La guerra de Gaza torna a entrar en la campanya dels Estats Units

WashingtonLa visita del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a Washington aquesta setmana ha tornat a posar sota el focus la guerra de Gaza. El debat de la CNN, l'atemptat contra Donald Trump i la irrupció de Kamala Harris com a substituta de Joe Biden en la campanya havien eclipsat el conflicte que, fins a principis d'estiu, s'havia convertit en un dels temes calents de cara al 5 de novembre. Especialment per als demòcrates, ja que les protestes massives als campus universitaris estaven enfonsant la popularitat de Biden a les enquestes. Harris, més alliberada d'aquesta llosa, ha intentat mostrar un posicionament més crític amb Tel-Aviv, però sense sortir del discurs oficial.

La vicepresidenta aspira a presidir el país que fabrica el 70% d'armes que importa l'estat hebreu. "Israel té dret a defensar-se", assegurava dijous després de reunir-se amb Netanyahu, però ho matisava: "I la manera com ho fa importa". Harris no va ser tan càlida amb el dirigent israelià com va ser-ho Biden. Durant la reunió, la vicepresidenta va pressionar el dirigent hebreu per tancar l'acord d'alto el foc a Gaza, a la vegada que denunciava Hamàs com una organització terrorista "brutal" que va "desencadenar" la guerra i ha comès "actes horribles de violència sexual".

Harris va mantenir un delicat equilibri per intentar obrir una nova narrativa dins de les files demòcrates més pròxima a l'ala progressista del partit i a tots els votants que estaven donant l'esquena a Biden per la seva gestió de la complicitat nord-americana en la mort de més de 39.000 palestins des del 7 d'octubre. Va assenyalar Hamàs com el responsable del conflicte, però va deixar clar que Israel ha de mesurar la seva "resposta": "No podem mirar cap a un altre costat davant d'aquestes tragèdies [dels civils a Gaza]. No ens podem permetre adormir-nos davant del patiment i no callaré".

Abans de reunir-se amb Netanyahu, la vicepresidenta havia fet un comunicat en què condemnava la crema d'una bandera nord-americana durant les protestes de dimecres contra la visita de Netanyahu al Congrés: "Dono suport al dret a la protesta pacífica, però siguem clars: l'antisemitisme, l'odi i la violència de qualsevol mena no tenen cabuda a la nostra nació". Harris va ser una de les moltes absències que hi va haver durant el discurs del dirigent israelià al Capitoli.

Trump assegura tenir una "bona relació" amb Netanyahu

Fins i tot Trump està buscant també marcar perfil amb Israel. Aquest divendres ha rebut a Netanyahu a la seva mansió de Mar-a-Lago, que en els últims mesos s'ha convertit en el palau on tot el cercle republicà el corteja mentre intenta fer de contrapoder a la Casa Blanca. Per allà també va passar al març el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, punta de llança de l'avenç de l'extrema dreta a Europa.

Durant la reunió, Netanyahu ha agraït a Trump les polítiques que va tenir amb Israel durant la seva presidència, segons un comunicat que ha enviat la plataforma del republicà. En aquest, també s’explica que Trump s’ha compromès amb el líder hebreu a “portar la pau al Pròxim Orient i combatre l'antisemitisme” si és reelegit al novembre.

Trump, que durant els últims mesos de la seva presidència es va distanciar del primer ministre israelià, ha assegurat que si és reelegit al novembre, no haurà de reconstruir la relació, ja que “sempre” han estat "bona”. En una entrevista a la cadena Fox dijous a la nit, Trump també es mostrava crític amb Netanyahu i li demanava posar fi a la guerra a Gaza "ràpidament". Les paraules del magnat contrastaven amb les ovacions que la bancada republicana dedicava a Netanyahu dimecres al Congrés. Però la posició des de la qual Trump demana el final del conflicte és completament diferent de la de Harris. Segons el republicà, la imatge Israel està "sent danyada" per la publicitat negativa sobre el seu comportament en la guerra. "Israel no és gaire bo en relacions públiques", exposava. Es tracta d'una crítica que ja havia fet anteriorment al primer ministre israelià.

Biden i la bona sintonia amb Bibi

Després de mesos de tensions i ultimàtums per part de Washington, Biden i Netanyahu (o Bibi, com ell li diu) es van trobar cara a cara dijous al matí a la Casa Blanca. Era la primera vegada que els dos dirigents parlaven en persona d'ençà que el nord-americà va visitar Israel després de l'atac del 7 d'octubre. Malgrat les "dures trucades" telefòniques que Biden va tenir durant la primavera amb Netanyahu, tot van ser somriures i abraçades. Igual que va fer dimecres durant el seu discurs al Congrés nord-americà, Netanyahu va agrair la col·laboració de Washington. "Vull agrair-te els 50 anys de servei públic i els 50 anys de suport a l'estat d'Israel", va dir el dirigent israelià.

Aquesta setmana l'Institut Jueu per a Afers de Seguretat Nacional ha publicat un informe de les entregues públiques d'armes a Tel-Aviv: en total, des que va començar la guerra de Gaza, els Estats Units han enviat més de 20.000 bombes no guiades, unes 2.600 bombes guiades i 3.000 míssils de precisió, així com avions, municions i defenses aèries. Dimecres al Congrés Netanyahu demanava als seus socis que s'afanyessin a enviar-los més armes: "Doneu-nos les eines i acabarem la feina".

Ara bé, Biden no va fer cap comentari sobre la gestió de la guerra. Va deixar que fos John Kirby, portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, qui parlés de política. "És hora d'acabar la guerra, i una de les principals coses de les quals el president parlarà avui amb el primer ministre és com hi arribarem, com acabarem aquesta guerra. I la millor manera, segons el seu punt de vista, és aconseguir aquest acord", remarcava Kirby dijous en roda de premsa.

En aquest sentit, el portaveu destacava que estan més a prop que mai d'arribar a un acord, però que encara hi ha algunes diferències que cal solucionar. "Els israelians ja han fet moltes concessions per arribar fins a aquest punt", deia, i afegia que "Hamàs, a través dels seus interlocutors, ha fet concessions per arribar a aquest punt". "Tot i això, encara no hi som. Així que encara calen més concessions", sentenciava.