Els EUA van bombardejar el Nord Stream? Seymour Hersh diu que sí

WashingtonTres misterioses fuites als gasoductes Nord Stream i Nord Stream 2 van disparar les alarmes al setembre, cosa que va generar un misteri que no s'ha pogut resoldre fins ara: va ser sabotejat? Va ser Rússia? Van ser els Estats Units? En una publicació que probablement portarà cua, el prestigiós periodista Seymour Hersh, que ha destapat nombrosos escàndols polítics nord-americans, assegura que la Casa Blanca va ordenar bombardejar els gasoductes que feien arribar gas rus a Europa, en una operació executada per la CIA amb l'ajuda de Noruega. Així ho assegura en una investigació publicada a la seva pàgina web, creada aquest mateix dimecres, on cita una font anònima "amb coneixement directe del procés".

Segons afirma Hersh, "el juny passat, els bussejadors de la marina, operant de manera encoberta sota un exercici de l'OTAN, van plantar els explosius, que, tres mesos després, van ser accionats de manera remota". Apunta que la marina nord-americana "ha estat entrenant durant dècades bussejadors d'aigües profundes, altament qualificats, que són capaços de bussejar per fer el bé –utilitzant explosius C4 per netejar les runes dels ports i les platges– així com per fer el mal, fent explotar plataformes petrolieres estrangeres". Aquests bussejadors, segons la investigació del premi Pulitzer, "van completar amb èxit la seva missió a 260 peus (uns 80 metres) sota la superfície del mar Bàltic".

La publicació afirma que el sabotatge va tenir lloc després de nou mesos de discussions secretes del president dels Estats Units, Joe Biden, amb el seu equip de Seguretat Nacional, que haurien començat cinc mesos abans de la invasió russa d'Ucraïna. Els dies previs a l'atac, el mandatari havia amenaçat amb acabar amb el gasoducte: "Si Rússia envaeix, i això significa tancs i tropes travessant la frontera d'Ucraïna, ja no hi haurà un Nord Stream 2, li posarem fi", va dir el 8 de febrer.

Una operació encoberta

La suposada operació s'hauria estat gestant durant aquests nou mesos, en els quals, "durant la major part del temps, el problema no era si dur a terme la missió", sinó com fer-ho de manera encoberta, segons afirma el periodista. En el curs de les discussions, la marina i la força aèria haurien optat per mètodes més evidents, com l'ús d'un submarí o de fusibles retardats, però la CIA va insistir en una operació secreta.

Per no ser detectats, "Noruega era la base perfecta per a la missió", explica Hersh. Durant els últims anys, "l'exèrcit dels EUA ha expandit àmpliament la seva presència a Noruega", i hi ha instal·lat bases submarines i aèries, amb l'objectiu d'acostar-se a Rússia. "Al març, alguns membres de la missió van volar al país escandinau per reunir-se amb el servei secret i la marina del país. Una de les qüestions clau era saber quin era el millor lloc del mar Bàltic per plantar els explosius", explica Hersh, que assegura que el país nòrdic va escollir els objectius i el moment en què s'havia de dur a terme la missió. Així, el 26 de setembre un avió de l'exèrcit noruec hauria deixat caure una boia detectora que va activar els explosius i va deixar fora de servei tres de les quatre canonades.

Els països veïns, tant el govern suec com el danès, van veure des del primer moment indicis de sabotatge i dos mesos més tard Suècia va assegurar que tenia evidències que corroboraven aquesta tesi. "Les anàlisis mostren restes d'explosius", va indicar en un comunicat, on va evitar assenyalar un responsable: "La investigació és molt complexa i minuciosa. La recerca determinarà si hi ha cap sospitós que pugui ser identificat". Si és cert el que diu Hersh al seu article, els Estats Units i Noruega haurien sigut els autors materials de l'atac.