La frontera ja sap qui guanyarà les eleccions dels Estats Units

L'enduriment de les polítiques migratòries dels demòcrates als EUA fa témer que la situació no variarà amb Trump o amb Harris

Migrants rere el mur d'una frontera.
6 min

Enviada especial a Nogales (Mèxic)Els ulls negres estan clavats a terra i les mans angoixades estrenyen contra el pit la bossa de plàstic precintada amb l'escut dels Estats Units. A dins hi ha les poques pertinences que la Victorina encara tenia quan la patrulla fronterera la va detenir la matinada del diumenge. Enmig dels plors i telefonades de les més de cinquanta persones que acaben de ser deportades a Nogales, Mèxic, la Victorina està immòbil. La mirada, buida. "Què faré ara?", xiuxiueja per ella. "No puc tornar a Guerrero. No puc, no puc", renega. ¿Per què? "M'han amenaçat de mort". La dona, de 44 anys, esclata a plorar. "Ho he explicat als agents, però no m'han volgut escoltar. M'han obligat a firmar els papers".

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La Victorina, igual que la resta de migrants que s'amunteguen al carrer, és el revers de l'ordre executiva que va signar el president nord-americà, Joe Biden, al juny i que ha accelerat les deportacions. "Vaig travessar la frontera la nit del dissabte i vaig entregar-me el diumenge al matí", explica després d'haver estat retornada a Mèxic aquest dilluns passades les onze del matí. La finestra temporal de la devolució just supera les 24 hores.

El decret retalla el dret d'asil i desqualifica per al procés qualsevol persona que entri de forma il·legal al país. Només es consideren unes poques excepcions i, en teoria, el cas de la Victorina hi encaixaria. "No és legal, però és una realitat que estem sentint de molts migrants recentment. Segons la llei, el que hauria de passar és que, si algú expressa la seva por, hauria de ser derivat a una entrevista de por [una mena de test en què es valora el nivell de por de la persona, i si és creïble o no, per considerar l’asil]", exposa Chelsea Sachau, advocada del Projecte Florence i que assessora els migrants sobre el procés d'asil a la ciutat de Tucson.

"A Nogales tampoc s'estan aplicant les excepcions per les emergències mèdiques. Quan les persones s'acosten dient que es troben en una situació d'emergència mèdica, els oficials els diuen que no és el seu problema", denuncia Sachau. L'ordre executiva preveu seguir en vigor mentre les trobades amb la patrulla fronterera superin les 2.500 de mitjana diària durant una setmana. "Van posar aquest llindar perquè saben que és molt difícil complir-lo", comenta l'advocada.

Pressió republicana

Biden va aprovar la mesura després que la bancada republicana del Congrés, instigada per Donald Trump, sabotegés el projecte de llei migratòria presentat pels demòcrates. Biden va segellar la frontera completament per defensar-se dels atacs de Trump en any electoral i intentar restaurar la mala imatge sobre la gestió que ha fet la seva administració de la frontera.

Trump ha promès una "deportació massiva" si torna a la Casa Blanca mentre critica la "frontera oberta" de Biden. La realitat és que el demòcrata ja ha superat la xifra rècord d'1,5 milions de deportacions que va batre Trump mentre era president. A finals de juny el Migration Policy Insitute ja advertia que Biden havia realitzat 1,1 milions de deportacions entre l'inici de l'any fiscal de 2021 fins al febrer del 2024. Durant l'any fiscal del 2024 els Estats Units ha repatriat més de 700.000 migrants, dels quals 160.000 han estat expulsats entre el 5 de juny –moment en què va entrar en vigor l'ordre– i finals de setembre, segons l'Oficina de duanes i protecció fronterera (CBP, en anglès).

Enmig dels caps cots i desorientats, una filla busca els seus pares. La Gabriela, de 22 anys, es mou entre la gent amb els ulls plorosos i els peus pesats. Arrossega les sabates perquè no tenen cordons. Cap de les persones deportades en té. Els oficials nord-americans, "la migra", els hi tallen, fins i tot als nens, perquè no escapin. "Muchacha, ¿has vist els meus pares? Els guàrdies em van dir que van marxar a un altre alberg. No em volien dir on". Al mateix carrer, a la sortida de l'oficina de representació local de l'Institut Nacional de Migració del govern mexicà a Nogales, mitja hora abans es repetia la mateixa escena, però a la inversa. La María Celía Mara Buendía buscava la Gabriela entre les dones i els nens que acabaven de ser deportats. Al seu costat, el Marcelo no parava de marcar el telèfon sense obtenir resposta.

"Molta gent no sap que encara existeix un altre tipus de separació familiar. La llei només considera com a unitat familiar la mare i/o el pare i els seus fills biològics menors d'edat. Llavors, si tens fills majors d'edat o si vas amb un menor que no sigui un fill biològic és molt probable que us separin", exposa Sachau. Al fill major d'edat el tractaran com un "adult individual", mentre que el menor passarà a ser "un menor no acompanyat", encara que anés amb altres membres de la seva família. "Això genera situacions en les quals passa que els pares aconsegueixen arribar al destí final amb el seu fill menor, però, en canvi, el germà gran acaba sent deportat".

Migrants a la frontera de Mèxic amb els Estats Units a principis d’aquest any. EFE





L'ordre executiva de Biden també ha aconseguit reduir en un 55% les detencions a la frontera. Després d'arribar al rècord de 294.741 trobades amb la patrulla fronterera el mes de desembre passat, la xifra ha caigut a 53.900 durant l'últim mes de setembre, segons el CBP. L'administració Biden presenta les xifres com un èxit de la seva política migratòria, encara que Sachau ho matisa. "La caiguda dels números és més gran perquè el govern dels Estats Units té acords amb altres països per frenar la gent abans que arribi a la frontera, com ara Mèxic".

L'executiu mexicà deté els migrants durant el camí cap a la frontera nord-americana i els deixa al sud del país, a prop de Guatemala. "Estan empenyent el problema al sud. La majoria de persones que arriben i demanen asil no saben què és el CBP ONE", exposa Sachau. El CBP ONE és l'aplicació que té el govern nord-americà per demanar asil des de fora del país. Actualment, és l'única via per aconseguir que s'arribi a considerar la petició, fet que acaba concentrant els migrants al nord de Mèxic. Les cites poden arribar a allargar-se mesos o fins i tot anys.

Tendència global

"No és el títol 42 [que va instaurar Trump durant la pandèmia per fer expulsions en calent] però sí que veiem una continuació de les polítiques. Els detalls poden variar entre un govern i l'altre, però bàsicament cada política aprovada és la de treure més gent cap a fora", sentencia Sachau. Un fet que preocupa tota la comunitat que treballa amb migrants, perquè veu com a banda i banda s'està imposant un discurs que va en contra dels drets del dret d'asil. "Veiem una tendència de polítiques de mà dura en diversos països del món, no només als Estats Units".

El Partit Demòcrata, que sempre havia presentat més sensibilitat per les persones migrants, s'ha deixat arrossegar per la retòrica xenòfoba de Trump, que treu rèdit electoral del drama humanitari que es viu al llarg dels 3.100 quilòmetres que separen els Estats Units de Mèxic. La gestió Biden, i el viratge cap a posicions més dures contra la immigració, fa que les persones que treballen a la frontera amb els migrants no tinguin gaires esperances de millora.

El president dels EUA, Joe Biden, en una imatge d'arxiu.

"Les polítiques migratòries són quasi iguals. Després del 5 de novembre, guanyi qui guanyi, no canviarà la situació de la manera que voldríem", exposa Chris de No Más Muertes, una organització humanitària que treballa a la frontera donant aigua i menjar als migrants que creuen del desert d'Arizona. El 2019, sota l'administració Trump, un dels seus voluntaris, Scott Warren, va ser detingut sota l'acusació de "conspirar per transportar il·legalment" dos migrants per fer precisament això. Al final el jutge va donar la raó a Warren, que estava oferint ajuda humanitària.

Chris no descarta que els voluntaris que ofereixen ajuda humanitària als migrants puguin tornar a córrer la mateixa sort, tant si guanya Trump com Harris: "Crec que també amb Harris podria passar, més que res per com de polèmic s'ha tornat el tema de la immigració. Crec que qualsevol president podria acabar fent el mateix que va passar amb Scott o repetir les batudes que va patir el nostre campament el 2020 i el 2017". L'activista apunta com "abans els demòcrates havien de demostrar una mica d'humanitat" amb la immigració, però "cada cop això importa menys".

stats