Eleccions a Estats Units

Risc per a Biden, alè per a Trump? Els EUA se la juguen a les eleccions de mig mandat

Els republicans guanyen ‘momentum’ a les enquestes i podrien paralitzar l’agenda legislativa de Joe Biden

Màscares de Joe Biden i Donald Trump.
4 min

WashingtonDos anys després d'unes eleccions presidencials que un terç dels americans consideren fraudulentes, els Estats Units s'enfronten dimarts a una nova gran cita electoral. Les eleccions legislatives de mig mandat acostumen a ser interpretades com un plebiscit a l'acció del president, però el context actual fa pensar que hi ha molt més en joc. Més enllà de la renovació dels 435 escons de Cambra de Representants, d'un terç del Senat i de més de la meitat dels governadors estatals, els EUA posen a prova aquest 8 de novembre la fortalesa del seu model democràtic, que trontolla enmig d'una tempesta perfecta agreujada per la violència política, la inflació, la regressió de drets humans i la guerra d'Ucraïna.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El Partit Demòcrata ostenta una majoria ajustada en les dues cambres del Congrés nord-americà, cosa que ha permès a Joe Biden tirar endavant part de la seva agenda en la primera meitat del mandat presidencial. Segons un estudi deThe New York Times, de la inversió inicial promesa de 4.300 milions de dòlars, el govern ha aconseguit aprovar mesures legislatives per valor de 1.400 milions. Les principals inversions: la lluita contra el canvi climàtic, la millora de les infraestructures, l'abaratiment dels costos dels medicaments i l'augment de prestacions socials als veterans. Però les midterms han castigat històricament el partit governant, que acostuma a perdre una mitjana de 26 escons, i podrien paralitzar la capacitat d'acció legislativa del president de cara a la segona meitat del seu mandat.

Els demòcrates compten amb una majoria de 220 a 211 a la cambra baixa, mentre que al Senat hi ha un empat 50-50, que es converteix en favorable gràcies al vot de desempat de la vicepresidenta, Kamala Harris. Si es compleix la tendència històrica, i segons auguren les últimes enquestes, els demòcrates estan abocats a perdre el control d'almenys un dels dos òrgans representatius. Tot sembla indicar que, d'aquests, els republicans aconseguiran girar la truita a la Cambra de Representants, mentre que ho tenen més complicat al Senat, atès que la majoria dels escons en disputa (21 dels 35) ja són defensats per conservadors en l'actualitat.

Com en totes les eleccions d'àmbit nacional als EUA, el resultat final dependrà en bona part dels swing states, aquells estats on les majories solen estar més ajustades, i on els partits concentren els seus esforços durant la campanya electoral. En aquesta ocasió les curses més disputades al Senat es troben a Arizona, Geòrgia, Nevada i Pennsilvània. Tots aquests estats, que ja van ser decisius en la victòria de Biden a les eleccions presidencials del 2020, tornaran a centrar l'atenció durant la nit electoral de dimarts.

Malgrat el desprestigi de Joe Biden al país, que segons el còmput del portal d'anàlisi d'enquestes FiveThirtyEight té el rebuig de més de la meitat de la població, aquest estiu semblava que l'opinió pública es tornava favorable als demòcrates de cara a les eleccions legislatives. Les impopulars decisions preses per la majoria conservadora al Tribunal Suprem –amb regressions com la derogació federal del dret a l’avortament, la limitació de l’agenda climàtica de Biden o l’ampliació del dret a portar armes–, així com els nombrosos casos judicials oberts contra Donald Trump, van decantar el clima electoral en contra dels republicans. Però els vents de popa han amainat. Aquestes qüestions han quedat en un segon pla en les últimes setmanes, en què els republicans han aconseguit imposar el seu discurs en l'agenda mediàtica.

El Capitoli, seu de la Cambra de Representants i el Senat dels Estats Units

És l'economia, estúpid

Si hi ha un element que es manté al llarg dels anys com la principal preocupació dels nord-americans, és l'economia. I amb una inflació disparada al 8,2%, sembla que poc importen l'emergència climàtica, els drets reproductius o l'estat de la democràcia. El 44% dels participants en una recent enquesta d'Ipsos afirmen que les dificultats econòmiques són el problema més important que afronten els EUA, un 8% més que fa tres mesos. I davant d'aquesta situació, que es replica arreu del món per la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna, molts americans responsabilitzen qui mana. A més, una majoria d'estatunidencs consideren que el Partit Republicà ofereix més garanties en la gestió de l'economia, malgrat que les seves propostes no difereixen gaire de les que han dinamitat la lliura esterlina i el govern de Liz Truss al Regne Unit.

L'altre eix que ha guanyat protagonisme en el tram final de la campanya és la criminalitat, especialment a les ciutats. Segons una enquesta publicada per Politico, es tracta d'un afer de primer ordre per a tres de cada quatre votants. Totes dues bandes del taulell polític coincideixen en l'augment de la violència als carrers, però proposen solucions allunyades. Mentre que els demòcrates incideixen en la regulació de les armes davant l'increment de tirotejos l'últim any, els republicans s'erigeixen en el partit de la llei i l'ordre i propugnen l'augment de les penes i de la despesa policial.

Aquest assumpte s'ha tornat divisiu en l'escena nacional, però especialment en algunes curses estatals. Fins i tot en un estat de sòlida majoria demòcrata com és Nova York, la governadora Kathy Hochul s'ha vist obligada a virar el seu discurs davant dels bons resultats en les enquestes del seu rival republicà, Lee Zeldin, principalment entre els votants dels suburbis. "La Kathy Hochul creu que només s'estan cometent crims amb pistoles", va emfatitzar Zeldin al debat televisat del dimecres passat, "però la gent té por de rebre una empenta i caure al metro, de ser apunyalada, de morir al carrer a base de martellades".

El pròxim dimarts, els EUA viuran la primera gran jornada electoral des de les presidencials del 2020, el resultat de les quals no ha estat reconegut en cap moment per Donald Trump. En aquests nous comicis s'hi presenten fins a 345 candidats republicans que en alguna ocasió han expressat la creença que les eleccions van ser robades, segons el recompte de l'institut de recerca Brookings. Alguns d'ells, com l'estrella televisiva i candidata a governadora d'Arizona Kari Lake, ja han deixat entreveure que la història es podria repetir: "Guanyaré l'elecció, i acceptaré aquest resultat", va respondre a la CNN davant la pregunta de si acceptaria qualsevol resultat en aquest estat competitiu. El 8 de novembre, el país nord-americà es juga alguna cosa més que l'estabilitat legislativa, i el resultat de la votació, sigui acceptat o no, molt probablement es dirimirà per la mínima.

stats