Els Estats Units reconeixen la victòria electoral de l'oposició veneçolana

WashingtonEls Estats Units han desacreditat la victòria de Nicolás Maduro i han reconegut el candidat de l'oposició veneçolana, Edmundo González, com el guanyador de les eleccions que es van celebrar al país el 28 de juliol. Maduro va ser proclamat guanyador pel Consell Nacional Electoral (un òrgan controlat pel seu propi govern) i encara no ha publicat les actes electorals amb recompte de vots.

"Davant l'aclaparadora evidència, per als Estats Units i, el més important, per al poble veneçolà, està clar que Edmundo González Urrutia ha obtingut la majoria dels vots a l'elecció presidencial del 28 de juliol a Veneçuela", ha assegurat el secretari d'Estat Antony Blinken en un comunicat que ha publicat aquest dijous a la nit (hora local). "Ara és el moment que els partits veneçolans comencin les negociacions de manera respectuosa, transitòria i d'acord amb la llei electoral veneçolana", ha afirmat Blinken.

Maduro li ha respost i ha instat els Estats Units a deixar d'immiscir-se en els assumptes del país caribeny. "El poble sobirà és el que mana a Veneçuela, el que posa, el que tria, el que diu, el que decideix", ha dit.

Fins ara, els nord-americans havien evitat posicionar-se sobre el resultat de les eleccions a l'espera que es publiquessin les actes. Poques hores després que es proclamés Maduro com a guanyador dels comicis, els líders de l'oposició, González i María Corina Machado, asseguraven que havien obtingut més de dos terços de les actes de cada màquina de votació. Segons aquestes dades, deien que es demostrava que Maduro havia perdut.

Divendres el Consell Nacional de Veneçuela ha ratificat que Nicolás Maduro havia estat reelegit als comicis amb un 51,95% dels vots, davant del 43,18% que li atribuïa a l'opositor Edmundo González. Segons aquest organisme, controlat pel govern de Maduro, aquests eren els resultats amb el 96,87% de les actes escrutades, tot i que encara no les ha fet públiques, tal i com reclama l'oposició.

L'oposició ha creat una pàgina web que inclou el desglossament de vots per estat, municipi, parròquia, centre electoral i mesa de votació. Dimecres a la tarda assegurava haver digitalitzat més de 24.000 actes, que corresponen al 81,21% del total. No obstant això, cap organisme internacional ha validat el seu recompte.

El Tribunal Suprem de Veneçuela ha convocat aquest divendres els 10 candidats presidencials en el marc d'una investigació sol·licitada per Maduro, que va demanar aclarir "tot el que s'hagi d'aclarir" sobre les eleccions. La presidenta de la sala, la chavista Caryslia Rodríguez, ha informat que ha obert un procés d'investigació i verificació per certificar els resultats dels comicis.

Les manifestacions no s'aturen

La manca de transparència respecte als resultats electorals ha provocat protestes que des de dilluns s'han estès arreu del país i que no s'aturen. La líder opositora (inhabilitada) María Corina Machado ha demanat als simpatitzants antichavistes que es mantinguin "ferms, organitzats i mobilitzats" per "defensar la veritat", i ha fet una crida a participar aquest dissabte en manifestacions a totes les ciutats de Veneçuela.

De moment, la policia ha detingut 1.200 participants en les protestes, i Maduro ha ordenat tancar-los en presons de màxima seguretat. "Estic preparant dues presons que hem de tenir a punt en quinze dies, i tots els guarimberos [manifestants antigovernamentals] aniran cap allà", ha assegurat el líder veneçolà durant una reunió amb empresaris, informa l'agència Efe. Ha explicat que ha decidit condicionar les presons de Tocorón i Tocuyito, al nord del país, que pretén que serveixin per "reeducar" els presos i "convertir-les en granges productives", ha dit, fent referència a la dictadura de Marco Pérez Jiménez, que als anys 50 va posar en marxa un pla de treball per als presoners.

El president veneçolà, al poder des del 2013, assegurava dimecres que molts dels detinguts havien estat "entrenats amb temps" a "Texas" i altres llocs com Colòmbia, Perú i Xile. Així mateix, també assegurava en al·lusió a les protestes que "quasi el 80%" dels veneçolans que van tornar "amb vols [de repatriació] dels Estats Units estan en l'atac criminal", el concepte que fa servir per referir-se a les protestes de l'oposició, que considera un intent de cop d'estat.

Preocupació regional

Hores abans que els Estats Units publiquessin el comunicat, el president mexicà Andrés Manuel López Obrador, el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva i el colombià Gustavo Petro havien acordat abordar amb prudència la crisi veneçolana. Tots tres demanaven transparència i reconeixien la necessitat d'una "verificació imparcial" dels resultats abans de donar per bona la victòria de Maduro. Que ara Washington hagi decidit fer aquest pas pot ser vist com un intent de pressionar el govern de Maduro perquè acabi publicant les actes electorals.

A aquesta pressió s'hi suma la de 29 caps d'estat llatinoamericans, que han demanat en un comunicat als presidents de Brasil i Colòmbia que reconeguin el candidat de l'oposició, Edmundo González Urrutia, com a president electe de Veneçuela. Basen la seva petició en les actes publicades per l'oposició, segons les quals González Urrutia hauria guanyat amb el 67% dels vots, mentre que Maduro n'hauria obtingut un 30%.

El Brasil cada cop està adoptant un paper més central en la crisi electoral. Dijous al matí va fer-se càrrec de la custòdia de l'ambaixada argentina a Caracas i de la protecció dels sis opositors veneçolans que hi ha en situació d'asil polític des de fa sis mesos. Els brasilers han agafat el relleu després que Maduro ordenés la retirada dels diplomàtics argentins. El president argentí, Javier Milei, que sol atacar Lula com a líder de l'esquerra llatinoamericana, s'ha trobat demanant ajuda al seu veí.