Els Estats Units voten en un clima de tensió i mesuren la decepció amb Biden

WashingtonEls Estats Units han obert els centres de votació aquest dimarts enmig d'un clima electoral tens, carregat d'incerteses, especulacions sobre frau electoral i violència política, en uns comicis que marcaran el futur de l'agenda de Joe Biden a la Casa Blanca. De moment, no s'ha registrat cap incident remarcable en la que està sent "una de les eleccions més importants de les nostres vides", segons va dir ahir a la nit el president en el seu discurs de tancament de campanya a l'estat tradicionalment demòcrata de Maryland. "El que passi en els pròxims tres anys marcarà les nostres vides", va afegir, referint-se als dos models de societat contraposats en disputa a les eleccions de mig mandat, i va assegurar que "ha arribat l'hora de defensar la democràcia". A uns 650 quilòmetres, a Ohio, un estat industrial de l'Oest Mitjà angoixat per la globalització, Donald Trump demanava als seus seguidors que surtin a "salvar el Somni Americà" votant en "una enorme onada vermella", i anticipava que el 15 de novembre farà "un gran anunci" des de la seva residència de Florida.

Les eleccions de mig mandat serviran per renovar la Cambra de Representants, un terç del Senat i 36 governadors estatals. Les últimes enquestes auguren una contundent derrota demòcrata a la Cambra de Representants i una ajustada batalla pel Senat, que es dirimirà als estats competitius d'Arizona, Michigan, Pennsilvània, Geòrgia i Nevada. La campanya d'aquestes eleccions legislatives, la més cara de la història (amb una despesa de 16.700 milions de dòlars entre els dos partits), ha passat factura al partit de Biden, que veurà paralitzada la seva capacitat d'acció si perd el control del Congrés.

Les midterm seran una prova de foc per a la credibilitat del sistema democràtic. S'hi presenten fins a 291 candidats negacionistes del resultat de les presidencials del 2020, és a dir, que sostenen que la victòria de Biden va ser producte d'un frau electoral. D'aquests, 171 van per davant a les enquestes. "En aquests moments, la democràcia penja d'un fil als Estats Units", lamenta Mackenzie Manns, votant demòcrata de 26 anys, a la sortida d'un col·legi electoral a Washington. "Si els demòcrates perden, començarem a veure com el país es torna més autoritari. Els republicans realment volen acabar amb el dret a vot fent més restrictiu el registre", afegeix. "Volen acabar amb el dret de les dones a l'avortament, derogar el matrimoni homosexual, dificultar els mètodes anticonceptius... Volen posar fi a tot allò per al qual hem lluitat en els últims anys", lamenta.

En les últimes setmanes han augmentat a les xarxes socials les campanyes de desinformació que amplifiquen el relat del frau electoral que va portar a l'assalt al Capitoli. El Rem, de 41 anys, que ha votat a l'estat de Maryland, creu que es podria repetir la mateixa història després d'aquestes eleccions. "El 6 de gener del 2021 ens va agafar a tots amb la guàrdia baixa, però ara ja crec que tot és possible", assegura. De cara als pròxims dies, creu que "hi ha un 50% de possibilitats que hi torni a haver actes violents". La Mackenzie hi està d'acord. "Sens dubte, els demòcrates reconeixeran els resultats de les eleccions, però veig als republicans actuant de la mateixa manera" que en les presidencials. "On perdin, diran que hi ha hagut frau" i "hi pot haver violència un altre cop", augura.

Jornada sense incidents, malgrat les amenaces

En les setmanes prèvies a aquests comicis, diversos grups d'ultradreta han fet una crida als seus seguidors a "monitoritzar" el procés electoral, especialment pel que fa al recompte de vots. A través de les xarxes socials, s'han organitzat grups de "vigilància" per prevenir el "frau electoral". Tanmateix, fins al moment d'escriure aquest text, els comicis han transcorregut sense aldarulls. Davant l'amenaça d'intimidacions provinents de grups d'ultradreta, el Departament de Justícia ha supervisat el desenvolupament de la jornada electoral en 64 jurisdiccions de 24 estats del país. Es tracta d'una actuació habitual en les eleccions nord-americanes, però el desplegament ha sigut més gran que en altres comicis. En les presidencials del 2020, el departament de Justícia va vigilar 44 jurisdiccions en 18 estats.

Més de 44 milions de ciutadans han votat per avançat en aquestes eleccions, en un vot per correu que sol afavorir el Partit Demòcrata, i que els republicans estan utilitzant per avivar el descrèdit. En almenys tres estats clau –Pennsilvània, Michigan i Wisconsin– ja han iniciat la batalla legal per invalidar milers de vots. Per exemple, a Pennsilvània, el Tribunal Suprem estatal ha donat la raó al Comitè Nacional Republicà i els funcionaris electorals no podran comptar les paperetes on el votant s'hagi oblidat de posar la data d'enviament al sobre.

Quan sabrem els resultats de les 'midterm'?

Com acostuma a passar en les eleccions nacionals als Estats Units, els resultats no seran immediats: començaran a publicar-se durant la nit electoral, la matinada de dimecres a Catalunya, però no seran definitius fins que finalitzi el recompte al cap d'uns dies. En les presidencials del 2020, van passar quatre dies fins que els principals mitjans de comunicació del país van començar a declarar Joe Biden com a president electe. Aquests quatre dies van ser claus en la fabricació de "la gran mentida", les teories no demostrades pels republicans que afirmen que l'elecció va ser robada, i que ataquen de nou en aquests comicis.

Biden ja va alertar dijous passat que "porta temps comptar totes les paperetes legítimes d'una manera legal i ordenada". "En una democràcia, sempre ha sigut important que els ciutadans participin", va afegir, "ara és més important que mai que els ciutadans siguin, a més, pacients". En un discurs diametralment contrari, una de les advocades de Trump, Christina Bobb, va deixar entreveure que els republicans MAGA (del lema trumpista Make America Great Again) podrien declarar la victòria abans de temps. "Hi hauria d'haver un resultat, a tot estirar, a mitjanit o dimecres al matí –va aventurar–, les jurisdiccions que no tinguin un resultat semblaran molt sospitoses".

Les lleis que determinen com i quan es fa el recompte dels vots, en un país tan descentralitzat com els EUA, varien molt en funció de cada estat. En alguns, els vots per correu no es poden començar a comptar fins al mateix dia dels comicis, cosa que acostuma a demorar bastant els resultats. Aquesta nit això pot passar en alguns estats clau per a l'elecció del Senat, com Michigan, Wisconsin i Pennsilvània. A més, en el cas de Geòrgia, que també es troba entre els swing states, si cap candidat arribés al 50% dels vots, el resultat s'hauria de resoldre en una segona volta el 6 de desembre.