Guia per seguir la presa de possessió de Trump

La rotonda del Capitoli i un pavelló esportiu acolliran una atípica cerimònia que caldrà seguir per la televisió

Imatge del Mall de Washington, que estarà tancat i hipervigilat aquest dilluns per a la presa de possessió de Donald Trump.
5 min
4
Regala aquest article

BarcelonaAquest dilluns, a les 12 en punt del migdia, Joe Biden deixarà de ser president dels Estats Units i Donald Trump agafarà, un altre cop, les regnes del país. El cap del Tribunal Suprem dels Estats Units, John Roberts, prendrà jurament al magnat republicà a l'interior del Capitoli, en el gran vestíbul que hi ha sota la cúpula de l'edifici i que es coneix com la rotonda del Capitoli. Des del 1985, amb Ronald Reagan, que cap president feia servir aquest espai per a la presa de possessió, en lloc de les tradicionals escales de la façana oest de l'edifici. Però les baixes temperatures que s'esperen d'entre -4 i -13 ºC aquest dilluns han forçat a traslladar la investidura a l'interior, igual que va passar fa 40 anys.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Trump es convertirà dilluns en el 47è president dels Estats Units, el segon de la història que torna a governar després d'un primer mandat que no és consecutiu, després del president Grover Cleveland el segle XIX.

En què consistirà la investidura?

Els actes arrencaran a primera hora del matí a la Casa Blanca, on el president Joe Biden i la primera dama, Jill Biden, rebran els Trump per a la tradicional cerimònia del te, que simbolitza el traspàs de poders. Un costum que no es va poder fer fa quatre anys perquè Trump va abandonar la Casa Blanca una hora abans de l'arribada de Biden afirmant: "Tornarem d'alguna manera". Una promesa que complirà aquest dilluns.

Després d'això, tots quatre es traslladaran al Capitoli, on la cerimònia de jurament –a la rotonda de l'interior de l'edifici– arrencarà una mica abans de les 12 h. Primer el vicepresident J.D. Vance i després el president Donald Trump juraran el càrrec prometent protegir la Constitució amb una mà sobre la Bíblia. Trump ho farà un altre cop amb dues bíblies, la del president Abraham Lincoln i la que li va regalar la seva mare de petit, igual que va fer el 2017. Un cop fet això serà el moment del discurs, que acostuma a durar un quart d'hora, però en moltes ocasions ha deixat frases per a la història.

Després els actes es traslladaran a l'estadi Capitol One Arena, un pavelló amb capacitat per a 20.000 persones, on el públic haurà seguit la jura per les pantalles. En aquell pavelló tindran lloc les actuacions i, segons va anunciar el mateix Trump, també es farà allà, sota cobert, la tradicional "desfilada" del president i la primera dama, que acostuma a fer-se a través de l'avinguda Pensilvània des del Capitoli fins a la Casa Blanca.

Després de la festa, Trump es traslladarà a la Casa Blanca, on s'espera que signi els seus primers decrets o ordres, que ja ha avisat que podrien servir per reprendre la construcció del mur a la frontera, iniciar noves explotacions de petroli i concedir el perdó a alguns dels assaltants del Capitoli. Després encara li quedaran tres balls de gala a la Casa Blanca, amb entrada restringida i tot el luxe i la pompa. 

Ciutat blindada

El que és clar és que l'equip de Trump no podrà dir aquest cop que ha estat la cerimònia més multitudinària de la història, com va fer l'any 2017 encetant l'era dels "fets alternatius". El canvi d'ubicació anunciat divendres, que trasllada tots els actes a l'interior pel fred, farà que la immensa majoria de les 200.000 persones que tenien una invitació (gratuïta) per assistir a l'esdeveniment als jardins del Capitoli hagin de buscar seient al pavelló esportiu Capital One o bé, majoritàriament, seguir-lo a través de la televisió.

Tot i això, el dispositiu policial es manté. Més de 25.000 agents de policia s'han desplegat a Washington, en estat d'alerta tant pels dos intents d'assassinat contra Trump durant la campanya com pels dos atacs terroristes del dia de Cap d'Any. Franctiradors als terrats, equips tàctics a terra i drons patrullant el cel completen un desplegament que respon a "un ambient d'amenaça més alta", segons explicaven fonts del servei secret. El cap de la policia del Capitoli, Thomas Manger, explicava que els preocupen especialment "els llops solitaris" com el de Nova Orleans, que va matar 14 persones.

La tanca que envolta tot el centre de Washington, amb una llargada de 48 quilòmetres, és la més alta mai erigida a la ciutat, segons Reuters, amb més de dos metres d'alçada perquè ningú pugui escalar-la. Tot el centre de la capital estarà tancat al trànsit, amb un bloqueig de barreres de formigó en alguns punts, per aïllar la zona que va des del Memorial de Lincoln fins al Capitoli i engloba la Casa Blanca.

Qui hi assistirà i qui no?

El mateix Donald Trump va contribuir a elevar el risc al saltar-se el costum de no convidar líders estrangers, un escenari que s'evitava precisament per motius de seguretat. Trump ha convidat fins i tot el president de la Xina, Xi Jinping, però ja ha anunciat que no hi anirà i que hi enviarà un alt representant en el seu lloc. Els que sí que han dit que hi assistiran són mandataris aliats de Trump com el president de l'Argentina, Javier Milei, o la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.

Els mandataris formaran part del públic exclusiu, i reduït, que podrà seguir la cerimònia dins de la rotonda del Capitoli, amb alts càrrecs del Congrés, el Tribunal Suprem i tots els expresidents vius dels Estats Units. Trump va trencar el protocol fa quatre anys quan es va negar a assistir personalment a la presa de possessió de Joe Biden, a qui mai va reconèixer com a president electe. Enguany la sorpresa ha estat la de l'exprimera dama Michelle Obama, que no assistirà a la investidura de Trump, segons va anunciar el seu equip –tampoc va atendre el funeral de Jimmy Carter fa pocs dies– sense donar cap explicació.

Qui hi actuarà i qui no?

La investidura de Biden fa quatre anys va ser molt atípica, perquè es va haver de celebrar en plena pandèmia de la covid-19, cosa que va reduir enormement la quantitat de públic, que hi assistia amb mascareta i s'asseia respectant la distància social. Però les restriccions sanitàries no van deslluir del tot la cerimònia, que va comptar amb actuacions tan destacades com les de Lady Gaga o Jennifer López. A això s'hi va afegir un programa televisiu especial, emès en prime time aquella mateixa nit, en què celebrities com Katy Perry, Springsteen i Bon Jovi donaven la benvinguda al nou president Biden, amb la presentació de Tom Hanks.

La tendència demòcrata de gairebé totes les grans estrelles del país ja li va negar a Trump un repertori a l'alçada en la seva primera investidura, l'any 2017. Però aquest any s'ha rescabalat una mica, perquè una banda icònica com els Village People han accedit a tocar en la seva presa de possessió "per la unitat del país". La seva cançó mítica i himne gai, el YMCA, s'ha convertit en himne del trumpisme a còpia de repetir-la insistentment en els mítings i actes de campanya de Trump. Malgrat les propostes perjudicials al col·lectiu LGBTI+ amb què ha guanyat les eleccions, en la presa de possessió de Trump també hi actuarà una altra icona gai, la cantant Carrie Underwood, a més del cantant d'òpera Christopher Macchio i l'estrella del country i pare de Miley Cyrus Billy Ray Cyrus.

Com a curiositat, resulta que aquest any la presa de possessió, que sempre és un 20 de gener, coincideix amb el Dia de Martin Luther King, l'icònic lluitador pels drets civils als Estats Units, que se celebra sempre el tercer dilluns de gener.

Qui paga la festa?

Els actes oficials de jura del càrrec al Capitoli es paguen amb diners públics, però després cada president té un comitè d'organització que hi afegeix actuacions, balls i desfilades amb diners recaptats pel seu equip. Entre els donants per a la festa d'inauguració del nou mandat de Trump s'ha fet públic que, per exemple, el propietari d'Amazon i del Washington Post (que en la passada campanya electoral es va negar per primer cop en la història a donar suport a cap dels dos candidats), Jeff Bezos, i el fundador de Facebook i propietari de Meta, Zack Zuckerberg, han donat un milió cadascun.

stats