Dos intents d'assassinat i la retirada del president: la campanya als EUA en 10 moments

BarcelonaLa campanya de les eleccions presidencials del 2024 passarà a la història com una de les més convulses dels Estats Units. La intervenció dels tribunals, les esperpèntiques obscenitats proferides, la renúncia d’un dels candidats i, fins i tot, dos intents d’assassinat fallits han marcat els últims mesos al país més ric del món, on aquest dimarts es decideix el futur dels estatunidencs i el rumb de la política mundial. A continuació fem un resum de les deu estampes més destacades.

Trump, l'expresident convicte

Donald Trump serà recordat com el primer president dels Estats Units condemnat en una causa penal. A finals de maig, un jutjat de Nova York el va declarar culpable de 34 càrrecs per ordir tapar la relació extramatrimonial amb l’actriu Stormy Daniels. Un fet que, segons el jutjat, va influir en les eleccions del 2016, ja que li podria haver espatllat la victòria davant de Hillary Clinton. Però el cas no va posar fi a la carrera política de Trump, ja que la condemna no era incompatible amb la seva elegibilitat. Al contrari, el candidat, conegut per oposar-se a l’establishment de Washington, va aprofitar l’ocasió per acusar els demòcrates de controlar el poder judicial i per revifar la narrativa que havien manipulat les eleccions.

El primer debat fa caure Biden

La por que el discurs sobre el possible deteriorament cognitiu de Biden acabés cristal·litzant en una victòria republicana feia temps que es covava. Hi van contribuir el vídeo que es va fer viral durant el G-7 en què apareixia un Biden despistat i l'enèsima confusió (entre Mèxic i Egipte) quan es defensava precisament de les acusacions de falta de memòria. Però els mals auguris es van complir el dia del primer cara a cara electoral, que va quedar completament eclipsat per l'edat del candidat demòcrata. Biden va ser incapaç de defensar la seva bona gestió, i el van sepultar els seus constants balbucejos i desconnexions. Quan el president es va bloquejar mentre parlava d'immigració, el republicà li va etzibar: "No sé el que ha dit al final de la frase. I crec que ell tampoc sap què ha dit".

L'atemptat contra Trump

L'atemptat contra Trump en un míting a Pensilvània va causar un mort i dos ferits, però sobretot va insuflar optimisme entre les bases republicanes, convençudes el 13 de juliol que havien guanyat les eleccions. El seu gest desafiant amb la cara ensangonada i el puny enlaire mentre cridava "Fight" va presentar-lo al món com un líder fort que no es deixa doblegar. D'aquesta manera deixava enrere la imatge de convicte i mostrava el seu vigor davant del "senil" Joe Biden. Alhora, reiterava que era "víctima d'una caça de bruixes".

La decisió més difícil de Biden

L'atemptat va deixar Biden en una posició de vulnerabilitat extrema, perquè perdia força l'argument que Trump era una amenaça per a la democràcia. Una setmana més tard, el 21 de juliol, arribava la decisió més difícil del president nord-americà. Encara aïllat per covid des de Delaware, anunciava que renunciava a la reelecció i que cedia el lloc a la seva vicepresidenta, Kamala Harris, per encapçalar la candidatura demòcrata.

La decisió canviava els paràmetres de la campanya republicana, que s'havia centrat a mostrar Biden com un home vell i feble que era incompetent i incapaç. Alhora, la nominació de Harris, que s'acabaria confirmant dues setmanes després, insuflava optimisme a les files demòcrates, amb les enquestes augurant una remuntada.

Elecció dels vicepresidents

A mitjans d'estiu arribava l'elecció dels vicepresidents, escollits amb cautela per pal·liar les febleses i subratllar les virtuts dels candidats de cada fila. L'elecció del republicà JD Vance, que va créixer a l'empobrit cinturó d'acer envoltat de violència i de drogues, responia als objectius de rejovenir la campanya, capitalitzar el vot de classe treballadora i accentuar la faceta trumpista del partit. La tria demòcrata, Tim Walz –escollit per davant del governador de Pensilvània, Josh Shapiro–, pretenia contrarestar el component de classe del republicà amb un perfil d'home senzill, de llenguatge directe i fet a si mateix.

"Es mengen els gossos i els gats"

Si el primer cara a cara de la campanya havia deixat una imatge debilitada del president Biden, Trump va sortir més escaldat del segon, el primer en què es va enfrontar a Kamala Harris. El motiu no va ser una intervenció brillant de la candidata demòcrata –si bé es va presentar amb un "Hola, soc Kamala Harris" que suggeria les seves ganes de marcar perfil–, sinó el reguitzell de mentides sonades que va deixar anar el magnat republicà, i que els usuaris de xarxes van córrer a ridiculitzar. La més estrambòtica, que els immigrants es mengen gossos i gats a Ohio.

Segon intent d'assassinat de Trump

Quan tot semblava més tranquil, els serveis secrets dels Estats Units van disparar contra un home armat a prop del club de golf de Trump a Palm Beach, a Florida, en un suposat segon intent d'assassinat. Hores després, el republicà responsabilitzava "la retòrica de Biden i Harris" de l'atac. "A conseqüència d’aquesta retòrica comunista d’esquerres les bales volen, i això només empitjorarà!", va piular l'expresident.

La influència clau dels multimilionaris

Elon Musk és el multimilionari que més ha incidit en la campanya republicana. No només ha aparegut en infinitat de mítings a favor del magnat immobiliari, sinó que també ha promès un milió de dòlars diaris als votants que signin la seva petició de reforma de la Constitució, una promesa que s'està investigant per possible captació il·legal de vots. Ara bé, Kamala Harris també ha rebut diners dels més rics del país, com l'exalcalde de Nova York Michael Bloomberg, el fundador de Facebook Dustin Moskovitz, l’ex-CEO de Google Eric Schmidt, el multimilionari fundador de LinkedIn Reid Hoffman i el fundador de Netflix Reed Hastings.

Puerto Rico, una "illa d'escombraries"

Quan les enquestes auguraven una tendència a l'alça per als republicans, el racisme que caracteritza els discursos del partit se'ls va girar en contra. "No sé si ho sabeu, però hi ha una illa d'escombraries flotant al mig de l'oceà ara mateix. Crec que es diu Puerto Rico", va dir el còmic Tony Hinchcliffe en un míting de Donald Trump. Després d'aquest comentari, personalitats de la comunitat llatinoamericana, que representa el 15% de l'electorat, exigien disculpes i anunciaven que votarien Kamala Harris.

Les enquestes, frec a frec

La convulsió de la campanya s'ha fet palesa a les enquestes, que han registrat en forma de corba els ensurts de republicans i demòcrates. Després d'un inici de campanya de domini republicà, el gir més marcat es va produir amb la retirada de Biden i la irrupció de Kamala Harris, que va catapultar el color blau i va dibuixar l'esperança d'una victòria demòcrata. Però encara faltaven setmanes per a les eleccions, i les últimes prospectives mostren uns resultats molt ajustats, tant en percentatge de vot com en representativitat.