Harris, atrapada entre Biden i el descontentament popular
Quan Kamala Harris va aparèixer al programa The View d'ABC el mes passat per donar-se a conèixer, li van preguntar què faria de manera diferent del president Joe Biden. "No em ve res al cap", va respondre la vicepresidenta. Harris no ha sabut distanciar-se de la impopularitat de Biden. Tot i intentar projectar-se com una nova generació de lideratge, la majoria dels votants no l'han vista com una alternativa real a la continuïtat del govern actual. La seva vinculació amb Biden i la seva condició de vicepresidenta en funcions han estat percebudes com una forma de perpetuar unes polítiques que, per a molts, no resolien els problemes immediats dels americans. No es va desmarcar prou en temes econòmics, migratoris ni en el suport a Israel, i tot això ha contribuït al retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.
Les insatisfaccions econòmiques han pesat més que mai. Els demòcrates esperaven que les bones dades econòmiques, amb creixement i atur a la baixa, juntament amb la seva defensa del dret a l'avortament, fossin suficients per guanyar el suport de l'electorat. Però no ha estat així. Com recordava James Carville, l'assessor de Bill Clinton el 1992, amb la frase "És l'economia, estúpid", l'economia és la que marca la diferència i aquestes eleccions no han estat una excepció.
Tot i que els Estats Units no estan en recessió i s'han recuperat més ràpidament que el Regne Unit o la zona euro des de la pandèmia, la inflació continua afectant la vida diària dels estatunidencs, especialment els que tenen ingressos baixos. Aquest problema, que va ajudar Ronald Reagan a guanyar les eleccions de 1980, segueix sent una preocupació central per als votants. D’altra banda, molts treballadors veuen la immigració il·legal com un problema important, ja que creuen que contribueix a la caiguda dels salaris, tot i que no hi ha proves clares d’aquest impacte. Trump i la seva campanya van aprofitar aquestes percepcions per presentar-se com la millor opció per gestionar l'economia i controlar la migració.
L'electorat nord-americà va castigar Trump fa quatre anys, donant la victòria a Biden, ja que van considerar que la seva gestió durant la crisi de la covid va agreujar un col·lapse econòmic a causa de la pandèmia. Però el 2024 els estatunidencs han tornat a confiar en Trump, com ja van fer el 2016. Un sector important de la població encara creu que la seva experiència com a empresari el capacita per reconduir l'economia.
Esquerdes en la coalició demòcrata
Aquestes raons expliquen part de les esquerdes a la coalició demòcrata. Trump ha aconseguit atraure votants de classe treballadora no només blancs, sinó també negres i llatins. Les enquestes mostren que Harris ha obtingut menys suport entre els votants negres (86%-12%) i llatins (53%-45%) en comparació amb Biden el 2020, quan va guanyar el 92% dels votants negres i el 65% dels llatins. A més, tot i la defensa dels drets reproductius, Harris no ha aconseguit l'impuls esperat entre les dones, s'ha quedat amb un 54% del seu suport, en lloc del 57% de Biden. Així, una de les estratègies més importants de la seva campanya, que va ser clau per frenar l’onada republicana en les eleccions de mig mandat de 2022, no ha tingut el mateix impacte amb Trump a les paperetes.
Finalment, a la defensa de Harris, cal destacar que va haver de gestionar una campanya de només 100 dies. La derrota no recau completament en ella, que va posar en marxa una campanya exemplar en un temps rècord, sinó en Joe Biden, que no va admetre que no tenia la força ni les condicions per fer front a Trump ni per seguir com a president. La seva resistència a deixar pas va privar els demòcrates d'unes primàries que haurien pogut donar més força a Harris o a qualsevol altre candidat amb una alternativa més renovadora per afrontar els reptes econòmics i la insatisfacció popular. Aquesta falta de renovació dins del partit va acabar afectant la candidatura de Harris, que es va veure atrapada sense el suport necessari per fer el salt final a la presidència.