El Pròxim Orient aguanta la respiració a l'espera de la resposta d'Israel a l'atac de l'Iran

Beirut / WashingtonEl titular és contundent i pot desencadenar múltiples escenaris: l'Iran ha llançat l'atac més gran de la seva història contra Israel, el seu gran enemic al Pròxim Orient. Teheran ha disparat uns dos-cents míssils contra territori israelià, i ha arribat a les principals ciutats, com Tel-Aviv, Jerusalem o Haifa. Les alarmes antiaèries han sonat arreu del país i la pluja de míssils sobre el cel israelià serà una imatge difícil d'oblidar per a milions de ciutadans, molts dels quals corrien als refugis seguint les advertències del govern de Tel-Aviv. L'atac, que suposa una escalada encara més perillosa al Pròxim Orient, ha durat al voltant d'una hora i, segons Israel i els Estats Units, no ha causat víctimes ni danys materials significatius, ja que la majoria de projectils han estat interceptats per la refinada defensa antiaèria de l'estat hebreu. El règim iranià defensa una versió diferent: Teheran assegura que el 90% dels míssils que ha llançat han impactat contra els seus objectius. Serà difícil de saber la realitat, però sembla cert que aquest ha estat el primer cop que l'Iran ha aconseguit superar la defensa israeliana i colpejar en nuclis urbans.

Aquest mateix vespre, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja ha llançat un advertiment clar al règim de Teheran: "han comès un error i ho pagaran". Ara, el. Pròxim Orient aguanta la respiració a l'espera de la represàlia d'Israel.

La força simbòlica de l'atac és profunda. Teheran i Tel-Aviv s'han enfrontat cara a cara i es tem que això sigui el principi d'un escenari més perillós. L'exèrcit israelià ja ha advertit que respondrà amb contundència. "L'atac tindrà conseqüències. Tenim plans i actuarem en el moment i el lloc que triem", ha dit en una compareixença televisada el portaveu militar israelià, Daniel Hagari. Unes declaracions gairebé idèntiques a les que s'han fet des dels Estats Units, gran aliat i protector d'Israel: "[L'atac] és una escalada significativa per part de Teheran, i està clar que hi haurà greus conseqüències", ha advertit l'assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan.

El missatge que es difon des de l'Iran també és incendiari. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha amenaçat amb "atacs demolidors" contra Israel si Tel-Aviv contesta els seus bombardejos. Es tracta del segon atac que la República Islàmica du a terme contra Israel des de la seva fundació, el 1979. El primer va tenir lloc el mes d'abril. "En cas que el règim sionista intenti respondre a l'operació iraniana, s'enfrontarà a respostes demolidores", assegura el règim de Teheran.

Teheran fins ara havia optat per la contenció tot i els constants desafiaments de Tel-Aviv, que fa mesos que ataca objectius de socis clau del règim iranià. L'atac massiu contra els buscapersones i els walki-talkies, el sorprenent assassinat del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, els bombardejos contra Beirut o la invasió terrestre del sud del Líban eren línies vermelles per a l'Iran. Tot i això, fins ara, Teheran no havia contestat amb contundència cap d'aquests atacs, sobretot, sembla, perquè el govern iranià sap que les seves forces són inferiors a les de Tel-Aviv, suportat per Washington. De fet, i d'acord amb el comunicat de la Guàrdia Revolucionària iraniana, l'atac sobre Israel és la resposta a l'assassinat dels diferents membres de Hamàs, Hezbollah i la IGR que Israel ha dut a terme els últims mesos i setmanes. Entre altres, Hassan Nasrallah o Ismail Haniyeh, assassinat per Israel a Teheran el mes de juliol. Fonts oficials iranianes han assegurat que l'ordre d'atac l'ha donada directament el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. No es descarta una segona onada.

Tots els ulls a Washington

Ara tots els ulls miren a Israel, però també als Estats Units, que es podria veure arrossegat a una guerra regional per defensar a Teheran els seus socis israelians. Durant l'ofensiva, de fet, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha ordenat a les forces nord-americanes que ajudessin Israel i interceptessin els projectils iranians, com ja va passar durant l'atac de l'abril. Segons cita Reuters, Teheran havia avisat a través dels canals diplomàtics a Washington sobre l'atac poc abans que comencés. Encara que després, el Pentàgon ha desmentit aquesta informació i ha assegurat que no tenien coneixement de cap avís previ per part de Teheran.

El Pentàgon també ha seguit les directrius oficials i ha afirmat que no volen una escalada regional del conflicte, però ha remarcat que l'atac de l'Iran "és significatiu" i que "Israel té dret a defensar-se". "Els Estats Units han estat clars en el fet que hi haurà conseqüències de seguretat i econòmiques si l'Iran atacava", ha especificat el portaveu del Pentàgon, Pat Ryder, en una compareixença posterior a l'atac. Tant la posició del Pentàgon com la de la Casa Blanca van un pas més enllà de la reacció inicial que va tenir Washington després de l'atac de l'abril. Llavors, ja es va avisar Israel que els Estats Units no participaria en una resposta ofensiva, ara està discutint amb Tel-Aviv quin ha de ser l'abast de la contestació. Cada cop queda més lluny del discurs la defensa de la via diplomàtica, i cada cop inclou més matisos on es remarca el "dret d'Israel a defensar-se".

La reacció de Washington després de l'atac va amb consonància amb les advertències fetes prèviament. Després que Israel envaís el sud del Líban, el secretari de Defensa, Lloyd Austin, avalava l'atac "limitat" per part de l'exèrcit israelià i amenaçava Teheran que hi hauria "conseqüències" si atacava el seu soci, Israel.

L'última vegada que Washington havia participat en la defensa sobre un atac de l'Iran va ser l'abril passat. En aquella ocasió, en què l'Iran va perpetrar un atac aeri amb prop de 300 drons i míssils, Biden també va admetre la participació de les forces nord-americanes, que van ajudar a abatre els projectils iranians, però ja va avisar al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que els Estats Units només en durien a terme accions defensives.

L'escalada de tensió a la regió sembla que cada cop s'allunya més dels interessos de Washington, mentre Netanyahu porta al límit el "ferm" compromís dels Estats Units amb la defensa d'Israel. Encara que és cert que els Estats Units pot veure en aquesta situació un escenari des d'on debilitar un dels caps de l'hidra que representa la coalició entre l'Iran, Rússia i la Xina. Els nord-americans ja han fet notar en diverses ocasions l'amenaça que suposa aquesta tríada per la seva hegemonia dins de l'ordre internacional.

Les crides de Washington per rebaixar la tensió perden credibilitat a mesura que eleva el to i segueix armant Israel. La setmana passada el Pentàgon ja va anunciar que enviava més tropes a la regió davant el perill d'una guerra total i l'administració Biden va tancar un nou paquet d'ajuda militar per a Tel-Aviv valorat en uns 8.000 milions de dòlars. Aquest dilluns el Pentàgon tornava a anunciar que enviarà "uns milers" més de soldats al Pròxim Orient. Les forces addicionals serviran per reforçar els més de 40.000 soldats nord-americans que hi ha a la regió repartits en diferents bases a l'Iraq, Síria i altres països de la zona.

Angoixa al Líban

Mentrestant, sobre el terreny tot sembla possible i de totes les opcions, la pitjor és la que està guanyant més números. El perill d'una guerra regional ha esdevingut una realitat palpable. Les últimes setmanes, l'exèrcit israelià ha centrat els seus atacs a desmantellar la cúpula de Hezbollah, però ha comès l'error de no assegurar altres fronts, cosa que l'obliga a replantejar la seva estratègia davant de l'Iran.

L'atenció mundial se centrava ahir en la invasió israeliana al Líban, però un gir inesperat va desviar el focus cap a la resposta de Teheran. Tel-Aviv ha recollit el guant i, una vegada més, serà un tercer país qui sembla que haurà de pagar el cost més alt: en aquest cas, el Líban, des d'on la pluja de míssils iranians es veia amb certa preocupació pel que podia significar.