanta (l'equip de beisbol de la ciutat d'Atlanta). La lesió al genoll de Ronald Acuña Jr. al final de la temporada va ser una font de frustració. També segueix la campanya per a les eleccions presidencials. Considera el president Biden com un amic i un aliat polític, i recorda com, quan Biden era un jove senador de Delaware, havia estat un dels primers demòcrates nacionals a avalar la seva candidatura presidencial del 1976.

La decisió de Biden d'abandonar la cursa a la reelecció al juliol va provocar l'orgull i el respecte de Carter. Segons explica el seu net Jason Carter, l'experiència de l'expresident seguint eleccions i fomentant la democràcia li ha ensenyat com és d'estrany que un líder cedeixi el poder pel bé del seu partit i del seu país. "Aquest és un gran gest històric", va dir Jason Carter. "Com la resta de nosaltres, no es podia creure el que estava veient, perquè no tenia precedents, i crec que això també el va afectar molt".

El suport de la família Carter a Harris prové, en part, de la ferma desaprovació que senten per l'expresident Donald J. Trump. Trump té "una mesquinesa i una foscor" que la família considera l'antítesi de la filosofia de Carter, diu Jason Carter. No en va, Donald Trump va ser l'únic president a qui no se li va demanar un vídeo d'homenatge per al concert d'Atlanta. En comptes d'això, va fer servir l'expresident Carter per burlar-se de Biden abans que el president en funcions abandonés la cursa presidencial. "[Biden] fa que Jimmy Carter sembli un geni en comparació", va dir Trump en una manifestació l'estiu passat.

Una revisió del llegat

Darrerament, la figura de Carter s'ha beneficiat d'una onada revisionista de nostàlgia. Abans vist com un president fracassat que havia perdut la reelecció per convertir-se en algú admirat mundialment després de deixar la Casa Blanca, en els últims 19 mesos ha canviat aquesta imatge. "Ja forma part de la història i moltes persones que el coneixen ara no recorden la seva presidència", afirma E. Stanly Godbold Jr., autor d'una biografia en dos volums sobre Jimmy i Rosalynn Carter. "I això podria ser una cosa bona. Poden tenir-ne una visió més distanciada".

Les setmanes posteriors a la retirada de Biden, Carter es va entusiasmar especialment amb la candidata Harris, que ha trucat diverses vegades per comprovar l'estat de l'expresident, sobretot després de la mort de la seva dona. "No aconsegueix un simpatitzant amb això, ja té el nostre suport igualment –diu Jason Carter–. Però crec que senzillament hi ha una relació personal real. Crec que el meu avi se sent atret per la seva història com a exemple real del Somni Americà".