Harris, en la primera entrevista com a presidenciable: "Els meus valors no han canviat"

WashingtonKamala Harris ha concedit la seva primera entrevista als mitjans seguint la mateixa tàctica que fins ara: amb pocs detalls nous sobre la seva agenda, un discurs reconciliador i traient pit de la gestió feta els darrers tres anys al costat de Joe Biden. Quan falten 12 dies per al debat amb Donald Trump, l'equip de campanya s'encarrega de mantenir la sequera perquè els republicans no tinguin gaire material per atacar la demòcrata. Ara bé, el que també es desprèn de la conversa editada de 30 minuts amb la periodista de la CNN Dana Bash és que Harris tindrà una presidència bastant continuista amb l'actual administració.

Precisament, quan Bash li ha preguntat què poden esperar d'ella els seus votants veient aquesta deriva més cap al centre –especialment si es contraposa amb la seva candidatura a les primàries del partit el 2020– , Harris ha assegurat que és fidel als seus valors. “Crec que l'aspecte més important i significatiu de la meva perspectiva i decisions polítiques és que els meus valors no han canviat”, ha assegurat Harris. Al seu costat també estava assegut el seu candidat a vicepresident, Tim Walz. Els republicans, que ja havien criticat durament Harris per trigar tant a concedir una entrevista als mitjans, també l'han atacat per haver decidit afrontar les preguntes de Bash acompanyada del governador de Minnesota. Walz s'ha defensat de l'acusació d'haver exagerat la seva carrera militar dient que havia estat en zones de guerra.

Quan Harris es va presentar a les primàries, va dir en una entrevista a la CNN el 2019 que faria una prohibició federal del fracking si arribava a presidenta. Quan va passar a ser vicepresidenta, Harris es va allunyar de la promesa feta i fins i tot va emetre un vot clau per ampliar els contractes de fracking al país.

En aquesta ocasió, quan Bash li ha preguntat sobre què farà el primer dia que s'assegui al Despatx Oval, Harris ha respost que establirà "l'economia de l'oportunitat". Es tracta del terme sota el qual engloba la seva proposta econòmica, que va presentar fa dues setmanes a Carolina del Nord i que ha tornat a exposar aquesta nit. Entre altres mesures, Harris ha tornat a assegurar què pretén per fer accessible l'habitatge i prohibir "l'especulació" sobre el preu dels aliments.

Davant d'aquesta resposta, Bash li ha fet notar a Harris que actualment ja és vicepresidenta i li ha preguntat per què no s'han posat en marxa ja aquestes polítiques. La candidata ha intentat esquivar la pregunta fent referència a la situació econòmica que es van trobar ella i Biden quan van arribar a la Casa Blanca el 2020, després de la pandèmia: “Bé, primer de tot, havíem de recuperar-nos com a economia i ho hem aconseguit. Estic molt orgullosa de la feina que hem fet i que ha fet que la inflació estigui per sota del 3%.”

Una fotografia que ha obviat Harris és la de la situació econòmica dels Estats Units durant l'administració Trump, entre el 2017 i el 2019. En aquell moment la inflació no era tan alta i el mercat de l'habitatge no estava patint la crisi d'accessibilitat que té avui en dia, per això la vicepresidenta ha intentat emmarcar la gestió econòmica de Trump amb relació al període de la pandèmia.

Immigració i frontera

El continuisme de Harris respecte a Biden no només s'ha notat en el fet de treure pit sobre la feina feta aquest any, sinó també amb els arguments mostrats. Quan s'ha tocat la qüestió de la immigració i la frontera, un dels temes clau per a aquest 5 de novembre, el primer que ha fet Harris ha estat recordar com Trump va instigar els congressistes republicans per bloquejar la llei fronterera amb la qual havia estat treballant l'administració Biden. “Trump va bloquejar aquest projecte de llei que hauria contribuït a assegurar la nostra frontera, i ho va fer perquè creia que això l'ajudaria políticament. Va dir a la seva gent al Congrés que no el presentessin. Va matar el projecte de llei, una llei que hauria posat 1.500 agents més a la frontera”, ha afirmat.

Però Harris no ha tret pit del fet que en el darrer mes el nombre de persones que han travessat la frontera ha descendit dràsticament d'ençà que Biden va aprovar el decret que permetia les devolucions en calent. Al mes de juny, poc més de 83.000 migrants van creuar la frontera de manera il·legal, segons les autoritats frontereres nord-americanes. Al maig van ser gairebé 117.000. Es tracta del total mensual més baix des del gener del 2021. La demòcrata ha recordat la seva feina com a fiscal a Califòrnia: “Crec que hem de tenir lleis que tractin sobre què hem de fer amb les persones que creuen il·legalment la nostra frontera, i vull que quedi clar en aquesta campanya que he perseguit el tràfic d'armes i drogues, que he treballat en un estat fronterer com a fiscal general per fer complir les nostres lleis i que faré complir les nostres lleis com a presidenta en el futur”.

Suport militar a Israel

Un cop més, a l'hora de parlar de Gaza, Harris ha fet gala de la seva sensibilitat assegurant que han mort “massa palestins innocents” –més de 40.000 en els gairebé onze mesos de guerra–, però també ha insistit en el seu “inequívoc i ferm compromís amb la defensa d’Israel”. Es tracta del mateix missatge que ja va repetir durant el seu discurs a la convenció demòcrata. Israel té dret a defensar-se, però és important com ho faci.

Harris sempre ha mostrat més empatia cap al patiment dels palestins i ha sigut més crítica que Biden amb les accions del govern Netanyahu. Aquesta tendència ha fet pensar a l'ala més progressista del partit que el relleu de Harris podria suposar una nova etapa en la política d'enviament d'armes a Israel i de fet, a Chicago es va treballar per intentar pressionar la candidata perquè prometés que frenaria el suport militar. Però quan la periodista li ha preguntat a Harris sobre aquestes pressions i si la seva política sobre l’enviament d’armes a Israel canviarà, Harris ha assegurat que no.

La resposta destaca pel fet de ser explícita i no tant perquè sigui una novetat. A Chicago, sense obrir la boca, Harris ja va deixar clar què pensava de la qüestió de Gaza: el partit va vetar la intervenció d'una persona palestino-americana a l'escenari del United Center, mentre que sí que va deixar que parlés la família d'un ostatge nord-americà capturat per Hamàs el 7 d'octubre.

“Segueixo compromesa des del 8 d’octubre amb treballar cap a una solució de dos estats, on Israel estigui segur i, en igual mesura, els palestins tinguin seguretat, autodeterminació i dignitat”, ha dit Harris. La defensa de la solució dels dos estats és una cosa a la qual també ha apel·lat Biden al llarg del conflicte. Una vella proposta que cada dia que passa sembla més allunyada de la realitat.

Trump: "Següent pregunta, si us plau"

“El mateix truc de sempre. Següent pregunta, si us plau”. En menys d'un minut Harris s'ha espolsat la pregunta sobre els atacs de Trump, que va qüestionar que fos negra. El poc espai que ha decidit donar-li probablement ha estat més molest per al republicà que qualsevol cosa que hagués pogut dir i s'emmarca en aquesta nova tàctica dels demòcrates de reduir Trump a un egòlatra que només mira per ell.

Encara que Harris menystingui en certa manera al seu rival, no tracta igual els seus votants. Igual que va fer durant el seu discurs d'acceptació de la nominació, Harris ha volgut mostrar la seva voluntat de reconciliar el país assegurant que inclourà un republicà al seu gabinet si arriba a ser presidenta, tal i com va fer Barack Obama amb el seu ministre de transports, Ray LaHood. "He passat la meva carrera convidant la diversitat d'opinions. Crec que quan es prenen algunes de les decisions més importants, és important tenir gent a la taula amb punts de vista i experiències diferents, i crec que això beneficiarà el poble americà", ha dit.

L'afirmació vol reforçar el missatge d'unitat que ja va esbossar durant la seva intervenció a Chicago. Una vegada més, Harris busca penetrar més enllà de les bases del partit per arribar a aquells votants indecisos i als conservadors descontents amb la deriva del partit republicà sota Trump.

“Crec que la història mostrarà no només que Joe Biden ha dirigit una administració que ha aconseguit aquests èxits extraordinaris, sinó que ha demostrat al llarg de la seva vida i carrera, també com a president, ser un home força desinteressat i posar sempre per davant el poble americà”, ha assegurat Harris, que ha revelat com va ser el moment en què el president li va dir que es retirava. “Estàvem asseguts a casa amb la família per fer un trencaclosques, quan va sonar el telèfon i era Joe Biden, que em va dir el que havia decidit”, ha relatat. Segons Harris, el seu primer pensament no va ser per a ella, “sinó per a ell”. “Em va dir: ‘Deixaré la cursa electoral i et donaré suport a tu com a candidata’”.

Les dues preguntes a Walz

Al final de l'entrevista Walz s'ha enfrontat a una pregunta difícil i una de fàcil. La difícil ha estat sobre les declaracions en què assegurava haver portat armes “a la guerra” tot i no haver estat mai en una zona de conflicte. Walz ha esquivat la qüestió dient que “el meu historial parla per si mateix”. A l'hora de contestar, Walz ha tornat a fer gala de la seva naturalitat i tranquil·litat, sense mostrar-se especialment incòmode. La pregunta fàcil ha estat sobre el moment viral a Chicago quan el seu fill, Gus, va aparèixer a la pantalla dient: "Aquest és el meu pare" i plorant. Walz ho ha descrit com un "moment visceral i emocional".