La guerra a Gaza trenca Harvard

BarcelonaLa junta directiva de Harvard ha hagut de sortir en defensa de la seva rectora, Claudine Gay, després de les fortes pressions que ha rebut, acusada d'inacció davant un suposat antisemitisme a la universitat. Perquè criticar els bombardejos indiscriminats d'Israel a Gaza, assistir a manifestacions demanant l'alto el foc o organitzar conferències amb oradors propalestins és qualificat d'antisemitisme per una part important de la societat nord-americana. És un dels fruits de l'actuació dels grups de pressió sionistes, que han llançat el crit d'alarma per "l’assetjament" que denuncien molts jueus als campus dels EUA. La tensió fa anys que hi és a les universitats dels Estats Units i es dirigeix cap als àrabs o totes les veus crítiques amb l'estat israelià. La guerra de Gaza ha portat la mala maror al límit.

L'escalada del conflicte entre Israel i Palestina està posant a prova la llibertat d'expressió, sobretot a les universitats d'elit com Harvard. L'escrutini ha arribat fins a la seu del poder legislatiu i ja s'ha cobrat les primeres víctimes. A principis de mes, Gay, una antropòloga que a l'estiu es va convertir en la primera rectora no blanca en els 368 anys d'història d'una de les universitats més prestigioses del món, va participar en una sessió al Congrés nord-americà sobre l'antisemitisme als campus, on també eren presents les rectores de la Universitat de Pennsilvània, Elizabeth Magill, i la del MIT, Sally Kornbluth.

Davant les preguntes agressives dels congressistes, totes tres van donar un conjunt de respostes que han estat qualificades d'evasives, malgrat que els seus arguments al·legaven que la llibertat d'expressió forma part dels reglaments de les universitats que dirigeixen i només els toca actuar en cas d'assetjament, perquè la seva feina no és reprimir protestes. Això els va valdre les crítiques dels grups proisraelians, així com l'amenaça dels principals donants de retirar el suport econòmic si les universitats no les destituïen.

Pressió financera

Fruit de la pressió, Magill es va veure obligada a dimitir. En el cas de Gay, de moment resisteix malgrat les dures crítiques dels principals donants de Harvard. Entre ells hi ha el multimilionari Bill Ackman, director executiu del fons Pershing Square Capital Management, que va signar una carta oberta denunciant-la com la persona "que més mal ha fet a la reputació de Harvard en la història de la universitat" i suggerint que va ser contractada per complir els criteris de diversitat. Rere el debat hi ha el finançament de les universitats, que en gran part prové d'un grup cada vegada més reduït de donants: més del 80% de l'import de les donacions, que l'any passat van significar 59.500 milions de dòlars, prové de l'1% dels donants.

L'últim multimilionari a entrar en la llista de donants que retiren el suport a Harvard és Len Blavatnik, exalumne i un dels accionistes majoritaris de Warner Music Group. Per mitjà de la seva fundació familiar, ja ha donat més de 270 milions a Harvard, un flux de diners que aturarà si Gay segueix dirigint la universitat, segons ha confirmat Bloomberg aquest dijous.

Però, a diferència del cas de Magill, la junta directiva de Harvard no ha dubtat a donar suport a Gay: "En aquests temps convulsos i complexos, estem unànimement al costat de la rectora", van escriure en un comunicat: "Les nostres llargues deliberacions reforcen la nostra confiança en Gay com la líder adequada per ajudar la nostra comunitat a guarir-se i abordar els gravíssims problemes socials que tenim al davant". Més de 700 professors de Harvard han signat una petició demanant a la universitat que continuï resistint a la censura.

Antisionisme i antisemitisme

Els grups proisraelians confonen les crítiques a Israel amb l'antisemitisme i la defensa de Palestina amb el suport a Hamàs. En el punt de mira hi ha l'ús de conceptes com intifada –que en àrab significa aixecament– o el lema "Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure", que ja va provocar el mes passat una resolució de censura contra l'única congressista d'origen palestí al Congrés, Rashida Tlaib.

En el cas de Harvard, la tensió ha anat augmentant al ritme del conflicte al Pròxim Orient. El 8 d'octubre, l'endemà dels atacs de Hamàs al sud d'Israel que van causar més de mil morts i centenars de segrestats, el grup estudiantil Harvard Palestine Solidarity Committee va publicar un comunicat de suport a Palestina assegurant que "el règim d'Israel és completament responsable de tota la violència que hi pugui haver".

L'escrit no va ser gens ben rebut pels alumnes jueus, que van entendre'l com una justificació de la violència i com una crida al genocidi contra el poble jueu. Tanmateix, des d'aleshores les amenaces que s'han viscut a la Universitat de Harvard han anat més aviat en l'altre sentit. Poderosos multimilionaris com Ackman i Blavatnik, sionistes i exalumnes de Harvard, van demanar que es fessin públics els noms de tots els alumnes relacionats amb la carta i que se'ls privés de la possibilitat d'obtenir feina.

"Diversos CEO m'han preguntat si Harvard publicarà una llista dels membres de cadascuna de les organitzacions que han signat la carta atribuint a Israel la responsabilitat exclusiva de les atrocitats de Hamàs, per assegurar-nos que ningú de nosaltres els contracti per descuit", va tuitar.

Això és exactament el que va acabar passant amb alguns d'aquests alumnes. Dies després, un camió equipat amb una enorme pantalla circulava pels campus de Harvard anunciant-ne els noms, acompanyats de fotografies i d'una etiqueta: "Els líders antisemites de Harvard". El camió l'havia pagat Adam Guillete, director de la companyia ultradretana Accuracy in Media.

Diversos alumnes d'aquestes associacions van començar a alçar la veu per les xarxes socials afirmant que havien estat acomiadats. Entre ells, tres nois que treballaven al despatx d'advocats Davis Polk & Wardwell, empresa que es va justificar assegurant que els seus discursos anaven "en contra directament del nostre sistema de valors". Ara, el mateix assetjament ha arribat fins al domicili de la rectora de Harvard, amb protestes i furgonetes amb missatges proisraelians que es passegen davant de casa seva.

Aquestes pressions no disten gaire de les que es viuen a les universitats de tot el país. La Universitat de Vermont va suspendre una xerrada d'un poeta palestí. La de Brandeis, que havia signat un compromís amb la llibertat d'expressió, va prohibir l'activitat a un grup estudiantil propalestí, Students for Justice in Palestine. I el mateix grup, acusat de donar suport a Hamàs, també és perseguit a les universitats de Colúmbia, George Washington i Rutgers.