Abans que passés una setmana de la victòria de Donald Trump a les eleccions del 5 de novembre, Benjamin Netanyahu ja presumia d'haver parlat per telèfon tres vegades amb el president electe. És cert que el republicà va tenir una setmana frenètica amb el telèfon, però segurament no va conversar tan intensament ni tan repetidament amb cap altre mandatari.
És probable que Netanyahu hagi revelat la freqüència de les comunicacions amb Trump amb la intenció de calmar el nerviosisme dels seus compatriotes. Entre els israelians hi ha una mica d'inquietud, en particular entre aquells que no estan segurs que el segon mandat de Trump hagi de ser necessàriament similar al primer.
En el primer mandat, Trump va portar a Jerusalem l'ambaixada dels Estats Units, un fet impensable fins aquell moment, i que l'administració demòcrata de Joe Biden ha mantingut. Va reconèixer com a part d'Israel els Alts del Golan ocupats a Síria en la guerra del 1967. Va ignorar qualsevol demanda dels palestins. Va treure els EUA de l'acord nuclear firmat per Barack Obama amb l'Iran a causa de la pressió de Netanyahu. I va normalitzar les relacions de l'estat jueu amb alguns països àrabs com els Emirats o el Marroc.
Molts israelians es pregunten si el segon mandat serà tan fructífer. Netanyahu ja ha recalcat que un dels temes de les seves converses amb Trump ha estat l'Iran. El tema iranià és central per a la política israeliana. Netanyahu pensa que si desapareix el règim islàmic, desapareixerà tota la resistència al sionisme, des de Hamàs a Hezbollah, des dels houthis iemenites fins a les milícies xiïtes iraquianes.
Als israelians els preocupa l'imprevisible caràcter de Trump. El republicà sovint es deixa guiar pels seus instints, i això crea incertesa i inquietud. Però el seu currículum mostra que sempre ha estat al costat d'Israel, si bé alguns israelians –per als quals Trump era el candidat preferit amb notable diferència– no estiguin segurs que el segon mandat sigui tan favorable com el primer.
L'única persona a la qual té por
Alguns mitjans hebreus diuen que l'única persona del món a la qual Netanyahu té por és Trump. Amb Biden, Netanyahu ha fet el que ha volgut, en especial durant l'últim any de guerra. Biden ha traçat línies vermelles en diverses ocasions, ha exigit que es millorin les terribles condicions humanitàries dels palestins de Gaza, i fins i tot ha amenaçat amb una interrupció en el subministrament d'armes. Les seves amenaces mai s'han aplicat i Netanyahu ha fet el que ha volgut en cada moment.
És natural que vulgui parlar gairebé cada dia amb Trump. Israel es juga molt en aquestes converses preliminars, i encara s'hi juga més el seu primer ministre. Encara que, sota el mandat de Trump, Washington es faci més aïllacionista, Israel continuarà ocupant un lloc central en la política dels EUA, perquè Israel esdevé cada dia més una qüestió de política interna de la superpotència. El Gran Israel, és a dir, l'annexió dels territoris palestins i l'apartheid consegüent, mai han estat tan a l'abast.
Les maniobres de Netanyahu l'han mantingut en el poder en els mesos més difícils de la història del país, i la seva continuïtat depèn del comportament de l'imprevisible Trump. Aviat es reprendran els seus judicis, i aviat s'haurà de formar una comissió per investigar els errors que van conduir al 7 d'octubre del 2023. En la seva qualitat de primer ministre, Netanyahu és segurament el principal responsable del fiasco, encara que ell ho negui, però continua tenint un gran suport popular.
