El primer cara a cara contra Trump, una prova doble per a Harris

WashingtonDonald Trump i Kamala Harris debatran per primera vegada aquest dimarts a les nou de la nit (hora local) al National Constitution Center de Filadèlfia, a Pensilvània, un dels estats clau aquestes eleccions. El cara a cara televisiu organitzat per l'ABC News durarà 90 minuts i serà un doble test per a la candidata demòcrata per demostrar el seu aplom contra Trump i per donar-se a conèixer millor entre els electors. Els nord-americans ja han vist debatre Trump i coneixen el seu programa. Harris, que només porta un mes i escaig de campanya, és la "novetat" que acapara els focus. Una posició enverinada, ja que tot el que faci i digui (per a bé o per a mal) ressonarà sota l'escrutini públic.

Les expectatives sobre Harris encara són més grans si es té en compte el desastrós debat de Joe Biden contra Trump a la CNN el passat mes de juny. Enmig d'un estiu turbulent que ha precipitat la campanya, Harris ha ressuscitat les esperances dels demòcrates de poder guanyar la Casa Blanca. Mantenir aquesta eufòria implica superar amb èxit el duel contra Trump i evitar que es puguin trobar semblances amb la fràgil actuació de Biden fa tres mesos. Harris cercarà transmetre la imatge d'una candidata dura i s'aferrarà a la idea de la confrontació entre la fiscal (ella) i el candidat convicte (Trump). Probablement, voldrà repetir amb Trump el clip viral que va aconseguir durant el debat de vicepresidenciables contra Mike Pence el 2020. En aquella ocasió, Harris va tallar Pence, que l'estava interrompent, amb un sec i ferm: "Estic parlant jo".

Però la demòcrata no tindrà ocasió de recrear l'escena: després d'un estira-i-arronsa entre els dos equips de campanya s'ha mantingut l'acord inicial de silenciar el micròfon quan no es tingui el torn de paraula. Aquesta mesura la van exigir els demòcrates quan Biden encara era el candidat durant el primer debat contra Trump. Inicialment, la mesura havia d'afavorir Biden, tot i que al final va resultar beneficiosa per al republicà, que va transmetre una imatge més moderada i racional. Ara els demòcrates volien que els micròfons estiguessin oberts tota l'estona. Fet al qual Trump es va negar.

Pel que fa a la resta de normes, seran les mateixes: no hi haurà públic, no hi haurà presentació inicial i es començarà directament amb les preguntes dels moderadors. Hi haurà dos minuts per respondre cada pregunta, un per a la rèplica i un altre per a la contrarèplica. No es permetran gràfics ni similars i durant les dues pauses publicitaries els candidats no podran parlar amb els seus assessors.

Un debat crucial

El debat serà crucial en la cursa presidencial (l'últim va ser l'inici de la fi de la candidatura de Biden) i té el potencial de posar fi al frec a frec de Harris i Trump a les enquestes. L'últim sondeig publicat pel New York Times i Siena College situa el republicà per davant de Harris amb el 48% dels suports, només un punt més que la demòcrata (47%). Després de tres setmanes amb Harris liderant els sondejos, és la primera vegada que Trump capgira la tendència. El sondeig de la cadena CBS amb YouGov apuntava el mateix, amb Harris un punt per davant a l'estat clau de Michigan.

La cursa torna, doncs, a l'inici després de la retirada sorpresa de Biden al juliol i de l'eufòria exhibida pels demòcrates en la seva convenció a Chicago el mes passat. La polarització continua sent la tònica. El resultat de l'enquesta és calcat al del juliol, després que Biden decidís tirar la tovallola.

Encara que hi ha un petit matís respecte a la situació del juliol: l'interès que genera Harris. L'enquesta del New York Times destaca que el 28% dels possibles electors senten que necessiten saber més sobre Harris abans de prendre una decisió. Només el 9% diu això sobre Trump. La curiositat que desperta Harris encara és més rellevant si es té en compte que el 18% dels votants dels estats frontissa encara no han decidit el seu vot, segons apunten els últims sondejos, i molts d'ells es mostren més disposats a escoltar el que Harris té a dir que no pas a Trump.

L'interès per Harris no només respon a la seva recent irrupció sinó també a una campanya que durant l'últim mes s'ha alimentat a base d'eufòria i esperança, sense entrar gaire en propostes concretes. Acabada la lluna de mel de l'estrena del tiquet electoral entre Harris i Tim Walz, ara la ciutadania vol saber com serà el primer dia de la demòcrata si aconsegueix asseure's al Despatx Oval.

Trump fa setmanes que protagonitza sortides de to i intenta donar cops d'efecte sense resultat per recuperar el focus mediàtic. Després de mostrar-se com un candidat serè i ferm contra Biden, serà interessant veure com es tradueix aquesta intranquil·litat en el cara a cara contra Harris. Especialment, després que s'hagi quedat sense la seva principal carta per atacar a la seva rival: l'edat. Amb el bronzejat ataronjat no n'hi haurà prou per camuflar el que és evident a simple vista: ara és ell l'ancià, de 78 anys, que competeix amb una dona de 59 anys per governar el país.

Menystenir les capacitats de Trump, però, seria un error. El magnat és un animal televisiu amb sobrada experiència davant les càmeres i si alguna cosa el caracteritza és la seva imprevisibilitat. Encara que el més destacable no són els dots performatius sinó les xifres de les enquestes. L'eufòria demòcrata ha fet pujar Harris com l'escuma, però el malestar dels republicans no s'ha traslladat als sondejos. El focus posat sobre la candidata demòcrata ha fet que l'estabilitat dels suports a Trump durant aquestes últimes setmanes passi desapercebuda. Malgrat tenir el vent en contra, el magnat ha continuat mantenint la cursa ajustada. Es tracta d'un fet que no es pot infravalorar i que obre la porta a la possibilitat que, en qualsevol moment, el republicà pugui tornar a girar la truita.

És l'economia

L'economia i la inflació, més que els debats identitaris, són els principals arguments dels votants de Trump: entre els treballadors blancs sense educació superior enquestats, el 53% opinen que Trump afavoreix les seves oportunitats. Als set estats clau es repeteix l'empat: Harris té un avantatge a Wisconsin (50%-47%), Michigan (49%-47%) i Pensilvània (49%-48%).