Els Estats Units viuen atrapats en una versió macabra del dia de la marmota. Els tirotejos massius cada cop són més freqüents, els plors, la indignació i les pregàries es repeteixen, i els successius intents d’alguns polítics de restringir les armes es queden sempre en res. Set dels deu tirotejos massius més mortífers de la història del país s'han produït en l’última dècada. Per què els nord-americans, en paraules del seu president, estan disposats a viure amb aquesta carnisseria de les armes?
Una gran majoria, de fet, volen canvis per reduir la violència amb armes de foc. I donen suport a una sèrie de reformes en l'àmbit federal que podrien frenar aquest problema excepcional del país: un 90% estan a favor d’un sistema universal per comprovar els antecedents dels compradors d’armes; un 86% secunden l’anomenada llei de bandera vermella, que permet a la policia o familiars sol·licitar la retirada temporal de les armes de foc a una persona que pugui suposar un perill per als altres o per a si mateixa; un 77% creuen que s’hauria d’exigir que s’obtingui una llicència abans de comprar una arma, i un 57% –tot i que només un 29% entre els votants republicans– voldrien que es prohibissin les armes d’assalt semiautomàtiques com el tristament famós fusell AR-15.
Tanmateix, aquestes mesures de sentit comú són bloquejades una vegada i una altra per un Partit Republicà subjugat al poder del lobi de les armes i immunes als tirotejos massius. Durant anys, els legisladors republicans han ignorat qualsevol política de control d’armes, per moderada que fos, per por a atacs electorals de l’Associació Nacional del Rifle (NRA, per les seves sigles en anglès) que els podrien fer perdre unes eleccions primàries i, de retruc, la seva poltrona. Fins i tot han impedit el finançament de recerca federal per entendre les causes de la violència de les armes o més fons per a l’agència federal que s’encarrega de la regulació de les indústries de les armes de foc i explosius.
Tragèdia de país
El dret a portar les armes s’ha convertit per a molts en un dret sagrat, establert en la Segona Esmena de la Constitució. Però no sempre va ser així. Als anys 30, en plena violència del crim organitzat, el govern federal va prohibir les metralladores i va exigir el registre de les armes, amb l’ajuda de la mateixa NRA. Durant dècades, l’associació de propietaris d’armes va ser un aliat del govern en la creació de mesures per controlar l’accés a les armes. Tot va canviar a finals dels anys 70, quan un grup de líders més escorat a la dreta va aconseguir el control de la NRA. Des de llavors, amb l’ajuda dels republicans, ha desmantellat regulacions de les armes insistint que qualsevol restricció de les armes és un atac a la llibertat dels nord-americans.
La profunda polarització política que fa anys que viu el país fa molt difícil tirar endavant reformes en temes tan polititzats com el control de les armes. La inacció, fins i tot quan està en joc la seguretat dels seus fills i quan una gran majoria de la població exigeix una resposta a la violència, és l’altra gran tragèdia del país.
