Els Estats Units es preparen per a un Trump amb poders gairebé absoluts

WashingtonLa sensació ja no és de xoc, com el 2016. La meitat del país –i bona part del món– afronta amb temor i resignació el retorn a la Casa Blanca d'un Donald Trump amb poders gairebé absoluts. Trump agafarà les regnes de l'executiu emparat per la majoria conservadora del Tribunal Suprem, que el magnat va apuntalar durant el seu primer govern, i amb el Senat controlat pel Partit Republicà. L'alineació dels tres poders sota la mà de l'expresident corre el perill de ser total segons com acabi el recompte de vots a la Cambra dels Representants, on de moment els republicans també lideren. Aconsegueixi la cambra baixa o no, Trump no tindrà les mateixes traves que tenia fa vuit anys i aquesta vegada ha après dels errors del passat.

Trump entrarà al Despatx Oval amb una llista de noms contra els quals ha promès venjança, i aquest cop tindrà tota la maquinària de l'estat per arribar allà on vulgui. Probablement, el que encapçali la seva llista sigui el fiscal especial Jack Smith, a qui Trump ja va anunciar que destruiria si reeditava un segon mandat. Smith és qui va presentar els dos casos federals contra l'expresident: el de l'intent de revertir els resultats a les eleccions del 2020, i el dels papers classificats de Mar-a-Lago. Ara, però, Trump ja no s'asseurà al banc dels acusats ni per aquests dos casos ni pel cas estatal de Geòrgia, que queda completament congelat. Ara bé, l'etiqueta de convicte pel cas Stormy Daniels no se la podrà treure de sobre mai, tot i que més que una màcula, la lluirà com una medalla.

El pla de depuració que va aplicar al Partit Republicà, fins a convertir-lo en el seu partit, ara el portarà a terme a l'administració. En diverses ocasions Trump ha assegurat que durà a terme una purga del funcionariat per assegurar-se que només hi té gent lleial disposada a complir ordres. Per fer-ho, Trump podria recórrer a l'ordre executiva Schedule F, que permet al president acomiadar a qualsevol treballador del govern.

Roma no paga traïdors i Trump ha promès càrrecs al seu govern per al multimilionari i propietari de X, Elon Musk, i el candidat independent Robert Kennedy. El magnat ha assegurat que posarà Musk al capdavant de les polítiques de reducció de despesa pública. Al míting de Madison Square Garden, el multimilionari –les empreses del qual reben subvencions federals– va anunciar que retallaria dos mil milions de dòlars del pressupost de les agències del govern federal. Per altra banda, Trump ha assegurat que li entregarà “el control de les agències de salut pública” a Kennedy.

Economia i immigració

La victòria de Trump no es pot segellar amb un "és l'economia, estúpids". La incapacitat de l'administració de Joe Biden per traslladar els bons indicadors macroeconòmics a la cistella de la compra dels electors hi ha influït, però no ha estat l'únic element determinant. Els quatre anys de govern demòcrata han estat profundament marcats per l'ombra de Trump, que seguia influint sobre qüestions clau com l'avortament o la immigració. El govern del partit progressista, tot i estar de mans lligades, s'enfrontava a un augment de la mortalitat infantil a causa de la prohibició de l'avortament. En un intent desesperat per fer callar les crítiques sobre la gestió de la frontera, Biden signava una ordre executiva el juny que facilitava les devolucions en calent. El govern de Biden ha superat ja la xifra rècord de deportacions que va assolir Trump.

Al final de la legislatura demòcrata, els nord-americans s'han trobat amb un paisatge més escurat a la dreta, on les bases més progressistes del partit demòcrata consentien aquesta deriva cap a posicions més conservadores per intentar evitar el mal major d'una victòria de Trump. El triomf del republicà és un símptoma més d'aquesta deriva dels Estats Units cap a posicions més conservadores, on ara el continuisme sembla estar assegurat per almenys quatre anys més. És significatiu com a estats clau com a Carolina del Nord, Trump ha estat capaç de guanyar, mentre que la resta de curses electorals que hi havia allà se l'han emportat els candidats demòcrates.

Els demòcrates han volgut intentar derrotar Trump amb les seves armes, però, a l'hora de triar, la gent sempre prefereix la versió original: si els dos candidats prometen "retornar ràpidament" les persones migrants, trepitjant el dret d'asil, llavors el més atractiu pot resultar aquell que promet les "deportacions massives". A més, Trump treu pit de fer-ho desacomplexadament, projectant una imatge de polític "honest". En canvi, els demòcrates ho diuen amb la boca petita i fan propostes molt més vagues per no decebre els sectors més progressistes.

"Curar" els Estats Units

"Ajudarem que el nostre país es curi", ha dit Trump aquest dimecres, quan s'ha proclamat com a guanyador des de West Palm Beach, a Florida. La promesa de "curar" els Estats Units no parla de l'abisme que el magnat ha anat alimentant durant els últims vuit anys i del qual s'ha servit per recuperar la presidència. Trump pretén "curar" el país només de cara als seus, com ja va fer a Milwaukee després de sobreviure a l'atemptat de Butler: el republicà només es dirigeix a aquells que el segueixen.

La serenitat amb què Trump s'ha expressat durant la seva intervenció un cop s'ha confirmat la seva victòria és el revers de la ràbia i l'ombra de la violència que ell mateix s'havia encarregat d'alimentar per si perdia. La victòria de Trump es fonamenta en l'agitació de la por i la tergiversació de la realitat. El triomf del republicà també institucionalitza una manera de fer política ficció, en què l'únic important és el relat i la capacitat de mobilitzar les emocions.