Gira asiàtica de Biden per renovar aliances i frenar la influència de la Xina
Les parades a Seül i Tòquio del president nord-americà busquen millor coordinació en seguretat i comerç
WashingtonAl pla de Joe Biden de reconduir els Estats Units cap a la imatge de lideratge mundial, aquesta idea de recuperar el globalisme internacional perdut i abandonat durant el mandat del seu predecessor li faltava una parada clau: l'Àsia. El context que li ha tocat viure en aquest any i escaig de primer tram de govern l'ha obligat a centrar-se a refer els ponts amb Europa, dedicar-hi esforços i recursos, viatjar-hi tres vegades per assegurar que sí, que "els EUA han tornat" a l'esfera internacional, que s'hi pot tornar a confiar per confrontar els reptes compartits; ara mateix, el més evident, l'agressió russa a Ucraïna.
El conflicte a l'est d'Europa li ha alterat el pla de centrar-se gairebé únicament en el que la seva administració considera un competidor extrem, el "test geopolític més gran", el repte més important: la Xina. No ha deixat mai de banda aquesta pugna, però no ha pogut posar-hi tot el temps que voldria. "No crec que l'espectre de la Xina com una amenaça estratègica hagi desaparegut o fins i tot disminuït per la crisi a Ucraïna", diu Manjari Chatterjee Miller, experta en el sud asiàtic del Council on Foreign Affairs. Per això, tan aviat com l'agenda l'hi ha permès, s'ha organitzat una gira per Corea del Sud i el Japó.
Des de dijous, Biden és a l'Àsia per presentar en persona el compromís diplomàtic, en seguretat i econòmic del seu govern amb els seus principals aliats asiàtics, en una regió on el creixement i la influència xinesa marquen i desafien els interessos nord-americans. "El nucli d'aquest viatge és construir sobre la xarxa d'aliances a l'est d'Àsia", assegura Evan Medeiros, exassessor en assumptes asiàtics de Barack Obama. "Els EUA estan intentant enfortir la coordinació i cooperació amb aliats i socis per confrontar la Xina de la manera més efectiva", afegeix Yun Sun, del think tank Stimson Center.
El principal missatge que vol enviar la Casa Blanca és clar: "Una visió afirmativa de com pot ser el món si les democràcies i les societats obertes del món s'uneixen per modelar les regles", va dir el principal assessor de Biden, Jake Sullivan, a l'avió de camí a Seül. Una idea que esperen que "s'escolti a tot arreu, i que creiem que s'escoltarà a Pequín".
El repte xinès
El repte xinès té diversos vessants per als EUA, principalment dos: seguretat i economia. Donar seguretat militar i compromisos ferms, especialment forjant aliances que serveixin de dissuasió per a qualsevol intent de sobrepassar línies vermelles (especialment amb Taiwan), és cabdal. Per a Miller, Washington vol deixar clar que, en un hipotètic escenari d'agressió, actuarà amb una "determinació similar" a la resposta en el conflicte ucraïnès.
Però l'interès d'aturar la influència xinesa ara per ara és principalment econòmic i tecnològic. La crisi en la cadena de subministraments, especialment en xips i altres productes del mateix sector com les bateries, ha posat en guàrdia els EUA i la seva dependència de les plantes de la Xina, una situació que volen revertir per garantir subministraments en el futur.
No és casual, doncs, que la primera visita de Biden a Seül hagi estat a una planta de la tecnològica Samsung. I és per això que, al Japó, presentarà l'anomenat Marc Econòmic de l'Indopacífic, aliança per potenciar el comerç i la inversió regional, una interdependència que, a més, potenciï cadenes de subministrament entre aliats, reduint el poder de la dependència productiva xinesa i la influència que se'n deriva.
A banda de la Xina, a la regió hi ha un altre element que no es pot oblidar i que no ha deixat de preocupar Washington: Corea del Nord. Pyongyang fa mesos que ha tornat als seus assajos balístics i ben aviat podria fer el mateix amb les proves nuclears; els serveis d'intel·ligència nord-americans, sud-coreans i japonesos asseguren que hi ha una possibilitat real que facin un test durant la visita de Biden. Washington ha confirmat que té una resposta coordinada en el cas que això es produeixi; no obstant això, els experts asseguren que la Casa Blanca no ha presentat cap pla per contrarestar l'amenaça nord-coreana ni intentar redreçar una relació tensa.
