Les imputacions no castiguen Trump: les últimes enquestes l'acosten a la presidència

WashingtonSi les eleccions presidencials fossin avui, es repetiria l'embat electoral del 2020 –Donald Trump contra Joe Biden– i el resultat seria, com a mínim, igual d'ajustat. Això és el que es desprèn de l'últim sondeig disponible, l'enquesta de la Universitat de Siena per a The New York Times, que projecta un empat tècnic entre el republicà i el demòcrata, amb el 43% dels suports per a cadascun. El 14% restant té en els seus vots el rumb que prendrà la primera economia del món, almenys, en els pròxims cinc anys.

L'enquesta deixa dos diagnòstics clars. En primer lloc, que la polarització, que va renéixer després de l'elecció d'Obama l'any 2008 i es va disparar després de la de Trump el 2016, continua enquistada en la societat nord-americana. En segon lloc, que el republicà és un animal mediàtic capaç de sobreposar-se al mal vent, i que fa bo el seu particular manual de resistència: no hi ha publicitat dolenta, l'important és que parlin d'ell. I si l'any 2016 es va guanyar l'atenció del món a base de declaracions lascives, difamacions i incorrecció política, en aquesta campanya ho està fent amb els seus embolics judicials.

Trump està acusat d'intentar sabotejar la democràcia nord-americana, d'emportar-se i amagar centenars de documents classificats després de deixar la Casa Blanca, de falsificar documents fiscals per ocultar el suborn a una actriu amb qui havia mantingut una relació extramatrimonial i de cometre frau financer amb el seu negoci immobiliari. Està condemnat per abusar sexualment d'una dona i, anys més tard, difamar-la quan ella va confessar. I, així i tot, continua liderant en solitari les enquestes del seu partit i no sorprendria que l'any vinent torni a ocupar el Despatx Oval.

El magnat té les primàries de cara

"Podria disparar a gent enmig de la Cinquena Avinguda i no perdria vots", va dir Trump el gener del 2016, durant la seva primera campanya de primàries presidencials, que va guanyar amb una contundència absoluta (44,9%), gairebé el doble de vots que el seu principal competidor, Ted Cruz (25,1%). Cinc mesos després, es va imposar per la mínima a Hillary Clinton i va guanyar la presidència del país, amb un conservador discurs contrari a les minories, a les dones, als negres, als immigrants i, en general, a tot allò que no s'adeqüés al seu reduït motlle.

Set anys, un mandat, tres imputacions i una condemna després, continua liderant en solitari les primàries republicanes, amb un ampli avantatge, que s'ha anat fent gran a mesura que l'han anat acorralant les causes judicials. Fa quatre mesos, just abans que l'expresident fos encausat per primera vegada, tan sols el separaven vint punts del seu principal rival al Partit Republicà, el governador de Florida Ron DeSantis. Segons l'última enquesta, lidera en solitari les primàries, amb un 37% més de suports: del total de votants republicans, obté el 54% de la intenció de vot, enfront del 17% de DeSantis. A molta distància, tres candidats registren prop del 3%: l'exvicepresident Mike Pence, el senador Tim Scott i qui seria ambaixadora de Trump a l'ONU, Nikki Haley.

"Necessito una imputació més per assegurar la meva elecció", va publicar Trump a la seva xarxa social, Truth Social, hores abans d'acudir dijous al tribunal de Washington. En comptes de convèncer els seus seguidors de la gravetat dels delictes que se li imputen, a cada acusació, l'expresident veu reforçada la seva retòrica: que existeix una "caça de bruixes" contra ell, promoguda, entre altres, per "Joe Biden i la seva família criminal", així com per un suposat "estat profund".

Els votants de Trump continuen convençuts que les eleccions del 2020 van ser robades, resten importància a les greus acusacions que pesen sobre ell i desvien l'atenció cap als problemes judicials del fill de Biden, Hunter, cada vegada que es posa en qüestió el seu deïficat líder.

Biden no aconsegueix seduir

Quan el fiscal especial Jack Smith va anunciar la imputació de Trump, Biden era al cinema, gaudint amb la seva dona d'una de les pel·lícules de l'any: Oppenheimer. Mentre Trump baixava del seu jet privat a Washington per acudir al tribunal federal, Biden es deixava veure fent un passeig amb bici prop de la seva residència de Delaware, on està passant en família uns dies de vacances. Aquest contrast serveix per il·lustrar les primàries antagòniques que enfronten tots dos candidats: Trump, amb un calendari atapeït de cites judicials, haurà de competir en un escenari també atapeït, amb una desena de candidats republicans; Biden, sense cap tipus de rivalitat al seu partit –només s'hi han presentat Robert Kennedy, el nebot del president John F Kennedy, i l'escriptora Marianne Williamson–, tindrà un camí tranquil cap a la nominació presidencial.

Tanmateix, no és clar que sigui capaç de guanyar Trump en el més que probable embat presidencial. Malgrat que els demòcrates han guanyat el vot popular en set de les últimes vuit presidencials, un fet històric, sembla que ara la balança s'inclina cap al costat republicà. Almenys, això és el que apunta l'última enquesta de Gallup, que calcula que el 45% dels nord-americans diuen ser republicans o s'inclinen cap aquest partit, mentre que el 42% prefereixen l'opció demòcrata.

Biden està perdent suport fora de les grans àrees metropolitanes, bastió demòcrata, fet que genera gran preocupació dins del seu partit. Les enquestes són demolidores: un 70% dels nord-americans haurien preferit que no s'hagués presentat a la reelecció, i només el 26% hi estan a favor. L'edat és el principal factor, atès que és el primer president octogenari del país i, en cas de guanyar, podria acabar el seu segon mandat amb 86 anys.