Els EUA consideren "raonable" avaluar si Israel ha violat el dret internacional, però no frenen l'enviament d'armes
L'informe, encarregat pel president Joe Biden, acusa Tel-Aviv de no fer prou per protegir els civils
WashingtonUn informe del departament d'Estat nord-americà al Congrés conclou que és "raonable avaluar" si Israel ha violat el dret internacional a la guerra de Gaza. Però exposa que no troba que hi hagi casos concrets que justifiquin frenar l'enviament d'armes a Israel, ja que considera que les garanties que va presentar l'estat hebreu al març sobre l'ús de les armes nord-americanes d'acord amb el dret internacional són "creïbles i fiables".
Amb quasi 35.000 palestins morts des que va començar el conflicte, el text apunta que "els resultats sobre el terreny, inclosos els alts nivells de víctimes civils, plantegen dubtes substancials" sobre si les forces israelianes han pres les mesures necessàries per minimitzar els danys contra la població. Segons el departament d'Estat, Israel "té el coneixement, l'experiència i les eines per implementar pràctiques per disminuir el dany civil en les seves operacions militars". Un fet que ja fa setmanes que els Estats Units reclamen al seu soci sota amenaça que si no recondueix la situació de la població civil hi haurà conseqüències. Així i tot, malgrat tornar a exigir un canvi en la manera com Israel tracta els civils, l'informe també assegura que no s'han trobat proves del fet que Israel hagi obstruït intencionalment l'arribada d'ajuda humanitària a Gaza.
És un altre exemple dels calculats, i no gaire exitosos, equilibris de Washington amb el seu soci. La part més dura i crítica de l'informe es reserva per assenyalar la falta de transparència d'Israel sobre les seves actuacions. Així, l'administració nord-americana recalca que Tel-Aviv "no va cooperar suficientment" durant els primers mesos de la guerra després de l'atac de Hamàs el passat 7 d'octubre. També destaca com "Israel no ha compartit informació suficient per verificar" si s'han utilitzat armes nord-americanes en casos concrets que hagin violat les lleis humanitàries. Encara que és precisament aquest aspecte el que permet als Estats Units justificar la decisió de mantenir oberta l'aixeta de l'ajuda militar.
Tot i que la publicació de l'informe ha coincidit amb la crisi oberta entre el president Joe Biden i el seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu, per l'ocupació del pas de Rafah, no hi té relació. Però pot influir-hi. La setmana passada es va congelar l'enviament de 3.500 bombes a Israel davant del temor que es fessin servir per atacar el sud de la Franja, i aquest dimecres Biden va amenaçar Netanyahu amb deixar d'enviar-li armes si envaeix completament Rafah. Atacar aquesta zona, on s'acumulen més d'un milió i mig de palestins, sense un pla per evacuar-los és una línia vermella per a Washington.
Crítiques internes
En aquest context en què sembla que s'ha arribat a un punt de no retorn en la relació entre Netanyahu i Biden, les conclusions d'aquest informe tenen (o tenien) la capacitat d'enterbolir encara més la situació. Encara que, vist el resultat, el que segurament sí que empitjorin siguin les crítiques de l'ala més progressista del sector demòcrata, que fa temps que demana restringir l'enviament d'armes a Israel.
Precisament, Biden va encarregar aquest informe al febrer per apaivagar les crítiques d'aquesta ala del seu partit i aconseguir així el seu suport per aprovar al Senat el paquet d'ajuda militar per a Ucraïna, Israel i Taiwan. Un altre viacrucis per al president que va estar mesos encallat i no va arribar a port fins al passat mes d'abril gràcies a l'atac de l'Iran. Casualment, la data que es va fixar per entregar les conclusions de la investigació era el dimecres d'aquesta setmana, encara que s'ha endarrerit fins aquest divendres.
Els demòcrates crítics amb el suport a Israel tenien l'esperança que si l'informe demostrava que Israel havia violat el dret internacional es podria aplicar la llei nord-americana que prohibeix l'enviament d'armes a altres països que "incorrin en un patró consistent de greus violacions dels drets humans internacionalment reconeguts". Però el departament d'Estat ha conclòs que això és probable, però no provat.
Hores abans que es presentés l'informe, a l'Assemblea General de l'ONU s'escenificava una altra imatge similar del calculat posicionament dels Estats Units respecte a Israel. El representant nord-americà a l'òrgan va votar en contra de la resolució que concedeix més drets a Palestina i que pressiona el Consell de Seguretat per reconsiderar "favorablement" l'admissió de Palestina com a estat de ple dret. Malgrat la mala maror, els EUA no han canviat el sentit del seu vot i han defensat els interessos del seu soci davant de l'aclaparadora majoria dels 143 estats que sí que hi han votat a favor.
